L’efímer Starbucks ‘fake’ a Veneçuela

L’obertura de l’Starbucks fake va provocar, no obstant, furor en una de les zones on s’ha dinamitzat el consum, al caliu de la dolarització de fet de l’economia. Elles i ells van formar llargues cues sota el sol pensant que, finalment, Veneçuela, fuetejada per les sancions dels EUA, es posava en sintonia amb els gustos globals.

Però ben aviat va venir el desmentiment des de l’exterior. «Podem confirmar que no tenim el programa de cafè We Proudly Serve Starbucks® a Veneçuela», va dir la firma per acabar amb les confusions. YEET Marketplace va reconèixer que «no som una botiga Starbucks». Amb prou feines havien adquirit equips per preparar el cafè i el producte. Com a colofó de la pantomima, aquest dilluns es va treure el cartell de la sirena.

Un problema més profund

No obstant el cas de la cafeteria es revela simptomàtic d’un problema més profund que té lloc a Veneçuela, on un exlegislador, Juan Guaidó, encara reclama la seva condició de «president encarregat», i on els diputats de l’Assemblea Nacional (AN) que van estar en funcions fins i a del 2019, encara es consideren part d’un Parlament legítim que «sesiona» en un hotel. Però, a més, Luisa Ortega s’anomena a si mateixa fiscal general en l’exili.

Fa gairebé dos anys que Guaidó es va autoproclamar cap d’Estat interí molt a prop d’on va funcionar el fals Starbucks. Immediatament va comptar amb el recolzament de l’administració de Donald Trump i més de 150 Governs. Guaidó no va complir els objectius que va proposar a Las Mercedes de desplaçar Nicolás Maduro del Palau de Miraflores. La seva figura, en canvi, es va erosionar amb els mesos. Només li queda el recolzament internacional, com ha demostrat dies enrere el Tribunal Suprem del Regne Unit, a l’atorgar-li la custòdia de 1000 milions de dòlars en or de Veneçuela que estan dipositats al Banc d’Anglaterra.

Si bé la causa judicial no està per complet resolta, aquest és l’únic triomf polític que es pot atribuir l’exlegislador. El seu «ministre d’Exteriors», Julio Borges, va decidir abandonar el «Govern interí» amb un sonor cop de porta. Borges, dirigent de Primer Justícia, un dels partits opositors que va participar en les recents eleccions regionals, va estimar que l’experiment que fins i tot lidera Guaidó ha «de desaparèixer completament» perquè no té «legitimitat» i el seu objectiu s’ha «deformat» per complet, entre altres raons, per fets de corrupció relacionats amb el control d’actius veneçolans a l’exterior.

Ser i semblar

Notícies relacionades

La justícia britànica accepta en part el recurs de Guaidó sobre l’or veneçolà

La UE deixa de reconèixer Guaidó com a president «encarregat» de Veneçuela

El cas Starbuks no va fer més que posar en escena la distància entre les coses com semblen ser i com realment són a Veneçuela. Gairebé alhora de l’obertura de la cafeteria va tenir lloc un cas similar amb «Amazon Depot». Les cues també es van formar als voltants del negoci que no era altra cosa que un dipòsit amb caixes de productes que mai van ser retirats dels magatzems centrals d’Amazon als EUA i que els amos del murri comerç van decidir importar des de Caracas com quincalles. Piruetes, en definitiva, d’una economia que va caure un 80% en els últims vuit anys d’un conflicte intern sense horitzó de resolució a la vista, on el dòlar funciona com a factor de regulació dels preus per sobre de la moneda nacional, el bolívar.

El país tanca l’any amb una inflació de 576,3%, d’acord amb xifres de l’Observatori Veneçolà de Finances. El Banc Central ha d’injectar dòlars a la banca pública i privada per contenir el preu del dòlar i no deteriorar més la capacitat de compra dels ciutadans. S’espera que durant el 2022 la hiperinflació comenci a quedar enrere i la majoria de la població surti de la pobresa a què ha sigut condemnada per la combinació d’una crisi política i una altra d’econòmica, amb l’agreujant de la pandèmia. De moment, el salari mínim, rebut per bona part dels treballadors estatals, equival a tres dòlars, una mica menys del que costa un caputxino a Starbucks, 3,25 dòlars.