Biden urgeix Putin a la desescalada a Ucraïna i amenaça amb una «resposta contundent»

President Biden speaks on the phone with President Putin earlier today. pic.twitter.com/8CjCdIPl5k

— The White House (@WhiteHouse) 30 de diciembre de 2021

En un comunicat després del diàleg entre els dos mandataris la portaveu de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki, ha assegurat que «Biden ha urgit Rússia a desescalar les tensions amb Ucraïna» i «ha deixat clar que els EUA i els seus socis i aliats respondran contundentment si Rússia envaeix més Ucraïna». Així mateix, segons Psaki, el mandatari nord-americà ha reiterat que l’«avanç substantiu» en el diàleg tant bilateral com en el de Rússia amb l’OTAN i l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, tres reunions que es faran al gener, «només es pot produir en un ambient de desescalada i no d’escalada».

Tropes i exigències

La creixent crisi s’ha disparat pel desplegament i concentració de tropes i arsenals de Rússia a la zona fronterera amb el seu veí occidental i el temor d’una ocupació, i ha empitjorat per les exigències que Putin ha fet abans d’aquestes reunions, que s’obriran amb el Diàleg de Seguretat Estratègica el 10 de gener, possiblement a Ginebra, una bilateral en què en principi no participaran personalment els dos líders i on les delegacions estaran encapçalades pels sotssecretaris del Departament d’Estat i el Ministeri d’Afers Estrangers rus.

 L’element central de les demandes del Kremlin és una proposta per segellar un tractat en què es garanteixi que Ucraïna i també Geòrgia mai s’uniran a l’OTAN i que l’Aliança no desplegarà armes en antigues repúbliques soviètiques, però van més enllà i contemplen fins i tot una espècie de dret de veto del Kremlin a possibles desplegaments militars en països que des de fa més de dues dècades són estats membres de ple dret a l’Aliança Atlàntica. Fa nou dies Putin va amenaçar amb una resposta «militar i tècnica» si no es compleixen aquestes demandes.

En els últims dies Washington s’ha esforçat per deixar clar que està negociant amb aliats per oferir la «resposta contundent» a la qual ha al·ludit Biden en el seu diàleg amb Putin. Inclouria imposar sancions econòmiques, considerablement més dures que les que es van implementar després de l’annexió de Crimea el 2014, si Moscou ataca Ucraïna, però també donar reforç a l’OTAN i més assistència a Ucraïna per defensar-se.

Tàctica de pressió

Donada la situació actual no falten veus que interpreten la petició de Putin de mantenir la conversa amb Biden com una tàctica per elevar la pressió, buscant provocar una resposta a les seves demandes i un pretext per a l’acció militar.

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

Abans de la trucada Putin havia enviat un missatge de felicitació de les festes a Biden que apostava pel treball conjunt. «Podem avançar i establir un diàleg efectiu entre Rússia i els EUA basat en el respecte mutu i en la consideració dels interessos nacionals de cada un», ha dit en aquest missatge, en què també ha deixat clar que espera que es compleixin les seves demandes.

 La vigília de la trucada fonts de l’Administració nord-americana van assegurar que el desplegament de tropes i capacitats russes a la frontera amb Ucraïna, un país que també està patint atacs cibernètics de baixa intensitat però continuats aparentment destinats a penetrar en les seves infraestructures, «continua sent una font continua de gran preocupació». Una anàlisi de la intel·ligència nord-americana publicada aquest mes per ‘The Washington Post’ estima que Rússia està preparada per moure fins a 175.000 soldats. Tot i que es creu que Putin no ha pres encara la decisió, es prediu que una potencial ofensiva podria tenir lloc a finals de gener o al febrer.