Les macrogranges, a la diana als EUA

Per a Biden la lluita s’emmarca en la seva agenda àmplia de combat contra els monopolis i en els esforços per frenar la disparada inflació, de la qual un 25% prové de l’augment del preu de la carn. Ja al juliol va dictar una ordre executiva que instava el Departament d’Agricultura a ser més agressiu en la investigació de possibles violacions d’una llei de 1921 dissenyada per assegurar competició justa i protegir el consumidor. Al desembre aquest departament va rebre una carta dels fiscals generals de 16 estats, incloent pesos pesants agrícoles governats pels republicans com Iowa, urgint-lo a una lluita més efectiva contra la manipulació i el frau al mercat de la carn. I el mandatari va començar l’any amb una reunió el 3 de gener amb petits grangers en què va anunciar i va detallar un pla per recolzar-los amb 1.000 milions de dòlars i ajudar-los a independitzar-se. «El capitalisme sense competició no és capitalisme, és explotació», els va dir el mandatari.

El domini de quatre corporacions

Tot i que hi ha dos milions de granges als EUA i les petites familiars representen el 89%, el 5% de les grans són les responsables del 60% de la producció de carn. I estan sotmeses als preus i condicions fixats per quatre grans corporacions transnacionals dedicades al processament i empaquetament, que són els qui fan de mitjancer entre el granger i el venedor. Aquestes quatre empreses (Cargill, Tyson, la brasilera JBS i National Beef Packing, també part d’un conglomerat brasiler) controlen respectivament el 85% del mercat de boví, el 70% del porcí i 54% del pollastre als EUA. Durant la pandèmia els seus beneficis van pujar un 300%.

El seu domini i el seu sistema ha disparat als EUA la presència i el pes de les macrogranges industrials, també denominades operacions concentrades d’alimentació animal o CAFOs, per les seves sigles en anglès. I segons denuncien nombrosos experts i analistes i associacions com Food & Water Watch, aquest model de granja industrial dominant asfixia les comunitats i el petit granger independent nord-americà, que entra sovint en una espiral de deute i que s’emporta només 14,3 centaus de cada dòlar que els nord-americans gasten en menjar. El 70% dels grangers de pollastre, per exemple, viuen sota el nivell de pobresa. I al món agrícola la taxa de suïcidi és 3,5 vegades més elevada que la de la població general.

El model, es denuncia també, contribueix al canvi climàtic i la desforestació, dispara la contaminació de l’aire i de terres i aqüífers, eleva el risc de malalties i amenaça la seguretat alimentària i està llastat, a més, per condicions laborals perilloses i injustes i l’abús animal.

La proposta de Booker

Tot i que les mesures plantejades per Biden han sigut ben rebudes (tret pels representants de la indústria), els qui advoquen per una transformació més radical demanen al mandatari que recolzi i impulsi en el Congrés la proposta de llei de reforma del sistema de granges presentada per Booker. Aquesta norma imposaria un pas que l’Associació Americana de Salut Pública ja va demanar el 2019: una moratòria immediata en l’obertura de noves macrogranges industrials o a l’ampliació de les ja existents (entre el 2011 i el 2017 van créixer un 7,6%).

Notícies relacionades

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Un "orgullós" Trump al banc dels acusats

La proposta de Booker també potenciaria la producció regenerativa, crearia un fons de 100.000 milions de dòlars per ajudar els grangers a fer la transició que els allunyi del model de macrogranja, que es pretén eliminar gradualment fins a la seva desaparició el 2040, i traspassaria a les grans corporacions multes i responsabilitat per la contaminació de què ara es desentenen. A més, com el pla de Biden, potenciaria els controls per garantir el ‘made in America’ que ara les grans corporacions eviten amb bestiar criat fora de les fronteres dels EUA però processat i empaquetat al país.

Tot i que de moment la proposta de llei només té recolzaments demòcrates i té garantida la ferotge oposició dels ‘lobbies’ i un via crucis legal, en les primeres sessions en què s’ha abordat en el Senat s’ha comprovat que desperta simpaties en alguns republicans, especialment d’estats agrícoles. Això, en un Congrés tan polaritzat i bloquejat com el dels EUA, és notícia.