La Xina i Rússia es comprometen a incrementar la seva cooperacio davant les «ingerències internacionals»

Bones paraules i molta verbositat, sobretot de la part russa. Els presidents de la Xina, Xi Jinping, i Rússia, Vladímir Putin, han mantingut aquest dimecres una trobada telemàtica en la qual els dos mandataris, al capdavant de dos països amb aspiracions de potència global, s’han compromès a incrementar la seva cooperació davant les crítiques occidentals i a treballar de forma conjunta per vetllar pels «seus interessos mutus» en matèria de «seguretat». La cita ha coincidit amb la visita a Moscou de la sotssecretària nord-americana d’Assumptes Europeus i Euroasiàtics, Karen Donfried, a qui alts funcionaris russos li han fet entrega del plec d’exigències plantejades pel Kremlin per evitar un conflicte armat a la veïna Ucraïna.

Pequín va ser molt més lacònic que Moscou a l’hora d’informar sobre el contingut de la reunió. Segons l’agència estatal Xinhua, durant les converses Xi ha destacat la necessitat d’«augmentar» la cooperació bilateral per vetllar pels «interessos de seguretat dels dos països». D’acord amb la mateixa font, el president xinès ha reconegut davant el seu homòleg rus que «certes forces internacionals» estaven interferint en els assumptes interns de Rússia i la Xina esgrimint «la democràcia» com a justificació, «trepitjant de manera brutal» el «dret internacional» i les «normes reconegudes que governen les relacions internacionals». Una gens velada al·lusió a la UE i als EUA, molt crítics amb la situació dels drets humans en els dos països.

En canvi, a la capital russa, l’assessor de Putin per a assumptes internacionals, Iuri Uixakov, s’ha mostrat molt més loquaç i ha exposat amb tota mena de detalls la seva versió de les discussions. D’acord amb l’alt responsable rus, durant la reunió «el president de la Xina» ha expressat el seu «total recolzament» a l’exigència russa de rebre de part de l’OTAN garanties escrites que Ucraïna mai s’integrarà a l’aliança. Putin, per la seva part, ha promès al seu interlocutor mantenir-lo informat sobre el desenvolupament de les discussions amb representants occidentals. Precisament, aquest dimecres, les esmentades peticions van ser entregades pel número dos d’Exteriors rus, Serguei Riabkov, a la sotssecretària del Departament d’Estat nord-americà, de gira per Europa.

Visió negativa de l’AUKUS

Uixakov també ha informat que Xi i Putin han manifestat la seva «visió negativa» davant la creació d’AUKUS, la nova aliança militar a la regió d’Àsia-Pacífic que agrupa els EUA, Austràlia i el Regne Unit, i davant el denominat Diàleg de Seguretat Quadrilateral, un fòrum estratègic informal constituït el 2007 on els EUA, l’Índia, el Japó i Austràlia intercanvien informació i realitzen exercicis militars conjunts.

Els dos presidents han obert la cita virtual amb sengles intervencions televisades –molt més llarga en el cas de Putin– en les quals hi ha hagut profusió de felicitacions a l’estat actual de les relacions bilaterals sinorusses. El líder del Kremlin ha arremès amb duresa contra el boicot polític als pròxims Jocs Olímpics d’Hivern a Pequín promogut pels EUA i al qual s’han adherit, de moment, Austràlia i Nova Zelanda, confirmant al seu torn la seva presència a la capital xinesa: «Voldria destacar el recolzament mutu en temes com la cooperació esportiva internacional, incloent el rebuig de tota temptativa de polititzar els esports i el moviment olímpic».

Notícies relacionades

Brussel·les surt en defensa de la sobirania de Groenlàndia davant els plans de Trump

Almenys vuit vols a l’avió privat d’Epstein

En la seva resposta, el mandatari xinès ha evitat qualificar Rússia d’«aliat», tot i que ha assegurat que la intensitat de les relacions bilaterals és fins i tot «superior» al d’una aliança.

En aquest àmbit, molts experts admeten la intensificació dels llaços econòmics, però encara es mostren escèptics respecte al marge per a la cooperació política sinorussa. En els primers 11 mesos de l’any, els intercanvis comercials han assolit la xifra de 123.000 milions de dòlars, és a dir, un 21% més respecte a l’any precedent. No obstant, segons escriu Marcin Kaczmarski, de la universitat de Glasgow, tot i que existeixen «àrees de convergència» política, en particular en la seva concepció multipolar del món, les estratègies difereixen. La Xina busca expandir la seva economia mitjançant la globalització i «està més interessada en l’estabilitat» que Rússia, més predisposada a crear crisi i a «desafiar Occident».