El canal de la Mànega registra un augment sense precedents de pasteres rumb a Anglaterra

El canal de la Mànega està vivint un increment sense precedents d’embarcacions amb migrants indocumentats que intenten arribar a les costes d’Anglaterra. Una via perillosa i minoritària però en auge a causa dels controls fronterers cada cop més inexpugnables en ferris i camions que creuen des de França cap a la Gran Bretanya. Fins al moment, 12.000 migrants han intentat la travessia en petits barcos des del començament del 2021, una xifra que ja depassa els 8.500 del 2020 i els 2.300 del 2019. En un sol dia aquest estiu van desembarcar 828 demandants d’asil.

Del port gal de Calais al britànic de Dover amb prou feines hi ha 34 quilòmetres, però aquesta distància pot arribar a ser de fins a 240 quilòmetres en altres punts del Canal. Les fràgils embarcacions que utilitzen les xarxes de traficants que aprofiten la nit es troben a mercè de forts corrents, grans marees i el canvi brusc de condicions meteorològiques a la zona. A això se suma la circumstància que aquesta franja de l’Atlàntic és una de les vies de navegació amb més trànsit del món. Cada dia la transiten més de 500 barcos.

«Salvar tothom»

La situació no és ni de bon tros tan desesperada com les tragèdies que veiem diàriament al Mediterrani, però ja hi ha hagut una dotzena de morts i s’han succeït els rescats al mar de migrants en perill. Si s’han evitat molts desastres ha sigut gràcies a la intervenció dels membres de la Reial Institució Nacional de Salvavides (RNLI), que opera amb les seves llanxes ràpides de color taronja a les costes de la Gran Bretanya i Irlanda. Els britànics estan molt orgullosos d’aquesta organització sense ànim de lucre fundada el 1824 que compta amb 40.000 voluntaris. Les seves últimes operacions han sigut el rescat de migrants a punt d’ofegar-se, una actuació que li va valer la ira de l’extrema dreta, quan Nigel Farage els va acusar d’haver-se convertit en «un servei de taxi» per a les bandes il·legals.

En diverses platges, els membres del RNLI van ser insultats, esbroncats i amenaçats. Lluny de disculpar-se, els equips van reivindicar la seva tasca. «La nostra organització existeix per salvar vides al mar. La nostra missió és salvar tothom», va respondre a les agressions Jayne George, directiva del RNLI. La reacció dels britànics va ser exemplar. Les xarxes socials es van solidaritzar amb els rescatadors. Personatges com l’exfutbolista i popular comentarista esportiu Gary Lineker i la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, van lloar el treball del RNLI i els donatius del públic van augmentar un 3.000%. En un sol dia es van arribar a recaptar 232.000 euros.

Hostilitat i punició

La xenofòbia de l’extrema dreta està d’acord amb l’obsessió per les xifres de migració del Ministeri d’Interior britànic. El seu titular, Priti Patel, ha exacerbat l’hostilitat cap a qualsevol que vingui de fora. El Brexit ja va tancar les portes als europeus que volien treballar al Regne Unit legalment, com havien fet fins al moment, decisió que està posant en perill l’economia i la sanitat britàniques. Ara Patel tramita una nova legislació punitiva per a migrants que arribin al país a demanar asil sense els papers en regla i per a qualsevol que els ajudi. 

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Els governs de Londres i París van establir fa anys un pla conjunt per lluitar contra la immigració clandestina. Aquest estiu van anunciar una nova «fase» en aquesta col·laboració. El Regne Unit proporcionarà a França 62,7 milions d’euros fins al 2022 per reforçar el nombre d’agents i patrulles franceses al Canal i per incrementar la tecnologia. L’objectiu en un futur pròxim és crear una «frontera intel·ligent al llarg del litoral» que detecti i impedeixi l’arribada d’il·legals en pasteres i llanxes pneumàtiques o per qualsevol altre mitjà.

De moment, el nombre de travessies i de migrants a través del Canal va en augment. Patel afirma que França «ha de fer més» perquè la gent demani asil en aquell país en lloc de posar rumb al Regne Unit. Aquesta situació pot agreujar-se amb l’onada de refugiats i demandants d’asil procedents de l’Afganistan que s’espera a partir d’ara.