L’aparició del primer ministre en els ‘papers de Pandora’ esquitxa les eleccions a la República Txeca

Els col·legis electorals reobren aquest dissabte les portes a la República Txeca per culminar les eleccions parlamentàries iniciades divendres per a tota la població, i marcades l’última setmana per l’aparició del primer ministre, Andrej Babis, en els ‘papers de Pandora’, una investigació periodística que torna a sembrar el dubte financer sobre el dirigent txec.

Ja dimecres es van iniciar les votacions en 82 centres habilitats perquè les persones en quarantena per la pandèmia de Covid-19 poguessin votar sense baixar del cotxe, però no va ser fins ahir a les 14.00 hores quan van obrir els col·legis electorals per al comú de la població.

Més de vuit milions de persones estan cridades a votar fins dissabte per repartir els 200 escons que conformen la Cambra de Diputats. Una vegada tancats els col·legis electorals, se sabrà si Babis pot continuar governant i amb quin marge de maniobra.

El seu partit, Aliança de Ciutadans Descontents (ANO) surt com a favorit, amb un avantatge inferior al que té actualment i a falta de veure com afecten en els resultats les polèmiques dels últims dies, que Babis, de 67 anys, ha afrontat amb arguments que neguen la presumpta il·legalitat i al·ludeixen a suposats interessos partidistes ocults.

La coalició de govern trontolla

Els ‘papers de Pandora’, destapats pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, vinculaven el primer ministre txec amb empreses en paradisos fiscals a través de les quals s’haurien comprat propietats de luxe a França. D’aquesta manera, es mantenia en secret qui era el veritable amo.

ANO (‘Sí’, en txec) podria haver d’esperar el resultat del seu soci de coalició, el Partit Socialdemòcrata Txec (CSSD), que corre el risc de quedar fora del Parlament si, com apunten algunes enquestes, no supera el llindar mínim del 5%. Així, no es descarta que Babis pugui acabar per inclinar-se cap a la ultradreta i fins i tot cap als seus antics companys comunistes per conservar un poder que ostenta des del 2017.

El bloc oficialista tindrà al davant una amalgama d’interessos que han intentat agrupar-se en dues aliances opositores: Spolu (Junts), que aglutina diverses formacions de centredreta, i un bloc d’esquerres liderat pel Partit Pirata, favorable a estrènyer llaços amb la Unió Europea.

La dels ‘papers de Pandora’ no ha sigut l’única polèmica de Babis, un multimilionari reconvertit a polític que, des que va arribar al poder el 2017, ha hagut de fer front a tota mena de crítiques. La República Txeca ha sigut un dels països del món amb més nombre de morts per càpita per coronavirus i viu entre suspicàcies constants de Brussel·les.

A la UE preocupa una deriva similar a la de Polònia o Hongria, amb els quals comparteix posicions en temes clau com la immigració, però també la faceta empresarial del mateix Babis, especialment pels fons europeus que hauria rebut el seu conglomerat i que observa amb lupa la fiscalia. El paper de la República Txeca dins del bloc també serà clau de cara a la seva pròxima presidència rotatòria en el segon semestre del 2022.

La figura del president

A l’escenari actual, la figura del president sembla clau. Al cap d’Estat, Milos Zeman, li correspon designar la persona encarregada de formar Govern, i ja s’ha mostrat favorable al seu aliat Babis, que podria rebre fins i tot un mandat sense límit temporal per negociar una hipotètica coalició.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

No obstant, Zeman, de 77 anys, s’ha vist obligat a limitar la seva agenda pública per l’empitjorament del seu estat de salut –al setembre va estar vuit dies ingressat en un hospital–. El president, que pateix diabetis i una malaltia del sistema nerviós, utilitza habitualment una cadira de rodes.

En cas que el mandatari no pogués assumir la potestat per donar inici formal a les negociacions polítiques, experts constitucionals opinen que la tasca recauria en el president de la Cambra de Diputats, segons l’agència de notícies Bloomberg.