La pandèmia ha esfondrat el recolzament electoral als líders populistes

El recolzament als partits i polítics populistes ha disminuït durant la pandèmia del coronavirus, d’acord amb un ampli conjunt de dades que recull les actituds de més de mig milió de persones a 109 països des del 2020. L’anàlisi, divulgada avui per l’Institut Bennett de Polítiques Públiques de la Universitat de Cambridge (Anglaterra), ressalta que hi ha senyals clars d’un canvi de rumb per a l’«onada populista» després de la seva mala gestió de la pandèmia, així com el desig ciutadà per l’estabilitat i la disminució d’actituds «polaritzants» provocades per la crisi.

Els autors d’aquest informe, del Centre per al Futur de la Democràcia (CFD) de Cambridge, consideren que aquest estudi és la primera visió general global de com la crisi de la covid-19 ha afectat les creences polítiques. L’anàlisi posa de manifest que les amenaces plantejades per la pandèmia van provocar un canvi d’actitud cap a l’autoritat política a tot el món, amb una confiança més gran en experts com científics i funcionaris públics.

«La història de la política en els últims anys ha sigut l’aparició de polítics antisistema que prosperen gràcies a la creixent desconfiança cap als experts», ha assenyalat Roberto Foa, codirector del CFD i autor principal de l’informe. «Des del president turc, Recep Tayyip Erdogan i el president brasiler, Jair Bolsonaro fins als ‘homes forts’ d’Europa de l’Est, el planeta ha experimentat una onada de populisme polític», afegeix l’informe, que afirma que la covid-19 pot haver causat que aquesta onada hagi arribat ja al seu punt màxim, ha afegit.

Nivells previs

«El recolzament electoral als partits populistes s’ha esfondrat a tot el món d’una manera que no veiem per als polítics més tradicionals. Hi ha proves sòlides que la pandèmia ha frenat considerablement l’ascens del populisme», va ressaltar Foa.

Els índexs d’aprovació dels líders populistes de tot el món van començar a disminuir gairebé tan aviat com va arribar el coronavirus i han continuat caient des d’aleshores, indica l’estudi. De mitjana, els líders populistes han vist una caiguda de 10 punts percentuals entre la primavera del 2020 i l’últim trimestre del 2021, mentre que les qualificacions dels no populistes, de mitjana, van tornar als nivells previs a la pandèmia.

El recolzament electoral també es va desplomar per als seus partits, vist més clarament a Europa, on la proporció de persones que tenen la intenció de votar per un partit populista ha caigut en una mitjana d’11 punts percentuals.

Els investigadors suggereixen diversos factors per a l’esvaïment de l’atractiu del populisme. Una és la pobra gestió que van fer els governs populistes amb la pandèmia: des del veto de la màscara de Bolsonaro fins al suggeriment de fer-se una «injecció de lleixiu» de l’expresident nord-americà Donald Trump.

Regions més pobres

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’informe mostra que el públic considera que els líders populistes són menys fiables sobre la informació relacionada amb el virus que en el cas dels polítics centristes. «La pandèmia va fomentar un sentit de propòsit compartit que pot haver reduït la polarització política que hem vist en l’última dècada», segons Xavier Romero-Vidal, investigador de CFD i coautor de l’informe.

A més, les àrees amb les caigudes més pronunciades en les actituds populistes són algunes de les regions més pobres, des de l’est de Polònia fins al sud d’Itàlia i el nord d’Hongria, que han sigut focus de recolzament i retòrica populista. Segons l’estudi, els ciutadans afavoreixen cada vegada més les fonts tecnòcrates, perquè siguin els experts «no polítics» els que prenguin les decisions.