Gideon Levy, periodista israelià: "Les dotzenes de morts diaris a Gaza no són notícia a Israel"

¿Com definiria la Hasbarà?

El significat literal en hebreu és explicació, però és un substitut del terme propaganda, que té connotacions negatives.

¿S’utilitza el terme dins d’Israel o és més aviat acadèmic?

No s’utilitza a Israel. És un terme que s’utilitza cap al món.

¿Pot posar-ne un exemple?

El recent cas de la "càmera de Hamàs» és un dels millors. Mostra com de creativa és.

Es refereix a les explicacions de l’Exèrcit sobre l’assassinat de cinc periodistes, de Reuters, AP i altres mitjans, a l’Hospital Nasser: primer Benjamin Netanyahu ho va qualificar de desgraciat error, però després una "investigació» interna va concloure que van disparar perquè hi havia "una càmera de Hamàs», una cosa que una investigació posterior del diari nord-americà New York Times ha desacreditat...

Com si el fet que hi hagués una càmera els donés legitimitat per disparar i matar 21 persones. Aquí es veu l’absurditat del seu funcionament. És un no parar. El més destacat del sistema és que no s’assumeix mai la responsabilitat, no es mostra mai penediment, ni emocions humanes, fins i tot quan els morts són nens.

¿Per què es prenen tantes molèsties a donar aquestes versions que pocs creuen? ¿És per a consum dels fidels als EUA o Alemanya?

Els israelians també estan àvids de consumir totes aquestes mentides. És més còmode comprar aquestes falsedats que saber que el nostre propi Exèrcit està massacrant periodistes: més de 200 ja.

¿Com funciona la Hasbarà?

El patró és sempre el mateix. Recordem el cas de la periodista palestinoestatunidenca d’Al Jazeera Shireen Abu Akleh [assassinada per l’Exèrcit israelià el 2022]. La van matar de manera deliberada. Sabien perfectament que era periodista perquè portava l’armilla amb la paraula premsa. Primer diuen sempre "no hem sigut nosaltres» i "potser van ser trets palestins». Després, els mitjans internacionals troben proves que va ser l’Exèrcit israelià. Com que no saben què dir, comencen a dir que la càmera era de Hamàs, o qualsevol altra cosa. El que no fan mai és demanar perdó ni castigar els responsables o compensar les víctimes.

D’aquests dos anys de guerra, o genocidi, a Gaza, ¿quin ha sigut per a vostè el cas més palmari de propaganda governamental?

És difícil de respondre, perquè és una competició molt disputada. Cada dia, l’Exèrcit dispara gent que està esperant a rebre menjar. S’ha convertit en un assassinat sistemàtic en massa amb dotzenes de morts cada dia. Això ha sigut una notícia important fora d’Israel, però no aquí.

¿Per a què li serveix a Israel aquesta propaganda fora del país?

Utilitzen la maquinària propagandística de les ambaixades, els lobbies jueus a Europa i els EUA i als falsos "amics d’Israel» (que en realitat són enemics perquè empitjoren la nostra situació), com els evangelistes als EUA. Tots compren la mentida i la distribueixen.

El lobby israelià als EUA s’ha queixat que tenen "un problema amb TikTok», que mostra sense censura imatges de Gaza i està fent que els joves nord-americans siguin més propalestins.

No soc un expert, però sé que [la Hasbarà] és molt activa en xarxes socials i el Govern gasta molts diners en això. Són experts.

Al principi de la guerra em va dir que a Israel no es veien ni tan sols en els mitjans les atrocitats a Gaza. ¿Continua sent així?

Fins i tot pitjor. És increïble. La història dels periodistes de l’hospital Nasser sí que es va esmentar, però emmarcada en el relat de la propaganda. Els periodistes són totalment passius, no per pressió del Govern, sinó perquè saben què és el que els israelians volen veure i llegir. Temen fer enfadar la gent. Ara, per exemple, es debat sobre la fam de Gaza..., però per dir que no existeix, que és fake news o imatges generades per intel·ligència artificial.

Notícies relacionades

Israel bombardeja i mata cinc negociadors de Hamàs a Doha

Un vaixell de la Flotilla cap a Gaza denuncia un atac amb dron

La societat civil israeliana solia ser forta i hi havia un panorama mediàtic lliure. ¿Què ha passat?

Encara hi ha protestes, no hi ha passivitat. Però se centren sobretot en l’alliberament dels ostatges, no tant en el genocidi. L’informe de B’selem i de Metges pels Drets Humans que concloïa que Israel perpetrava un genocidi a Gaza va ser notícia arreu del món, però aquí ni es va esmentar. Simplement ho van ignorar.