Problemes per al peronisme

L’Argentina entreveu una forta pujada del preu de la llum

  • El pressupost per a l’any que ve contempla que les llars paguin un 30% més per l’electricitat

  • Les tarifes, que estan parcialment subsidiades per l’Estat, van ser congelades durant la pandèmia

L’Argentina entreveu una forta pujada del preu de la llum

Eduardo Parra / Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Quatre de cada deu argentins són pobres i cada despesa addicional de les famílies que encara no han passat a pertànyer a aquesta franja social les empeny cap a un temut horitzó de precarietat. Entre aquestes despeses hi ha les tarifes dels serveis públics. El Govern peronista no té gaire marge d’acció. L’espera una derrota electoral en les legislatives de novembre. Així i tot les autoritats econòmiques han decidit anunciar que l’any que ve descongelaran el preu de l’energia elèctrica i el gas natural. El projecte pressupostari del 2022 contempla una reducció important dels subsidis al consum. El preu de la llum que pagaran les llars pujarà, com a mínim, un 30%.

Les tarifes representen un maldecap per al president Alberto Fernández, la popularitat del qual va caure en picat. El seu antecessor, Mauricio Macri (2015-19), va arribar a autoritzar increments que es van acostar al 2000%. Macri va defensar les pujades al·legant que l’Argentina llavors era el país amb l’energia més barata de la regió. Els usuaris van passar a pagar un 72% del cost de la generació d’electricitat, contra el 15% dels anys anteriors. Sectors del peronisme, llavors a l’oposició, no van deixar de recordar la forta relació que unia el mandatari amb els empresaris del sector elèctric.

A tres mesos d’assumir el càrrec, Fernández va haver d’oblidar de les seves promeses electorals de redempció social per enfrontar la pandèmia. Una de les mesures que va prendre va ser congelar les tarifes de la llum, el gas i l’aigua per atenuar alguns efectes de l’impacte econòmic de l’emergència sanitària. En virtut d’aquesta mesura, el pes de la despesa dels serveis públics a la cistella de consum va passar de ser de 7% durant l’últim any de Macri, al 3,5%. Quan conclogui aquest any, el preu d’aquests serveis s’haurà incrementat un 6%, mentre la inflació arribaria al 50%, d’acord amb les previsions. En vista d’aquesta realitat, els proveïdors d’energia reclamen més alces. Els experts del sector estimen que, per adequar-les als costos actuals, les pujades haurien de ser del 120%.

Discussions internes

L’augment anticipat provoca fortes discussions dins del Govern. En principi, els sectors que responen a la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner es mostren reticents a autoritzar elevats increments. Al·leguen que les empreses van tenir beneficis importants en els anys anteriors.

Notícies relacionades

De moment, l’esborrany pressupostari elaborat pel ministre Martín Guzmán contempla una reducció dels subsidis al consum. L’Estat destina una suma molt significativa, gairebé l’1,5% del PIB, a la Companyia Administradora del Mercat a l’engròs Elèctric (Cammesa). Amb aquests recursos es cobreixen part dels costos que els usuaris no paguen directament a la seva factura. Aquest any les llars paguen gairebé el 37% dels costos de generació de l’energia. Guzmán ha proposat que en sigui del 43%.

Guzmán advoca per segmentar el subsidi a les tarifes i que, en definitiva, paguin factures més elevades aquells que ho poden fer. Aquest «esquema tarifari més progressiu», com l’anomenen en el ministeri d’Economia, troba un obstacle objectiu. Moltes vegades els serveis no estan a nom de les persones que viuen a cases i apartaments. El 2011 el Govern de la llavors presidenta Cristina Kirchner va dissenyar un programa de renúncia voluntària als subsidis, destinat especialment a la classe mitjana i alta: va ser un fracàs rotund.