Brussel·les surt en defensa de la sobirania de Groenlàndia davant els plans de Trump

Tot i que Brussel·les va evitar mencionar Trump pel seu nom en un primer moment, el destinatari de l’avís va ser inequívoc. La UE no qüestiona la cooperació transatlàntica, però sí que deixa clar que hi ha línies vermelles: sobirania, fronteres i dret internacional.

"No em correspon comentar les decisions dels Estats Units, però preservar la integritat territorial del Regne de Dinamarca, la seva sobirania i la inviolabilitat de les seves fronteres és essencial per a la Unió Europea", va dir el portaveu comunitari d’Exteriors, Anouar El Anouni, en un to sobri i ferm. No va ser l’única veu. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va publicar un missatge en el seu compte oficial. "La seguretat de l’Àrtic continua sent una prioritat per a la UE", va escriure.

Per la seva banda, António Costa, president del Consell Europeu, també es va pronunciar en el seu perfil de xarxes socials. "La integritat territorial i la sobirania són principis fonamentals del dret internacional", va afirmar Costa. Va afegir que aquests valors no només importen a la UE, sinó "a les nacions de tot el món".

Brussel·les va buscar així un difícil equilibri: enviar un missatge d’unitat interna sense dinamitar la relació amb Washington. Tot un exercici diplomàtic cada vegada més complex.

Trump, segons va comunicar a través de la seva xarxa social Truth Social, va nomenar el governador republicà de Louisiana, Jeff Landry, com a enviat especial dels Estats Units per a Groenlàndia. "Jeff entén com d’essencial que és Groenlàndia per a la nostra seguretat nacional", va escriure Trump. El mateix Landry no va deixar lloc a dubtes sobre la seva missió: va dir que treballarà per "convertir Groenlàndia en part dels EUA". El governador, en el càrrec des del 2024, va definir el lloc com a "voluntari" i va aclarir que no abandonarà les seves responsabilitats a Louisiana. Aquest és un matís menor davant l’abast polític del missatge.

Aquest episodi ve a reafirmar la insistència de Trump en el fet que Washington ha de controlar Groenlàndia per raons de seguretat nacional, control de rutes a l’Àrtic i accés a recursos estratègics, especialment terres rares encara sense explotar.

Resposta a l’illa

A Nuuk, la capital groenlandesa, la resposta va ser mesurada. El primer ministre Jens-Frederik Nielsen va demanar calma i va recordar que l’illa té dret a decidir el seu futur. "Groenlàndia és nostra i les nostres fronteres seran respectades", va escriure, apel·lant al principi d’autodeterminació reconegut des del 2009.

A Copenhaguen, el to va ser molt diferent. El ministre danès d’Exteriors, Lars Løkke Rasmussen, es va declarar "profundament indignat" pel nomenament i va anunciar que convocarà l’ambaixador nord-americà per demanar explicacions. Per a Dinamarca, el gest de Trump suposa una ingerència directa en la seva sobirania.

Groenlàndia, amb tot just 57.000 habitants, ocupa una posició clau en el tauler àrtic. Tot i que és un territori autònom, Dinamarca manté competències en política exterior i defensa. I aquí és on el pols es torna especialment delicat.

Trump no oculta la seva ambició. Ja el mes de març va convidar públicament el poble groenlandès a unir-se als EUA i va assegurar que l’annexió es produiria "d’una manera o una altra". En ocasions anteriors va arribar a no descartar l’ús de pressió econòmica o fins i tot de la força.

Notícies relacionades

Almenys vuit vols a l’avió privat d’Epstein

Premi Internacional Catalunya per a dos activistes per la pau

Segons informacions publicades en mitjans nord-americans, la Casa Blanca ha arribat a encarregar estudis sobre el cost d’adquirir i administrar Groenlàndia, així com sobre els beneficis potencials d’explotar-ne els recursos minerals. Es tracta d’una lògica empresarial aplicada a la geopolítica.

La paradoxa és evident. Groenlàndia acull una base militar nord-americana, fruit d’un acord firmat fa més de 70 anys entre Dinamarca i els EUA. Ningú a Brussel·les qüestiona aquesta cooperació ni el paper de Washington en la defensa de l’Àrtic. Però una cosa és col·laborar i una altra de molt diferent, redibuixar fronteres. Per això, la UE insisteix que qualsevol discussió sobre seguretat regional s’ha de fer des del respecte al dret internacional i a la sobirania dels estats membre.