El muetzí ja pot cridar a la pregària a Colònia

Fa setmanes que les mesquites de la ciutat renana de Colònia poden cridar a la pregària els seus feligresos a través del cant del muetzí. Així ho ha decidit l’alcaldia de la ciutat, en mans de la independent Henriette Reker. L’alcaldessa assegura que la decisió respon a la necessitat de protegir la llibertat religiosa i els drets dels ciutadans musulmans de la ciutat, majoritàriament catòlica.

«Els musulmans i les musulmanes, molts i moltes nascuts i nascudes aquí, són part de la societat de Colònia. Qui ho dubti, posa en entredit la identitat de la ciutat i la convivència pacífica. Que ara es pugui sentir la crida del muetzí junt amb les campanes de les esglésies demostra que la diversitat és valorada i viscuda a Colònia», argumenta l’alcaldessa en la nota de premsa donada a conèixer a l’octubre.

El projecte pilot, limitat de moment a dos anys, funciona de la següent manera: aquelles mesquites que vulguin utilitzar la crida a la pregària han de presentar una sol·licitud, que és analitzada per les autoritats municipals. Una vegada aprovada, només podrà aplicar-se els divendres –el dia sagrat dels musulmans–, el muetzí només podrà cridar a la pregària entre les dotze del migdia i a les tres de la tarda, i únicament durant 5 minuts. El volum ha de ser limitat. Els responsables de la mesquita han d’informar al barri i estar disponibles per rebre possibles queixes o preguntes del veïnat.

Segons informava aquesta mateixa setmana l’agència de notícies catòlica KNA, fins ara cap de les 35 comunitats musulmans de Colònia ha presentat la sol·licitud i poques hi han mostrat interès. Malgrat això i que Colònia no és el primer municipi alemany que permet la crida del muetzí, la decisió ha desencadenat un vell debat polític a Alemanya.

Un «privilegi»

En declaracions a la ràdio Deutschlandfunk, l’acadèmica especialitzada a l’islam Susanne Schröter assegura que la crida del muetzí suposa un «privilegi» per a una minoria religiosa. A diferència de les campanes de les esglésies, argumenta, la crida a la pregària musulmana conté l’expressió «Al·là és el més gran», cosa que ella considera l’expressió d’un islam polític. Com a rerefons hi ha la presència a Alemanya de Ditib, organització islàmica dependent de l’Estat turc i els crítics de la qual consideren una espècie de braç religiós del president turc, Recep Tayyip Erdogan, a Alemanya.

L’escriptor d’origen egipci Hamed Abdel-Samad s’afegeix a les crítiques de Schröter: «Els musulmans poden resar, dejunar i peregrinar a la Meca quan i com vulguin. Però ¿per què haurien de rebre el dret d’ensordir el seu barri amb altaveus?», es pregunta aquest exmusulmà fill d’un imam l’adeu públic del qual a l’islam li va costar amenaces de mort al seu país d’origen. Abdel-Samad parla obertament d’«islamofascisme» al referir-se a l’islamisme radical i al gihadisme.

Altres veus especialitzades, com els arabistes Angelika Neuwirth i Dirk Hartwig, defensen la mesura de Colònia. Neuwirth i Hartwig consideren que la crida del muetzí té afinitat amb les campanes de les esglésies cristianes o el so del xofar, la banya de vent que utilitzen els jueus en dates religioses especials. En una tribuna publicada al diari Die Welt, els arabistes escriuen que el permís a utilitzar en muetzí suposa «una mínima confirmació del fet que els musulmans practiquin avui la seva religió a Alemanya».

Els defensors de la mesura –entre els quals es troben la direcció de l’Església Evangèlica d’Alemanya i el Consell Central dels Musulmans al país– recorden que a Turquia és natural que les esglésies repiquin les seves campanes malgrat que el país sigui majoritàriament musulmà.

Instrumentalització política

Més enllà de les discussions entre arabistes i especialistes de l’islam, el debat ha pres caires polítics. La ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) mai deixa passar aquest tipus d’ocasions per desplegar el seu discurs islamòfob: «A Colònia, un dels més antics centres del credo catòlic a Alemanya, els islamistes de Ditib i d’Erdogan poden ara difondre les seves crides musulmanes del muetzí a tota la ciutat», va reaccionar la parlamentària federal i integrant de la direcció de AfD Beatrix amb Storch poc després que l’alcaldia de Colònia fes pública la mesura.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Les crítiques polítiques no se circumscriuen a la ultradreta. Veus de la Unió Socialcristiana bavaresa (CSU) asseguren que aquest tipus de mesures «mai» s’aplicaran a l’Estat Lliure de Baviera. «La crida a la pregària no és un mitjà cap a una millor integració ni una prova de tolerància», va reaccionar Winfried Bausback, president de la fracció socialcristiana al Parlament bavarès.

Malgrat les crítiques, Henriette Reker es manté ferma. L’alcaldessa ja va demostrar en el passat tenir conviccions polítiques de ferro: aquesta política independent va rebre un greu atemptat en mans d’un ultradretà l’octubre del 2015, que la va apunyalar un dia abans de les eleccions municipals de la ciutat. Reker havia participat activament en l’acollida de refugiats. Després de sobreviure a l’atac, va acabar guanyant els comicis amb majoria absoluta.