El revocatori de Maduro es converteix a Veneçuela una altra vegada en un laberint

  • El Consell Nacional Electoral va habilitar aquest dimecres una recollida de firmes però només durant 12 hores

  • L’oposició assegura que és impossible recollir 4,2 milions d’avals en aquesta fracció de temps

El revocatori de Maduro es converteix a Veneçuela una altra vegada en un laberint

Europa Press

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Les portes d’un referèndum revocatori de Nicolás Maduro s’han obert de manera aparent a Veneçuela, i és per això que l’oposició creu que està davant una nova astúcia estatal: s’han de recollir aquest dimecres 4,2 milions de firmes en tot just 12 hores. S’han habilitat 1.200 punts en centres electorals i l’espai públic. Només un miracle polític habilitaria aquesta eina en un lapse de temps tan acotat i en condicions d’adversitat de tota mena.

El 17 de gener, el Consell Nacional Electoral (CNE) va donar el vistiplau per transitar la ruta del revocatori sol·licitat pel Moviment Veneçolà pel Revocatori (MOVER) i dos col·lectius més que es van formar amb un propòsit similar. Part dels sol·licitants són chavistes descontents. «El revocatori contra Maduro és una patata calenta», va assenyalar immediatament la revista Tal Cual, a l’al·ludir a les enormes dificultats per arribar a la meta que estableix la llei. Marvis Misler, integrant del MOVER, va dir al portal Contrapunto que, malgrat haver reclamat el dret a recollir firmes, no participaran d’aquest procés exprés perquè es tracta d’una cosa impossible. «No podem fer-ho en 12 hores, amb 1.200 centres». Segons Misler, com a mínim es necessitarien tres dies, els mateixos amb què va comptar el Partit Socialista Unificat (PSU, en el poder) per fer les seves primàries.

D’aquesta manera, el revocatori sembla més un laberint que una manera de solucionar el llarg conflicte polític d’un país econòmicament arruïnat, on el PIB ha caigut des del 2013 un 75%, i amb una diàspora de gairebé sis milions de ciutadans.  «Cridem a no convalidar el cronograma d’inconstitucionalitat convocat pel CNE per a la recollida de voluntats per activar el revocatori. Exigim un cronograma consultat i ajustat al reglament», va dir el politòleg Nicmer Evans, anys enrere chavista i des del començament del primer Govern de Nicolás Maduro un furibund opositor.

Fa 18 anys va tenir lloc el primer i únic revocatori contemplat com a instrument a la Constitució. Hugo Chávez va guanyar no obstant a les urnes el dret a mantenir-se en el poder, no sense escarmentar, amb diferents nivells de subtilesa, els empleats públics que havien avalat amb la seva firma l’activació d’aquest mecanisme. El 2016, l’oposició, llavors unida, va intentar reeditar aquesta experiència i revocar Maduro. Una sèrie d’artificis del CNE i el Tribunal Suprem, controlats pel Govern, van invalidar les firmes i van impedir avançar en direcció a aquesta consulta popular.

L’arrel del problema

En virtut d’una acotada entesa amb part de l’oposició, el Govern va acceptar la presència al CNE de dos funcionaris independents. Un d’ells, el rector Roberto Picón, va criticar les regles de joc d’aquest revocatori. «S’haurien de processar cinc electors per minut, per 12 hores, a totes les màquines del país, sense marge d’error, sense temps per notificar a la ciutadania els punts de recol·lecció. El procés es portarà a terme sense auditoria del ‘software’ que garanteixi integritat i inviolabilitat del procés, sense temps per nomenar testimonis als 1.200 punts, sense mesures de bioseguretat. En cas d’haver-hi convocatòria, hi hauria cues de 300 persones en ple pic d’òmicron».

Notícies relacionades

El 9 de gener, l’oposició va tenir una victòria electoral de forta càrrega simbòlica a Barinas, l’estat natal de Chávez. De moment, no troba la manera més eficaç de capitalitzar aquest impuls. D’acord amb l’historiador i analista polític Pedro Benítez, l’única manera viable de reactivar la instància del revocatori és mitjançant una entesa entre Maduro i els seus contendents. «L’únic que té la possibilitat, que la veig remota, d’arribar a aquest acord es diu Juan Guaidó. ¿Per què Guaidó? Perquè és el que té el recolzament dels Estats Units i té les claus de les sancions, que és el que a Maduro, presumptament, li interessaria flexibilitzar», va dir a Tal Qual. Malgrat la seva falta de lideratge intern, Guaidó es continua presentant com a «president encarregat» amb el suport de la Casa Blanca. «La dictadura comet novament frau al robar l’esdeveniment plebiscitari. Maduro evidencia la seva por del poble», va dir sobre la jornada d’aquest dimecres.

Recomanacions de l’ONU

En aquest context, Veneçuela va rebre una sèrie de recomanacions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides: la ratificació de protocols contra la tortura i desaparicions forçades, lluita contra el tràfic de migrants, la reforma el sistema de justícia i garanties de la seva independència; a més del cessament de la persecució política.