L’FMI admet que va fracassar el crèdit que va atorgar a l’Argentina

El Fons Monetari Internacional (FMI) va atorgar a l’Argentina el 2018 el crèdit més alt en la història de l’organisme financer: 45.000 milions de dòlars. El préstec sense precedents va comptar en el seu moment amb l’entusiasta aval de l’administració de Donald Trump, interessada en la reelecció del president Mauricio Macri. Els diners rebuts no van poder frenar la crisi que s’havia covat i, el 2019, Macri va perdre els comicis contra el peronista Alberto Fernández. Dos anys després, i quan l’Argentina renegocia aquest deute, l’FMI va assegurar en un informe que les polítiques que va implementar el Govern de dretes per evitar el col·lapse «no eren prou sòlides». I va afegir: «L’estratègia econòmica de Macri va ser massa fràgil».

«El programa del 2018 amb l’Argentina no va complir els objectius de restaurar la confiança en la viabilitat fiscal externa», va considerar també l’organisme. Per a les autoritats d’aquest país, el text no va ser prou autocrític. No obstant, ho van llegir com el velat reconeixement d’una política equivocada. L’FMI va afirmar que «havia posat en relleu les vulnerabilitats de l’Argentina» abans que s’executés el programa consensuat. Assenyala al seu torn que Macri hauria d’haver interposat controls de capitals per evitar la fuga de dòlars a l’exterior. Bona part del préstec se’n va anar per aquests canals. Aquesta sagnia de divises «va exercir una pressió considerable sobre el tipus de canvi». Al seu torn, els redactors de l’informe van concloure que el macrisme no va aconseguir restaurar la confiança en els mercats. La conseqüència va ser una forta devaluació que va deteriorar el poder de compra «especialment dels pobres», a l’augmentar la inflació.

El ministre d’Economia, Martín Guzmán, va reconèixer que esperava una admissió major de les responsabilitats per part del Fons, tenint en compte les adversitats a què s’enfronta l’Argentina. Segons el ministre «ens portarà més d’una dècada» solucionar el problema generat per aquest deute. «És tan alt que dins dels marcs que avui disposa l’FMI no es pot resoldre amb un sol pas».

Els pagaments i les negociacions

De fet, el Govern va girar aquest dimecres a l’FMI 1.900 milions de dòlars d’aquest passiu. Amb aquest enviament, s’han pagat al llarg del 2021 un total de 5.200 milions de dòlars a l’organisme. El deute és ara de 41.000 milions de la moneda nord-americana, sense comptar els interessos.

Guzmán encapçala difícils negociacions amb l’FMI per arribar a un acord de facilitats esteses a un termini de 10 anys. Per al Govern es tracta d’una situació urgent: l’any venidor vencen uns 19.000 milions de dòlars, gairebé la meitat de reserves del Banc Central (BCRA). El president Alberto Fernández repeteix que no acceptarà un acord que provoqui més penúries als argentins. La pobresa, en l’actualitat, colpeja més del 40% de la població.

El Fondo Monetario Internacional nos dio la razón, la deuda irresponsable tomada por el gobierno anterior puso en riesgo al país y el programa económico de Macri fracasó.
#DeudaIrresponsable pic.twitter.com/QZz7ksps9q

— Wado de Pedro 🇦🇷 (@wadodecorrido) 22 de diciembre de 2021

Notícies relacionades

Els espanyols situen l’habitatge com la seva principal preocupació i Rússia com el principal repte de la UE

Austràlia vincula els terroristes de Sydney a Estat Islàmic

«L’FMI reconeix que va fracassar el préstec atorgat al govern de Mauricio Macri», va dir el grup peronista al Congrés, que, a més, va reclamar a la dreta que es «faci càrrec» del seu paper el 2018. «Van prendre un deute irresponsable, se’ls va escapar i van hipotecar el futur dels argentins i argentines».

«El Fons Monetari Internacional ens ha donat la raó», va dir el ministre de l’Interior, Wado de Pedro. El to de l’acusació no és aliè al que acaba de passar al Congrés. Dies enrere, la Cambra de Diputats va rebutjar el Pressupost 2022, al qual el Govern assigna un paper clau en els complexos tractes que porta amb l’FMI per reestructurar el deute. L’oposició va votar en contra del programa.