Polònia, un país díscol però beneficiari dels fons europeus

Malgrat la deriva i la retòrica governamental de l’Executiu que lidera Mateusz Morawiecki, els polonesos confien més en la Unió Europea que en el seu propi Govern o Parlament i se situen entre els deu països més euroentusiastes del bloc comunitari. Segons l’últim Eurobaròmetre elaborat per la Comissió Europea el juliol passat, el 55% dels polonesos asseguren confiar en la Unió Europea, sis punts per sobre de la mitjana comunitària i cinc més que a l’hivern passat, davant el 28% que diu confiar en el seu Govern nacional (28% a la UE) i el 26% en el Parlament polonès (35% a la UE). Només en vuit estats membres més el nivell de confiança en la UE és superior. 

La mateixa enquesta també constata que el 53% tenen una imatge positiva de la UE (45% a la UE), que el 79% són optimistes amb el futur del club (66%) i que vuit de cada deu se senten europeus davant el 18% que declaren el contrari. Uns nivells d’acceptació i europeïsme que no estranyen tenint en compte el paper que han tingut els fons europeus en el desenvolupament i la transformació de Polònia, que s’ha convertit en aquests últims 17 anys en un dels grans receptors de la política regional –també de l’agrícola, tot i que per darrere de França o Espanya– i en el principal beneficiari net d’unes ajudes europees que no han deixat d’augmentar.

Injeccions multimilionàries

Entre 2007-2013, per exemple, el Govern polonès va percebre més de 83.000 milions d’euros entre fons regionals i agrícoles. Aquesta xifra es va disparar entre 2014-2020 per sobre dels 100.000 milions i durant l’actual marc pressupostari, que cobreix el període 2021-2027, augmentarà fins als 107.000 milions, als quals sumaran els 35.600 milions previstos en el pla de recuperació polonès amb càrrec al fons antipandèmia Next Generation UE, 23.900 milions dels quals, en forma de subsidis a fons perdut i la resta en préstecs a condicionals favorables. Uns ingressos a què Varsòvia, malgrat els seus continus desafiaments i procediments d’infracció que té oberts, inclòs un procediment sota l’article 7 del tractat, no pensa renunciar. 

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

«Més d’un 85% dels ciutadans volen que Polònia segueixi sent part de la UE i el meu Govern forma part d’aquesta majoria proeuropea», recordava dimarts Morawiecki durant l’agitat ple d’Estrasburg rebutjant un Polexit i insistint que Polònia, que entre 2003 i 2018 va registrar un augment del producte interior brut del 81%, no anirà enlloc. «Aquest és el nostre lloc i no ens n’anirem», va concloure. Malgrat aquest posicionament, i tot i que ningú vol que Polònia segueixi el camí emprès pel Regne Unit, la pressió política no ha deixat d’augmentar i la recent sentència del Tribunal Constitucional polonès del 8 d’octubre que declarava incompatibles amb la Constitució polonesa diversos articles dels tractats europeus, ha sigut per a molts la gota que ha fet vessar el vas que ha de portar Brussel·les a actuar contra Polònia. 

«És hora que el Consell de la UE defensi les persones a Polònia i a la UE i acordi una acció col·lectiva sobre les recomanacions de l’Estat de dret i reconegui formalment que els valors de la UE estan sent atacats a Polònia», reclama el director per a Europa de Human Right Watch, Philippe Dam. «Brussel·les s’ha adonat que Varsòvia està desafiant la integritat del mateix tractat de la UE. I si Polònia se surt amb la seva, llavors la direcció futura de la UE, inclosa una unió més estreta, l’Estat de dret i la defensa dels drets humans estan en perill. S’haurà establert un precedent. La presidenta de la Comissió de la UE, Ursula von der Leyen, té el poder de revertir aquesta tendència», avisa Judy Dempsey, analista de Carnegie Europe.