El Congrés de Xile aprova la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe

 «Jo vinc d’una família catòlica, vaig estudiar en una escola catòlica, però no tinc per què imposar les meves condicions religioses a la resta de la societat xilena». El vot a favor del senador independent Pedro Araya va marcar el to d’una jornada històrica a Xile. En temps rècord, i després de quatre anys de demores i obstacles, el Congrés va aprovar aquest dimarts la llei de matrimoni igualitari. Primer ho va fer el senat (21 dels seus integrants van dir sí, vuit s’hi van oposar i tres es van abstenir), i després la cambra de diputats amb 92 vots a favor, 20 en contra i dues abstencions. Les paraules d’Araya, durant el seu discurs, van formar part del sentit comú de la gran majoria dels legisladors: es va tractar d’un cami llarg i difícil que va acabar per vèncer les opinions més conservadores.

D’aquesta manera, Xile passa a ser el novè país d’Amèrica a legalitzar la unió entre persones d’un mateix sexe, juntament amb l’Argentina, Costa Rica, l’Equador, Colòmbia, el Brasil, l’Uruguai i l’Argentina, així com el Canadà i els Estats Units a la regió nord. A Mèxic, una llei d’aquesta mateixa naturalesa regeix en 14 dels seus 32 estats. «Estem arribant a un dia en el qual som millor com a país i com a societat», va assenyalar la senadora de la Democràcia Cristiana Ximena Rincón, la qual va ser interrompuda pels crits de galimaties del Moviment d’Integració i Alliberament Homosexual (Movilh).

Canvi d’opinions

Quatre anys enrere, aquest escenari de joia semblava impossible. «No pot ser que els prejudicis antics siguin més forts que l’amor», va assenyalar l’agost del 2017 la llavors presidenta Michelle Bachelet al remetre al Congrés la iniciativa que acaba de convertir-se en llei. L’esclat social del novembre del 2019 i les condicions polítiques que van conduir a la instal·lació de l’actual Assemblea Constituent no són aliens al canvi d’opinions en bona part del país.

«Avui penso que hem d’aprofundir sobre el valor de la llibertat, incloent-hi la llibertat d’estimar i formar una família amb l’ésser estimat», va arribar a dir el president Sebastián Piñera el juliol passat, quan va reclamar que el projecte tingués una discussió parlamentària immediata. El gir de Piñera va desconcertar la dreta. Part de l’oficialisme no va acompanyar la llei. «Això ens permet avançar en drets per a tothom», va dir la ministra de Desenvolupament Social i Família, Karla Rubilar. La norma permet que els matrimonis del mateix sexe puguin adoptar, però va tancar la porta al ventre de lloguer.

EL MATRIMONIO IGUALITARIO YA ES LEY. VIVA CHILE pic.twitter.com/2A1BFudYxl

— Movilh Chile (@Movilh) 7 de diciembre de 2021

La ultradreta en conflictes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

«Avui és un dia d’alegria i un dia de llibertat», va considerar, per la seva banda, el senador oficialista Felipe Kast. El seu oncle, José Antonio Kast, ho devia escoltar en estat de fúria. El candidat de la ultradreta en la segona volta presidencial del 19 de desembre ha mantingut fins fa poques hores un discurs fortament homòfob i contra les qüestions de gènere, al punt d’haver promès eliminar el Ministeri de la Dona. La seva caiguda a les enquestes, diversos punts darrere del jove diputat d’esquerres, Gabriel Boric, l van obligar a moderar les seves expressions. Però el fill d’un exoficial nazi es va fixar un límit de tolerància que no pot traspassar. «Per a nosaltres el matrimoni és entre un home i una dona. El Parlament ha pres una decisió majoritària que no farà que canviï les nostres conviccions».