Sarkozy, un convidat peculiar en la Convenció del PP

Seria fàcil relacionar Angela Merkel amb un filòsof de la ciència com Karl Popper, però no serà l’excancellera alemanya sinó Nicolas Sarkozy qui parlarà de ‘La societat oberta i els seus enemics’ aquest dimecres a Madrid, durant la tercera jornada de la convenció nacional del Partit Popular a què ha sigut convidat.

Als seus 66 anys, Sarkozy retirat de la política des del 2016, es va convertir l’1 de març en el segon president de la V República francesa després de Jacques Chirac a ser condemnat per corrupció. Ha apel·lat la condemna, però no estarà gaire allunyat dels tribunals, dels quals és un assidu visitant. 

A Génova 13 afirmen que la invitació es va cursar abans de la sentència i que, en tot cas, l’interessant és la seva «experiència» com a president de França i la seva gestió de la crisi del 2008.

Molts analistes creuen que aquesta crisi va posar cap per avall el projecte econòmic de Sarkozy, que, per contrarestar la competència cada vegada més elevada del Front Nacional de Marine Le Pen, va començar a incorporar a la seva agenda temes relacionats amb la identitat nacional i la immigració. 

Auge del Front Nacional

Coincidint amb el seu mandat, el Front Nacional va passar de tenir 3,8 milions de vots en la primera volta de les presidencials del 2012 a 6,4 milions el 2017, segons dades del Ministeri de l’Interior.

Les picades d’ullet de Sarkozy a la ultradreta van fissurar la formació gaullista sense aconseguir la seva reelecció. Destronat el 2012 pel socialista François Hollande, quatre anys més tard Sarkozy va perdre les primàries del seu partit –refundat com Los Republicanos– davant el seu exprimer ministre, François Fillon, condemnat per malversació fa un any.

És cert que, «malgrat els seus problemes judicials, Sarkozy és l’últim gran líder en què ha cregut la dreta», analitzava llavors François Fressoz, editorialista de ‘Le Monde’. No obstant, segons l’opinió del politòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Oriol Bartomeus, Sarkozy «té el mateix problema que té Rajoy, i és que dispara ràpidament l’alarma de la corrupció, quan Pablo Casado hauria de fugir de tot el que faci olor d’això». 

«És possible que Casado hagi recorregut a l’agenda d’Aznar. Potser a nivell internacional no el veuen amb possibilitats de guanyar La Moncloa i han cridat a gent que ha declinat venir, però portar Sarkozy és arriscat», afegeix el politòleg.  Segons el seu parer, si el líder del PP vol mirar cap al futur hauria d’envoltar-se d’una nova generació de líders conservadors europeus i no celebrar una convenció «arnosa» amb personatges «caducs».

SUMARIS EN ELS QUALS APAREIX EL NOM DE NICOLAS SARKOZY Finançament libi de la campanya del 2007. Imputat per corrupció

La campanya electoral que el va portar a l’Elisi el 2007 es va veure esquitxada per la sospita que hi havia en joc diners en metàl·lic procedent del dictador libi Moammar al-Gaddafi. Per investigar aquests fets, els jutges van punxar el telèfon de Sarkozy i van descobrir que utilitzava un pseudònim, Paul Bismuth, per comunicar-se amb el seu advocat. És el que va acabar sent el cas de les escoltes.

Cas de les escoltes. Condemnat a tres anys de presó

El sumari de les escoltes pel qual ha sigut condemnat va arrencar el 2014 quan l’avui expresident va intentar obtenir informació confidencial d’un magistrat del Tribunal de Cassació sobre un altre assumpte que l’esquitxava, l’afer Bettencourt. A canvi d’aquest favor, Sarkozy li va prometre un lloc a Mònaco.

Cas Bygmalion. Imputat

Aquest és el nom de l’agència de comunicació que organitzava els fastuosos mítings de la campanya electoral del 2012, dirigida per dos amics del llavors líder de l’UMP, Jean-François Copé. Hi va haver una doble comptabilitat per maquillar factures i que el partit pagués fins a 18,5 milions d’euros en factures falses.

Assessorament a Rússia. En curs d’investigació 

L’última instrucció oberta en la qual figura el nom de Sarkozy data de l’estiu del 2020 quan, segons el diari Mediapart, la justícia va començar a indagar si, darrere del mig milió d’euros que l’expresident hauria cobrat d’una empresa d’assegurances russa que hauria assessorat, hi ha un possible delicte de tràfic d’influències.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Cas Bettencourt. Imputació desestimada

En aquest dossier, Sarkozy va esquivar la banqueta. El culebró judicial entorn d’una de les fortunes franceses més grans –la multimilionària hereva de L’Oréal, Liliane Bettencourt, ja morta– va tenir el seu vessant polític quan va transcendir que el tresorer del partit de Sarkozy es podria haver aprofitat de la demència d’una àvia de gairebé 90 anys perquè, segons alguns testimonis, aquesta donés 50.000 euros a la campanya que va donar la victòria electoral al líder conservador el 2007.