Guterres obre l’Assemblea General de l’ONU alertant d’un món «al caire de l’abisme»

Com escrivia recentment l’International Crisis Group en una anàlisi sobre les Nacions Unides i el seu futur, l’organització «cada vegada es veu més marginal en la gestió de crisis internacionals» i, tot i així, «té un paper crucial en gestionar un ambient internacional inestable». Però a més l’ONU exerceix un paper important posant les nacions davant el mirall. Això és el que ha fet aquest dimarts en el seu discurs per obrir el debat d’aquest any de l’Assemblea General de l’ONU António Guterres. I la imatge que ha reflectit el secretari general és demolidora.

«Ens trobem al caire d’un abisme i movent-nos en la direcció equivocada. El nostre món mai ha estat més amenaçat o dividit. Ens enfrontem a la cascada de crisis més gran en les nostres vides», ha assegurat el portuguès, a qui no li ha faltat on elegir per recolzar la seva anàlisi. Ha citat, per exemple, la pandèmia de Covid-19 que «ha engegantit notòries desigualtats»; la crisi climàtica «que colpeja el planeta», «agitació de l’Afganistan a Etiòpia i el Iemen i més allà» que «ha desbaratat la pau».

Guterres ha assenyalat també que «una onada de desconfiança i desinformació està polaritzant la gent i paralitzant societats» i ha parlat de «drets humans en el punt de mira» i «ciència sota atac», d’«aliment per als més vulnerables» que arriba «massa poc i massa tard, si és que arriba», i de «solidaritat desapareguda, just quan més la necessitem».

Amb la imatge de vacunes de Covid a les escombraries, caducades i sense utilitzar, Guterres ha assenyalat críticament la «falta de voluntat política, egoisme i desconfiança» i ha parlat directament d’«obscenitat». «Aprovem l’examen de la ciència però estem suspenent en ètica», ha dit.

Emergència climàtica

A la seva radiografia de la greu situació, Guterres ha assenyalat particularment l’emergència climàtica, recordant que es necessita una retallada del 45% de les emissions per al 2030 però, no obstant, segons un informe recent, amb els compromisos nacionals actuals les emissions augmentaran un 16% al 2030. «Això ens condemnaria a un escenari infernal d’augments de temperatures d’almenys 2.7 graus sobre nivells preindustrials», ha recordat.

«Som a setmanes de la conferència del clima a Glasglow però aparentment a anys llum d’assolir els nostres objectius», ha assenyalat també, denunciant que «en lloc d’un camí de solidaritat som en un atzucac cap a la destrucció».

El clima és un dels sis terrenys, al costat de la pau, la desigualtat entre rics i pobres, el gènere, el món digital i les diferents generacions, on Guterres ha identificat grans bretxes («grans canyons» els ha anomenat) que amenacen de trencar un món on ha denunciat que es propaga «la malaltia de la desconfiança» i on ha utilitzat com a imatge representativa dels problemes «milmilionaris passejant per l’espai mentre milers passen gana a la terra».

Els EUA i la Xina

Guterres ha cridat a mirar l’Afganistan, Etiòpia, Birmània, Sahel, Líbia, Síria i el Iemen, Israel i Palestina i Haití per entendre l’abisme. Ha assegurat que «han tornat els cops militars» i ha denunciat que «la falta d’unitat entre la comunitat internacional no ajuda. Les divisions geopolítiques estan minant la cooperació internacional i limitant la capacitat del consell de seguretat de prendre les decisions necessàries», ha dit. «Està arrelant un sentit d’impunitat».

Ha posat, així mateix, un focus particular en la creixent divisió entre els Estats Units i la Xina. «Serà impossible lidiar amb transcendentals reptes econòmics i de desenvolupament mentre les dues economies més grans del món estan en desacord però em temo que el món s’arrossega cap a dos estàndards de regles econòmiques, de comerç, financeres i tecnològiques, dos enfocaments divergents en el desenvolupament d’intel·ligència artificial i al final dues estratègies militars i geopolítiques diferents. Això és recepta per a problemes», ha assegurat, alertant que «seria molt menys predictible que la Guerra Freda».

Focus en la fractura digital

A més d’assenyalar l’«emergència planetària» climàtica, remarcar la imperiosa necessitat d’assegurar la igualtat de gènere, anunciar el nomenament d’un enviat especial per a futures generacions i la creació de l’Oficina de Joventut a l’ONU i denunciar la bretxa entre rics i pobres apressant a crear un pla de vacunació global per doblar la producció de vacunes i assegurar que arriben al 70% de la població mundial en la primera meitat del 2022, Guterres ha posat un focus especial en la fractura digital.

«Un dels grans perills a què ens enfrontem és l’abast creixent de les plataformes digitals i l’ús i abús de dades», ha denunciat. «S’està muntant una vasta biblioteca d’informació sobre cadascun de nosaltres i no en tenim la clau. No sabem com s’ha recollit la informació, per qui o per a quins propòsits. Però sabem que s’utilitza comercialment per disparar beneficis corporatius».

Notícies relacionades

Macron, el gran absent a Nova York

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«S’estan convertint en actius els nostres patrons de comportament i es venen com contractes de futur. Les nostres dades s’utilitzen també per influir percepcions i opinions. Els governs i d’altres poden explotar-ho per controlar o manipular el comportament de la gent, violar drets humans d’individus o grups i minar la democràcia», ha assegurat. «No és ciència-ficció, és un fet científic. I requereix una conversa seriosa».

Guterres s’ha mostrat convençut que «qualsevol futura gran confrontació, el cel no ho vulgui, començarà amb un atac cibernètic massiu» i ha apuntat que no hi ha marcs legals per lidiar amb això.