El retorn tímid dels Armilles Grogues a França

Un augment considerable del preu del combustible, el gas i la llum. El fantasma que la inflació sigui un llast per a la recuperació postpandèmia. La situació econòmica actual recorda les dificultats que el 17 de novembre del 2018 va desencadenar la revolta dels Armilles Grogues. Tres anys després, aquest heterogeni moviment de contestació ha aprofitat el seu aniversari per denunciar la principal causa de la seva indignació: el poder adquisitiu insuficient de les classes modestes, també conegut a França com el problema de la vie chère (vida cara).

«Ara estem en el tercer aniversari del moviment, però en aquests últims anys la situació amb prou feines ha canviat al país», explica a EL PERIÓDICO Franck Barrenho, de 42 anys, militant dels Armilles Grogues des del principi i present aquest dissabte en la protesta de París. Aquest treballador d’una empresa del sector del luxe en marroquineria lamenta que en els últims mesos «el preu d’omplir el dipòsit de gasolina ha passat de 65 a 90 euros». Això té un fort impacte en el seu pressupost a causa dels constants viatges que fa entre «la meva feina a la regió parisenca i el meu domicili familiar a la Borgonya», al centre-est de França.

Contenidors cremats

Contenidors cremats«Recentment, vaig rebre una factura de la llum de 1.300 euros, mai abans havia rebut una factura amb una xifra tan alta», lamenta la parisenca Nabila, de 39 anys, que treballa en la premsa professional especialitzada i que també ha participat en la manifestació de la capital francesa, a què han assistit uns quants milers de persones. «Les meves despeses en matèria d’energia pràcticament s’han doblat, però el meu salari no augmenta», reconeix Kamel, de 51 anys, un armilla groga procedent de Marsella i també present a la protesta de la capital. Aquesta s’ha vist alterada per la crema de contenidors i caixes de fusta per part d’encaputxats d’extrema esquerra, a més del llançament de gasos lacrimògens per part dels nombrosos antiavalots desplegats.

El preu del litre de gasolina va arribar a l’octubre als 1,66 euros, una xifra rècord a França. El del gas va augmentar prop d’un 9% al setembre i un 14% a l’octubre. Les tarifes de la llum també pujaran uns 30 euros en la seva mitjana anual, després d’haver-se incrementat un 60% en els últims quinze anys. La crisi energètica ha consolidat el poder adquisitiu com la principal preocupació dels francesos, segons els sondejos.

Davant aquesta situació, els armilles grogues van decidir tornar a mobilitzar-se. Les xarxes socials es van omplir a l’octubre de referències a una «segona temporada» de les seves protestes insurreccionals, que van marcar l’hivern del 2018 i el 2019 i van aconseguir frenar la bateria de reformes neoliberals del president Emmanuel Macron.

Protestes minoritàries

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Protestes minoritàriesNo obstant, els intents per ocupar les rotondes –el singular espai en què va sorgir aquesta mobilització amb talls de carretera– han sigut molt tímids. Les protestes del tercer aniversari d’aquest dissabte han sigut minoritàries. ¿Com s’explica que els Armilles Grogues hagin desaprofitat un context tan propici?

«No hi ha una correlació mecànica entre unes condicions precises i l’aparició d’un moviment social. Això ja ho va demostrar l’historiador britànic E.P. Thompson amb els seus estudis sobre les revoltes del segle XVIII i l’augment del preu del pa», apunta el sociòleg Aldo Rubert, professor a la Universitat de Lausana i que prepara una tesi doctoral sobre els Armilles Grogues. Després d’haver marcat la política francesa entre el novembre del 2018 i el maig del 2019, els Armilles Grogues van perdre incidència i van intentar aliar-se amb altres moviments, com les protestes contra la reforma de les pensions a finals del 2019 o, més recentment, amb les manifestacions contra el passaport sanitari. Tot i que es calcula que unes 50 rotondes han sigut ocupades de manera constant en els últims tres anys, la falta d’estructuració ha dificultat que el moviment hagi durat amb la mateixa intensitat en el temps. Rubert també cita la crisi sanitària i «la dura repressió policial patida» com dos motius de la poca mobilització. A més, la seva imatge pública va quedar afectada després dels incidents violents en les protestes, tot i haver despertat inicialment simpatia entre la majoria dels francesos. Històricament, a França les mobilitzacions solen ser poc multitudinàries en els períodes previs a unes eleccions presidencials. «Molta gent pensa que ara no serveix de res manifestar-se i és millor esperar a les eleccions per fer fora els actuals dirigents», defensa Barrenho.