Biden arriba envoltat d’escepticisme a l’Assemblea General de l’ONU

Sobre el paper l’estrena de Joe Biden com a president dels Estats Units en l’Assemblea General de les Nacions Unides havia de ser un moment de celebració, la tornada de Washington a una aposta pel multilateralisme i la diplomàcia després de quatre anys en què Donald Trump va verbalitzar en aquest mateix fòrum el seu menyspreu per tots dos. El mandatari demòcrata, no obstant, arriba aquest dimarts al seu primer discurs davant la gran cita diplomàtica mundial anual envoltat d’escepticisme després de la caòtica sortida de l’Afganistan, amb una crisi inèdita oberta amb un històric aliat com França, tensions elevades amb la Xina que han portat al secretari general de l’ONU, António Guterres, a advertir del risc d’una «nova guerra freda» i les crues imatges que arriben des de la frontera del brutal tracte a immigrants haitians.

Biden va aterrar dilluns ja a Nova York i va mantenir una trobada amb Guterres. En unes breus declaracions davant la premsa va repetir una frase que ha fet comuna des que va arribar a la Casa Blanca: «Els Estats Units han tornat», i va mostrar la seva fe «en les Nacions Unides i en el seu valor» i va destacar que «només es pot respondre amb solucions globals als reptes a què ens enfrontem avui per acabar amb la Covid-19 i lidiar amb la més greu amenaça per a la humanitat que hem vist, que és la crisi climàtica». 

Multilateralisme i «Amèrica primer»

És un missatge que serà central en el seu discurs, que, segons van avançar fonts de la seva Administració, estarà centrat en la proposició que els EUA, amb la sortida de l’Afganistan, «tanquen un capítol de 20 anys de guerra i n’obren un d’intensiva, efectiva i decidida diplomàcia, definida pel treball amb aliats i socis per resoldre problemes que no poden ser solucionats amb força militar».

Les paraules, no obstant, arriben llastades per la realitat. L’abrupte anunci de la retirada de l’Afganistan i la seva caòtica execució van disparar la incomoditat entre aliats. Continua viu el record del bloqueig nord-americà al maig d’una declaració al Consell de Seguretat que demanava el final de la violència palestino-israeliana mentre Israel bombardejava Gaza. I aquests elements i d’altres, sumats a la crisi diplomàtica amb França, fa que hi hagi qui reflexioni que, tot i que Biden parli del multilateralisme, continua actuant també amb la idea d’«Amèrica primer» que va portar als extrems Trump.

Tensió inèdita amb París

La tensió amb París està en cotes inèdites des que els EUA, el Regne Unit i Austràlia van anunciar per sorpresa la setmana passada l’acord trilateral AUKUS per frenar l’expansió xinesa a la regió indicopacífica, un pacte per a la construcció de submarins nuclears que va deixar en paper mullat un contracte d’altres submarins de París amb Canberra. França per primera vegada en la seva història ha cridat a consultes el seu ambaixador als EUA i el president francès, Emmanuel Macron, ha decidit no assistir a l’Assemblea de l’ONU i ni tan sols enviar el discurs gravat, una intervenció que deixarà en mans del seu ministre d’Afers Exteriors, Jean-Yves Le Drian.

Aquest ha portat de moment fins a Nova York les crítiques a Biden de duresa inusitada. «Pensàvem que aquest tipus d’unilateralisme, d’actuar impredictiblement, la brutalitat de l’anunci, la falta de respecte per un soci, pertanyien al passat», deia el titular d’Exteriors gal aquest dilluns a la premsa a Nova York, davant la qual assenyalava també que «potser hi ha menys territori comú del que es pensava» amb els EUA.

La Casa Blanca ha sol·licitat a l’Eliseu una conversa telefònica de Biden amb Macron, que s’hauria de celebrar en els pròxims dies, però encara no s’ha concretat. A l’agenda del president nord-americà aquest dimarts sí que hi ha, en canvi, una reunió bilateral a Nova York amb el primer ministre australià, Scott Morrison, i una altra a la tarda, ja de tornada a Washington, amb el primer ministre britànic, Boris Johnson.

La tensió es propaga, a més, més enllà de Washington i París. Aquest dilluns, a Nova York, el Consell de Ministres d’Exteriors de la Unió Europea va mantenir una reunió informal després que Josep Borrell, alt representant, va advertir que la crisi «pot afectar la relació amb els EUA i Austràlia». «No és un assumpte bilateral francès sinó que afecta el conjunt de la Unió», va dir Borrell, que va expressar en nom del consell «la clara solidaritat amb França».

L’ONU, un fortí

Notícies relacionades

Guterres obre l’Assemblea General de l’ONU alertant d’un món «al caire de l’abisme»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquestes tensions, així com les que s’han incrementat entre Washington i Pequín, des d’on Xi Jinping intervindrà també aquest dimarts, però amb un discurs gravat en vídeo, enrareixen l’arrencada del debat en una assemblea general que té altres complicacions. Després de celebrar-se gairebé totalment de forma virtual l’any passat per la pandèmia la cita torna a tenir aquest any un fort component presencial, però la persistència de l’amenaça del coronavirus ha convertit l’edifici de l’ONU en un fortí d’accés molt restringit, amb limitacions fins i tot de la mida de les delegacions diplomàtiques.

Es prenen mesures per mirar d’evitar que la reunió pugui convertir-se en un esdeveniment «supercontagiador», però l’ONU, que exigeix a molts assistents proves d’immunització i ús de mascaretes, ha decidit regir-se per un sistema d’«honor» en el cas dels dirigents nacionals que hi acudeixen en persona, i les tensions i divisions del món sobre la vacunació quedaran més que simbòlicament exposades aquest dimarts. Com és tradició, les intervencions les obre el president del Brasil, i Jair Bolsonaro ha arribat a Nova York sense haver-se vacunat. No pot entrar als restaurants de la ciutat però parlarà a l’ONU.