L’Argentina i l’FMI lliuren un nou pols sobre el deute de 41.000 milions de dòlars

Fernández va prendre possessió del càrrec el desembre del 2019 amb una herència calamitosa. Li va tocar la pandèmia. L’economia va caure gairebé 10 punts el 2020. El 2021, es va recuperar als nivells previs al començament de la crisi sanitària. La pobresa castiga, no obstant, el 43% de la població. El Govern va refinançar un deute de 67.000 milions de dòlars amb els creditors privats i amb una significativa quitança i quatre anys de gràcia.

Amb l’aval de Trump

El passiu amb l’FMI és un os molt més dur de rosegar. El 2018, el fons li havia atorgat a l’Argentina el crèdit més alt de la seva història: 45.000 milions de dòlars. El préstec va comptar amb l’entusiasta aval de l’administració de Donald Trump, interessada en la reelecció del president de dretes, Mauricio Macri. Malgrat una ajuda tan gran, Macri va perdre els comicis. Setmanes enrere, l’FMI va reconèixer que les polítiques que va implementar aquell Govern «no eren prou sòlides». Macri va haver d’interposar controls de capitals per evitar la fuga de dòlars a l’exterior. Bona part del préstec se’n va anar per aquests canals. Segons The Economist, el Fons «sabia que el préstec era de risc». Malgrat això, no va exigir «plans de contingència adequats per endavant».

Pagar o pagar

La lleugera autocrítica de l’FMI té un límit infranquejable: L’Argentina ha de pagar pel que va rebre. Al llarg del 2021, el Govern va girar 5.200 milions de dòlars a l’organisme. El deute és ara de 41.000 milions de la moneda nord-americana, sense comptar els interessos. Aquest mes hauria d’abonar 731 milions, i 327 milions més al febrer, més els 2.873 milions del març. Però això amb prou feines és el començament d’un viacrucis: els venciments del 2022 totalitzen els 19.115 milions, i el país no té solvència per afrontar-los.

Els problemes amb l’FMI han sigut crònics des de 1955. El 2006, el llavors president Néstor Kirchner va intentar acabar amb aquesta saga de frustracions i va pagar el deute complet que es mantenia amb l’organisme per deixar d’estar sota la seva tutela: 9.800 milions de dòlars. Dotze anys més tard, l’Argentina va tornar a tocar la mateixa porta amb els resultats coneguts.

Els possibles escenaris

El peronisme va rebre una pallissa electoral en les legislatives del novembre. Fernández encara somia amb la reelecció. La feble consistència dels seus anhels depèn dels resultats de les negociacions amb l’FMI. El Govern reclama temps a l’organisme i no augmentar la fàbrica de pobres. El missatge que rep és inequívoc: immediat ajust fiscal, devaluació, augment de les tarifes dels serveis públics. El ministre d’Exteriors, Santiago Cafiero, buscarà a principis de la setmana entrant la comprensió del secretari d’Estat nord-americà Antony Blinken. Ningú sembla esperar a Buenos Aires un rapte d’empatia amb els precs argentins.

Notícies relacionades

L’FMI admet que va fracassar el crèdit que va atorgar a l’Argentina

El fantasma del ‘corralito’ ressorgeix a l’Argentina 20 anys després

El Govern s’aferra a una última esperança: conformar un front únic amb l’oposició davant l’FMI. La dreta, que ha contret el deute, no mostra gaire entusiasme a fer-ho. «La idea d’un acord sense ajust és fantasia. La pregunta llavors es pot reformular: ¿Ajustar i seguir en el món, però afrontant més inflació i una escalada de la tensió social o prolongar aquesta idea de viure de l’emissió [monetària] i aguantar-se els costos d’una suspensió de pagaments amb el Fons?», es va preguntar l’analista Ignacio Fidanza. «És evident que el dilema que afronta el Govern parla d’un marge de maniobra molt estret», afegeix. L’Argentina, per tant, afronta una altra vegada, com en els dies de la cançó de les Viuda e Hijas de Roque Enroll, una disjuntiva coneguda: «Caos o pobresa administrada», resumeix Fidanza.