Macron, el gran absent a Nova York

¿Un simple atzar del calendari o una decisió amb un missatge polític subliminar? El president francès, Emmanuel Macron, ha preferit no participar a l’Assemblea General de l’ONU, la sessió plenària de la qual va començar aquest dimarts. La seva absència va ser una de les més comentades al produir-se en plena crisi dels submarins. L’aliança militar AUKUS i la pèrdua d’un multitudinari contracte militar van provocar que França cridés a consultes els ambaixadors a Washington i Canberra, una decisió inèdita en les relacions franco-nord-americanes. Aquestes turbulències diplomàtiques van afavorir les especulacions sobre la cadira buida de Macron, tot i que la seva decisió de no anar a Nova York va ser prèvia a l’anunci el 15 de setembre del polèmic acord entre Austràlia, els Estats Units i el Regne Unit.

Des de l’Elisi, van indicar que l’absència va estar motivada per la crisi sanitària. Com no podia ser de cap altra manera, la pandèmia ha marcat l’organització de l’Assemblea de l’ONU, celebrada sota estrictes condicions sanitàries davant el temor que es converteixi en un esdeveniment propagador de la Covid-19. Altres líders mundials, com el xinès Xi Jinping, tampoc hi assisteixen en persona.

A la delegació francesa també la va molestar que el jove president hagués de parlar l’últim dia de l’Assemblea, en lloc del primer, com el nord-americà Joe Biden. Els caps d’Estat francesos sempre havien sigut presents en aquesta cimera des del 2005, quan el primer ministre Dominique Villepin va substituir Jacques Chirac, que estava convalescent.

Manera secreta

Notícies relacionades

Guterres obre l’Assemblea General de l’ONU alertant d’un món «al caire de l’abisme»

Biden arriba envoltat d’escepticisme a l’Assemblea General de l’ONU

Estava previst, inicialment, que Macron hi enviés un missatge gravat. Però després de l’anunci de l’AUKUS, el jove president, que té pendent una entrevista telefònica amb Biden, va decidir que el reemplacés el seu ministre de Relacions Exteriors, Jean-Yves Le Drian. Des de la Gran Poma, Le Drian va tornar a denunciar «la traïció» i «la ruptura de confiança entre aliats» que va suposar l’AUKUS, negociat de manera secreta i que va comportar l’anul·lació d’una venda de 12 submarins francesos, valorats en més de 56.000 milions d’euros. Els 27 ministres d’Exteriors de la UE es van reunir a Nova York per examinar la situació. «Un dels nostres estats membres va ser tractat de manera inacceptable», va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

No obstant, diverses cancelleries europees van prendre certes distàncies respecte a França, al considerar que es tracta d’un assumpte bilateral entre francesos i nord-americans. A París es va examinar amb lupa el silenci de Berlín durant els primers dies després de l’anunci. Un altre silenci encara més significatiu és el del mateix Macron. Després de la presentació de l’AUKUS, del qual va tenir constància només una hora abans que s’oficialitzés, el dirigent centrista no va fer cap declaració ni missatge a les xarxes sobre el cas. I tampoc serà a l’estrada de l’ONU on es pronunciï sobre la polèmica aliança.