Rebel·lió de les dones belgues contra les agressions sexuals als bars de Brussel·les

Tot va començar el 10 d’octubrepassat arran d’un missatge que denunciava l’agressió sexual de diverses joves, «drogades i violades», per un cambrer d’un bar del barri del cementiri d’Ixelles, una zona de marxa pròxima a la Universitat Lliure de Brussel·les a la qual acudeixen els estudiants. Quatre dies després desenes de persones es concentraven per denunciar «una cultura de violació». Tot i que el cas està en mans de la fiscalia de Brussel·les, a Maïté Meeus, una jove de 23 anys i fundadora del moviment, aquell dia se li va regirar el cos fins al punt que va decidir fer un pas endavant i crear una pagina d’Instagram en la qual recollir testimonis similars per visibilitzar un problema que, com moltes de les víctimes denuncien no és aïllat sinó sistèmic.

View this post on Instagram

A post shared by Le Soir (@lesoirbe)

En només una setmana va obtenir els primers 200 testimonis i missatges de joves. La primera mobilització als carrers, avalada per altres organitzacions feministes, va reunir 500 persones. La pressió política va augmentar tant que el govern federal es va veure obligat a convocar una reunió d’urgència amb el ministre de Justícia i la ministra d’Interior per analitzar la situació. Per a finals d’octubre eren més d’un miler les històries anònimes rebudes de tocaments i violacions a diferents bars i discoteques de la capital, de víctimes d’abusos drogades amb GHG, coneguda com la ‘droga del violador’, sense olor ni gust, que provoca inicialment efectes secundaris com l’alcohol però que pot arribar a anul·lar la voluntat, amb pèrdua de coneixement i privació de records. 

Alliberar la paraula

Des d’aleshores el nombre de missatges no ha deixat de multiplicar-se ni la ràbia de les supervivents, com s’autodenominen. «Hi ha moltíssims missatges. És el volum el que m’ha sorprès. La naturalesa de les històries no tant perquè són coses que entenem i coneixem», confessa Meeus sobre els testimonis que parlen d’«establiments còmplices» o que «tanquen els ulls» davant aquest tipus d’agressions. «Estic contenta amb l’alliberament de la paraula tot i que no tant de l’èxit de ‘Balance ton bar’ com a tal. Un moviment com aquest no hauria d’existir», diu. 

Un problema afegit és que són pocs els casos que es tradueixen en denúncia –segons els càlculs de la web violencessexuelles.be, més de 90% de les agressions o violacions no es denuncien, només se’n cursen una de cada deu– i molts d’altres es tanquen per falta de proves tot i que la víctima hagi identificat l’agressor. «Hi ha moltes denúncies que no arriben a bon port per falta de proves. Cal tenir en compte que una víctima drogada amb GHB té complicat provar la violació perquè la droga només es manté 12 hores a la sang o l’orina. És a dir, si ha sigut drogada a les 11 de la nit, a les 11 del matí ha desaparegut del seu organisme», apunten des del moviment.

View this post on Instagram

A post shared by AKN Studio (@aknstudio)

És a dir, el temps entre que una es desperta, s’adona del que ha passat i acudeix a l’hospital és massa tard. Un argument que explica potser per què el nombre de denúncies a la zona de policia Bruxelles-Ixellles, segons les autoritats de la comuna, es limita a 192 en els últims vuit anys. «Em van atendre al centre contra la violència sexual de Brussel·les als quals agraeixo. Vaig presentar una denúncia, vaig passar una audiència de quatre hores, vaig reconèixer el meu agressor entre diferents fotos que em van ensenyar. La policia va fer un registre a casa seva i després va venir a la meva a recollir una mostra dels meus cabells i després res. Assumpte tancat. Gràcies a la justícia», denuncia una altra jove agredida en el club Jeux d’hiver.

Boicot a bars

Notícies relacionades

El Regne Unit detecta un auge de dones drogades en discoteques mitjançant una injecció

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Des que el moviment es fes viral hi ha hagut diverses manifestacions i un boicot als bars i clubs convocat per la unió feminista intersecció autosuggestionada (UFIA) i que va tenir lloc divendres passat i va aconseguir congregar 1.300 persones. «Fem entendre que ja n’hi ha prou» van cridar. En una carta dirigida per aquest grup el 8 de novembre passat a les 19 comunes de Brussel·les reclamen a les autoritats mesures per sensibilitzar el sector dels bars, mobilitzar la policia així com una «tolerància zero» davant «un cultura de la violació omnipresent i un sistema postcolonial patriarcal tòxic». El fenomen, en tot cas, no es limita a Brussel·les. En les últimes setmanes s’han creat nombrosos comptes d’Instagram per obtenir testimonis en altres ciutats de Bèlgica i també a França en ciutats com Niça, Grenoble, Montpeller, París o Lió.

El nou moviment coincideix amb la reforma del codi penal a Bèlgica que comportarà canvis en relació amb les agressions sexuals i la prostitució. Els plans del Govern, a debat al Parlament, ja han rebut fortes crítiques d’organitzacions feministes que consideren que fragilitzarà els drets de les dones i els menors. Segons el ministre de Justícia, Vincent Van Quickenborne, a Brussel·les el centre contra les agressions sexuals rep 44 víctimes al mes.