Censura al ciberespai

Rússia amenaça de bloquejar YouTube dins del seu territori

La mesura constitueix una represàlia davant el bloqueig dels comptes de la cadena governamental RT a Alemanya decidit recentment per la plataforma de vídeos

Rússia amenaça de bloquejar YouTube dins del seu territori
2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

La recent submissió de les principals xarxes socials als designis i desitjos del Kremlin durant les passades eleccions legislatives russes no sembla haver calmat les ires de les autoritats russes respecte als gegants planetaris del món digital. Roskomnadzor, l’ens regulador de les telecomunicacions a Rússia, ha amenaçat aquest dimecres de vetar l’accés a YouTube a tot el territori del país euroasiàtic com a represàlia al bloqueig dels comptes de la cadena RT a Alemanya decretat recentment per la plataforma de vídeos.

L’organització ha exigit a la xarxa social que aixequi «amb el menor retard possible els límits imposats a les cadenes RT-deutsch i Der Ferhlende Part». En el cas contrari, l’organisme ha recordat que «la legislació (russa) preveu una suspensió parcial o total si el propietari d’una plataforma no executa els requeriments de Roskomnadzor». El veto a RT-deutsch i la seva filial Der Ferhlene Part està motivat per la difusió d’informacions «falses» relacionades amb la pandèmia de Covid-19 que violaven les regles establertes per YouTube.

Tot just fer-se pública l’advertència russa contra el gegant digital, el Kremlin ha justificat la mesura i ha qualificat el veto imposat per YouTube de «censura a la difusió d’informacions», mentre que el Ministeri d’Exteriors ha arremès contra el que ha denominat «un acte d’agressió sense precedents» en la «guerra d’informació» que, segons la seva opinió, Occident porta a terme contra el seu país. Aquesta última institució ha airejat fins i tot la possibilitat d’adoptar «mesures simètriques» de represàlia també a mitjans alemanys establerts a Rússia, ja que, segons la seva opinió, el Govern de Berlín «ha insistit i ha animat» la plataforma a prendre aquesta decisió.

«Escàs respecte»

El Govern alemany s’ha regirat davant aquesta eventualitat, i a través del seu portaveu, Steffen Seibert, ha recordat que el seu país «no tenia res a veure» amb aquestes decisions i que les declaracions procedents de Moscou demostraven l’«escàs respecte» de les autoritats russes cap a «la llibertat de premsa».

Notícies relacionades

Les limitacions a la presència de les grans xarxes socials a Rússia van en augment. Després que el mes de gener passat el president Vladímir Putin denunciés els intents d’aquestes empreses de «controlar la societat», les advertències i sancions han anat in crescendo. Al març, va ser decretat l’alentiment de Twitter en territori rus amb l’excusa de no haver retirat «continguts prohibits». Més recentment, en els dies previs a les eleccions legislatives russes, les autoritats van obtenir una important victòria sobre Google i Apple a l’obligar-los a retirar de les seves botigues ‘online’ l’aplicació ideada pel moviment del bloguer Aleksei Navalni on s’incloïen les recomanacions de vot als ciutadans russos en contra del partit oficialista Rússia Unida.

A més, les xarxes socials a Rússia estan obligades per llei a emmagatzemar les dades dels seus usuaris locals en servidors dins del territori nacional, i a obrir delegacions amb personal que respondrà personalment davant la justícia russa per qualsevol violació comesa.