Dos centres de comandament i una destinació: desballestar la democràcia dels EUA

Era finals de desembre del 2020 quan un equip d’assessors de Donald Trump va establir a les suites del Willard un dels seus «centres de comandament «per mirar de subvertir el resultat de les urnes, tot just un mes després que el republicà perdés les eleccions contra Joe Biden. (L’altre s’instal·laria a l’Hotel Trump, situat a menys d’un quilòmetre a la mateixa avinguda Pensilvania). Els seus més fidels escuders van trufar aquell gabinet de crisi a l’ombra, encarregat de concebre una estratègia legal que permetés al president perpetuar-se en el poder durant un segon mandat, per més que fins i tot el Departament de Justícia hagués descartat ja la teoria del frau.

Allà hi havia el seu advocat personal Rudolph Giuliani, l’arquitecte delirant de la notícia falsa de les irregularitats electorals; Steve Bannon, l’ideòleg de capçalera del moviment; l’excap de la policia de Nova York Bernard Kerik, dedicat ara a investigar la suposada tupinada; o John Eastman, l’advocat ultraconservador que condensaria en un memoràndum de dues pàgines les opcions de Trump per avortar la coronació del seu rival, el que alguns han batejat com «l’esborrany del cop d’Estat». 

«Jo creia que alguna cosa es podia fer fins al dia de la presa de possessió, per això vam mantenir la lluita», diria Kerik mesos després a ‘The Washington Post’ que ha reconstruït els esdeveniments de l’Hotel Willard. Intentar-ho, ho van intentar tot. El 2 de gener, quatre dies abans del fatídic assalt al Capitoli, Trump, Giuliani i Eastman van mantenir una teleconferència amb més de 300 legisladors estatals per informar-los de les suposades proves del frau en set estats i demanar-los que es neguessin a certificar el resultat de les presidencials als seus respectius territoris. «Vosaltres sou el veritable poder. Vosaltres sou els que prendreu la decisió», els va dir el president, segons ‘The Washington Examiner’.

Estratègia en mans de Pence

Aquell mateix dia Eastman ho expressaria en altres termes a l’intervenir en el podcast de Bannon, convertit en un dels altaveus de la rebel·lió en potència. «Aquestes legislatures estan obligades a corregir una conducta escandalosa així i assegurar-se que no posem la Casa Blanca al paio que no va guanyar les eleccions», diria l’advocat, al que Trump va reclutar mesos abans després de veure’l en un programa de Fox News dient penjaments contra la investigació de la trama russa. Però les legislatures estatals eren només una de les peces del puzle. El gruix de l’estratègia implicava convèncer el vicepresident Mike Pence que tenia potestat per decidir el guanyador de les eleccions en la seva qualitat de president del Senat, on el 6 de gener s’havia de certificar definitivament la victòria de Biden. 

El 4 de gener Trump i Eastman es van reunir amb Pence al Despatx Oval per explicar-li les opcions, telegrafiades al memoràndum d’Eastman. Essencialment li van demanar que retardés el recompte dels vots electorals al Congrés per donar temps que els estats investiguessin les al·legacions i canviessin eventualment el signe de prou vots per donar la victòria al president. Però a Pence, que havia sigut el facilitador pudorós dels desvaris del seu cap durant quatre anys, li van tremolar les cames. No es donaven les condicions per impugnar el resultat, li van advertir els seus assessors legals.

Trump va transmetre la seva frustració a Bannon a l’acabar la reunió.«Ha sigut molt arrogant», li va dir a tall de resum referint-se a Pence, segons van recollir Bob Woodward i Robert Costa a ‘Peligro’, el llibre que narra els esdeveniments que van precedir l’assalt al Capitoli. Ja no podrien convèncer-lo. Dos dies després, poc abans que comencés la sessió per certificar el resultat, poc abans que la turba de bàrbars rebentés els primers vidres del Congrés, Pence va expressar la seva intenció de certificar la victòria de Biden.  

Certificació del resultat al Congrés

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

«Alguns creuen que com a vicepresident hauria de ser capaç d’acceptar o rebutjar el resultat unilateralment», va escriure en una carta penjada a Twitter. «Després d’un estudi minuciós de la nostra Constitució, les nostres lleis i la nostra història, no crec que cap d’aquestes interpretacions sigui correcta». La sort de Trump estava tirada. De res va servir que 139 diputats i vuit senadors republicans acabessin objectant al recompte al Congrés o que durant més de tres hores interminables s’encomanés al poder de la violència dels seus seguidors.

Per ser exactes, 187 minuts, el temps que va tardar a demanar als seus que marxessin a casa en un dels discursos més infames de la història nord-americana. «Conec el vostre dolor, sé que esteu ferits. Celebrem unes eleccions que ens han robat», va dir finalment a les 16.17 hores d’aquell dia de Reis atziac a través d’un vídeo penjat a les xarxes. «Necessitem tenir pau, així que aneu-vos-en a casa. Us estimem, sou molt especials». La insurrecció havia fracassat.