Ser homosexual no és problema per optar al tron als Països Baixos

Si un hereu al tron dels Països Baixos vol ser cap d’Estat, ha de casar-se amb una parella que fos de diferent sexe, però el debat social va plantejar una pregunta clau: ¿Què passa si, en ple segle XXI, la princesa Amàlia vol contraure matrimoni amb una dona? Serà acceptada com a reina, garanteix el Govern.

La pregunta la va plantejar un diputat del mateix partit liberal (VVD) del primer ministre, Mark Rutte, que va instar a aclarir si la princesa Amàlia hauria de renunciar al tron en cas de voler casar-se amb algú del mateix sexe, una cosa que el cap de Govern va concloure dient que «no serà un obstacle» per al Gabinet, sigui qui sigui l’hereu al tron.

«El Govern creu que l’hereu també pot casar-se amb una persona del mateix sexe i no veu un obstacle legal permetre el matrimoni d’un hereu amb una persona del mateix sexe. Per tant, el Gabinet no considera que un hereu al tron o el rei hagi d’abdicar si desitja casar-se amb una parella del mateix sexe», va detallar Rutte.

Successió

El problema, que no impedia a un hereu enamorar-se d’algú del mateix sexe, sinó que podria casar-se amb aquesta persona amb el consentiment oficial imprescindible de l’Executiu i el Legislatiu, planteja dubtes sobre com lidiar amb la successió al tron posterior: Rutte només diu que ha de quedar clar qui són els fills en un matrimoni entre dues persones del mateix sexe i s’han de fer acords sobre això si es donés el cas.

No queda clar si els nens adoptats o els concebuts, per exemple, a través d’un donant d’esperma o maternitat subrogada també seran elegibles al tron, una cosa que s’haurà de plantejar al Gabinet que governi en el moment en què realment es doni aquest escenari.

Tot i que la Constitució neerlandesa es basa en la idea de la successió hereditària, la manera en què s’organitza avui dia el dret de família modern no assumeix automàticament com a «fills» només aquells que descendeixen biològicament dels pares que els conceben.

«Bases objectives i inequívoques»

«El propòsit de les disposicions constitucionals sobre la successió és determinar sobre bases objectives i inequívoques a qui passarà la monarquia i així aconseguir la certesa políticament desitjada respecte a la successió», va afegir el primer ministre en funcions.

No obstant, va afegir, és inevitable que existeixi «fonamentalment una tensió amb el sistema de successió» que recull la Constitució neerlandesa, que precisament apunta a determinar «sobre bases objectives i inequívoques» qui serà el rei o reina dels Països Baixos, i qui el o la succeeix al tron.

Quan la princesa Amàlia, que encara té 17 anys i no hi ha indicis ni tan sols que vulgui casar-se amb algú a curt termini, decideixi contraure matrimoni, el Govern i les dues cambres als Països Baixos hauran de considerar la successió «en el moment oportú» en cas que hi hagi fills a la família de l’hereva que no siguin descendents legals de la mateixa.

Fills nascuts del matrimoni

En cas de debat en el futur per aconseguir el consentiment necessari sobre els hereus al tron, les dues cambres «poden considerar, si és necessari, la posició de la llei de paternitat dels nens nascuts del matrimoni» que sigui rellevant i aplicable en aquell moment.

«No és apropiat ara anticipar aquesta ponderació respecte a la successió (...). Això depèn massa dels fets i circumstàncies del cas específic, que, com també es pot veure respecte al dret de família, pot canviar amb el temps», va concloure Rutte.

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

La mateixa Amàlia mai ha parlat públicament de la seva sexualitat, però el motiu de les preguntes parlamentàries a Rutte es va originar després de la publicació el mes passat del llibre Amàlia, el deure et crida, de l’advocat Peter Rehwinkel, en què va analitzar aquesta hipòtesi i va concloure que, partint de les normes actuals, si Amàlia volgués casar-se amb una dona, ha de renunciar al tron.

El 2001, el llavors secretari d’Estat de Justícia, Job Cohen, va raonar que la monarquia és una institució hereditària i, a causa que dues dones o dos homes no poden tenir fills biològics del seu propi matrimoni, es perdria aquest caràcter hereditari de la reialesa, però mai es va plantejar l’escenari de l’homosexualitat des d’aleshores, per la qual cosa aquesta declaració continuava sent vàlida.