Biden i Xi mantenen una reunió virtual per intentar rebaixar les tensions

De manera virtual, els presidents dels Estats Units, Joe Biden, i la Xina, Xi Jinping, han mantingut la seva primera reunió cara a cara des que el demòcrata va arribar a la Casa Blanca. Amb aquesta trobada, després de dues converses telefòniques entre els dos líders, intenten reduir les greus tensions que han portat la relació bilateral al seu punt més baix en dècades i que han desencadenat els temors d’una nova guerra freda. Però els dos països arribaven a la reunió amb baixes expectatives respecte a resultats específics o grans avenços concrets.

La videoconferència, que segons la televisió estatal xinesa CCTV ha durat unes tres hores, ha arrencat abans de les 8 de la nit a Washington, de matí a Pequín, i a la Casa Blanca s’ha permès l’accés a la premsa en els 10 primers minuts. En aquesta arrencada, Biden i Xi s’han creuat salutacions cordials a través d’intèrprets (el líder xinès ha anomenat Biden «vell amic») i han apostat per una conversa «franca i directa» per assegurar el que el mandatari nord-americà ha dit que ha de ser una «competició simple i honesta» entre les dues nacions.

Biden and Xi kicked off their virtual summit. @POTUS told Xi: “All countries have to play by the same rules of the road” and that they’ll have a candid discussion. Xi started his opening remarks by telling Biden: “I’m very happy to see my old friend.” Biden thanked him. pic.twitter.com/k5mAiLgKEa

— Jenny Leonard (@jendeben) 16 de noviembre de 2021

«Crec que és la nostra responsabilitat com a líders de la Xina i els EUA assegurar que la competició entre els nostres països no impliqui cap conflicte, sigui intencionat o no», ha dit Biden, que ha apuntat a la necessitat d’«establir mecanismes de contenció de sentit comú». Un missatge similar ha pronunciat Xi, que ha destacat la necessitat d’«elevar la comunitat i la cooperació» i, com Biden, ha esmentat el canvi climàtic com un dels punts vitals d’aquest treball conjunt.

Aquesta col·laboració, especialment després de l’anunci de l’acord per buscar junts la solució per reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle que van realitzar durant la cimera de Glasgow, és un dels escassos punts de llum en una relació que s’ha tenyit d’ombres i que ha omplert de punts difícils l’agenda d’aquesta reunió, que els dos països s’han resistit a qualificar com a «cimera».

Taiwan, principal punt de fricció

Fins i tot en les diplomàtiques paraules pronunciades davant els periodistes es podien intuir alguns punts de fricció. Biden, per exemple, ha assegurat que «tots els països han d’utilitzar les mateixes regles» i ha promès «defensar interessos i valors» dels EUA, aliats i socis abans d’esmentar temes que «preocupen» Washington, incloent-hi «drets humans, economia» i «assegurar una conca Indo-Pacífica lliure i oberta».

 Xi, per la seva part, ha declarat que els dos països «s’han de respectar l’un a l’altre, coexistir en pau i buscar una cooperació en la qual guanyin tots dos», un missatge amb el qual no és difícil interpretar una crítica a les maneres de la política de Washington.

Ja sense les càmeres, els dos mandataris, acompanyats per les seves delegacions, han hagut d’abordar qüestions difícils. Cap ho és ara més que la relació per Taiwan. Els tambors de guerra han tornat a l’estret de Formosa, especialment després que recentment 150 caces i bombarders xinesos volessin per la zona d’exclusió, però la Xina també ha criticat els esforços de Washington per reforçar la defensa militar de l’illa i vol que l’Administració nord-americana clarifiqui la seva estratègia.

Dissabte, en una conversa preparatòria entre el secretari d’Estat Anthony Blinken i el seu homòleg Wang Yi, el cap de la diplomàcia nord-americana va expressar la seva preocupació per la «continuada pressió militar, diplomàtica i econòmica» sobre l’illa i el cap de setmana el titular d’exteriors de Pequín va assegurar que la perspectiva de la independència de Taiwan és «l’amenaça més greu a la pau i l’estabilitat».

Les tensions també s’han incrementat per temes relacionats amb les polítiques de cibertecnologia i ciberseguretat xineses, per la militarització del mar del Sud de la Xina i pel recent acord Aukus dels EUA amb el Regne Unit i Austràlia per donar al país oceànic submarins de propulsió nuclear. La setmana passada, en un discurs que Xi va enviar gravat a una reunió del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic en el qual també va participar Biden, el mandatari xinès va assegurar que «la regió entre Àsia i el Pacífic no pot ni ha de tornar a caure en l’antagonisme i la divisió de l’era de la guerra freda» i va apressar a resistir-se a formar «petits cercles amb criteris geopolítics».

Un altre tema conflictiu és el comerç. I, tot i que Biden planejava qüestionar pràctiques com els subsidis industrials xinesos, un alt càrrec de l’Administració nord-americana havia avançat diumenge en una trucada informativa que els temes comercials i qüestions com els aranzels no dominarien la conversa.

Posicions de força

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Biden ha arribat a la trobada el mateix dia en què firmava finalment la llei d’infraestructures per la qual els EUA invertiran 1.2 bilions en la pròxima dècada, un objectiu que la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, va assegurar que li permet col·locar-se en «posició de força» al superar per primera vegada en dues dècades la inversió de la Xina i millorar la competitivitat nord-americana. Xi, per la seva part, fa uns dies veia apuntalat el seu poder en una tercera resolució històrica del Partit Comunista que li permetrà un tercer mandat per continuar regint el país fins almenys el 2027.

Malgrat les reduïdes expectatives sobre aquesta trobada, hi ha observadors que creuen que és fonamental. «En aquests moments s’està produint un canvi», ha dit a ‘The Wall Street Journal’ Danny Russel, que va formar part de l’Administració de Barack Obama i que ara pertany a l’Asia Society Policy Institute. «Els dos líders estan insatisfets amb l’estat de la relació i són molt conscients que es podria produir algun incident que crearia un problema que cap dels dos es pot permetre ara mateix».