Tensió a la UE
L’Eurocambra denuncia la Comissió Europea per no condicionar els fons a Polònia
El Parlament Europeu presenta un recurs contra l’Executiu d’Ursula Von der Leyen per no activar el mecanisme que evita entregar diners als socis que no respectin l’Estat de dret
«Esperem que la Comissió actuï de forma consistent i la presidenta compleixi el promès», avisa el president del la cambra de la UE, David Sassoli
Fa mesos que el Parlament Europeu va començar a reclamar per activa i per passiva a la Comissió Europea que actués amb fermesa i activés el mecanisme que des d’aquest any permet condicionar l’entrega de fons europeus al respecte de l’Estat de dret per protegir el pressupost de la UE. Després de nombroses advertències i davant la falta de reacció per part de l’Executiu d’Ursula Von der Leyen, el president de l’Eurocambra, David Sassoli, va decidir fa 10 dies moure fitxa i encarregar als serveis jurídics de la cambra la preparació d’una demanda contra la Comissió per inacció de la Comissió al no aplicar el reglament de condicionalitat. El recurs davant el Tribunal de Justícia de la UE s’ha fet efectiu aquest divendres.
«Tal com ha sigut sol·licitat en resolucions parlamentàries, els nostres serveis jurídics han presentat una demanda davant el Tribunal de Justícia contra la Comissió Europea per no aplicar el reglament de condicionalitat. Esperem que la Comissió actuï d’una manera consistent i compleixi el que la presidenta Von der Leyen va declarar durant l’última discussió plenària sobre aquesta qüestió. Les paraules han de convertir-se en fets», ha dit Sassoli en un breu comunicat.
El reglament, que va ser adoptat el desembre passat en paral·lel al marc pressupostari per al període 2021-2027 i que va entrar en vigor a principis d’any, és un instrument que permet a la UE suspendre els pagaments als Estats membres quan els governs no respecten els principis democràtics i l’Estat de dret. «Hem adoptat junts una llei europea que crea un vincle estret entre la protecció del pressupost de la UE i el respecte de l’Estat de dret. Aquesta llei està en vigor i creiem que el procediment s’hauria d’iniciar ara», deia Sassoli la setmana passada en el discurs remès a la resta de líders europeus durant la cimera en la qual la gran majoria, amb Angela Merkel al capdavant, van intentar rebaixar la tensió amb Varsòvia.
Botó nuclear
Notícies relacionadesLa Comissió Europea, segons va explicar l’alemanya davant el ple fa deu dies, compta amb tres opcions sobre la taula per respondre a l’últim atac del Tribunal Constitucional de la díscola Polònia. La primera obrir un nou procediment d’infracció contra Polònia per la sentència que qüestiona l’ordre jurídic a la UE i que podria acabar a llarg termini en sancions. La segona, tornar a activar l’article 7 del Tractat, l’anomenat botó nuclear, que en última instància permet a la UE retirar el dret de vot en el Consell, però que exigeix la unanimitat i mai s’ha arribat a activar. I la tercera, aplicar el mecanisme esmentat que permet congelar els fons europeus.
La decisió de l’Eurocambra d’actuar contra l’Executiu, recolzada fa dues setmanes per la comissió d’assumptes jurídics i la conferència de presidents, afegeix més pressió sobre Brussel·les que fins ara ha dit que té previst mantenir el seu compromís d’esperar i no activar el mecanisme fins que el TJUE respongui al recurs presentat per Hongria i Polònia. La vista va tenir lloc a principis d’octubre, però la sentència no arribarà abans de finals d’any o principis del 2022. «No pensem esperar mentre l’Estat de dret és destruït a Europa. És hora d’actuar», ha reivindicat l’eurodiputat ecologista alemany Daniel Freund.
