Drama humanitari

Carrera contra rellotge per treure de l’Afganistan l’activista Nilofar Ayoubi

  • La catalana Laia Marsal aconsegueix que la dona i la seva família surtin del país i siguin acollits com a refugiats a Polònia

Carrera contra rellotge per treure de l’Afganistan l’activista Nilofar Ayoubi

Nilofar Ayoubi

5
Es llegeix en minuts
Judit Bertran
Judit Bertran

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

De vegades, un simple missatge pot canviar el rumb de la vida d’algú, fins i tot salvar vides –en aquest cas cinc–. «¿Et puc ajudar d’alguna manera?», li va preguntar Laia Marsal, experta en comunicació i màrqueting del sector cultural i de l’entreteniment, per Twitter a l’activista afganesa Nilofar Ayoubi, que intentava escapar-se dels talibans tant sí com no. «Sí, ajuda’m a omplir i enviar documents per anar-me’n d’aquí», li va respondre.

Laia Marsal va conèixer Nilofar Ayoubi per un tuit de l’activista afganesa en el qual explicava que l’estaven perseguint, i que no sabia què més fer per sobreviure: «Ara mateix tinc sentiments d’ira, por, frustració i decepció, tots alhora». Llavors, Marsal es va marcar un objectiu: ajudar-la com fos. Així, va començar a parlar amb ella de manera diària per informar-se de com podia aconseguir que fugís del país, ja que allà no estava fora de perill perquè era en la llista de buscats pels talibans.

¿Qui és Nilofar Ayoubi?

Es tracta d’una de les milers de dones afganeses que, sota el règim dels talibans, la seva vida ha canviat dràsticament. Ayoubi és una activista feminista, defensora dels drets de les dones, que ha treballat com a formadora de gènere i professora d’anglès. També és cofundadora d’AGAT (Equip d’Animació de Dones Afganeses) i propietària de la marca internacional de productes de salut i bellesa Forever Living.

Aquesta última setmana ha estat atrapada a Kabul juntament amb el seu marit i els seus tres fills –de 3 i 5 anys i d’11 mesos– i ha rebut diverses amenaces dels talibans, que han anat a buscar-la a la seva oficina i a casa seva almenys tres vegades en 24 hores.

Ajuda internacional

La dona afganesa li va explicar a Laia Marsal que no tenia gaire connexió a internet, ja que els talibans de vegades l’hi tallaven perquè no poguessin comunicar-se. Llavors, li va demanar ajuda per omplir formularis i papers perquè pogués fugir al país que fos al més aviat possible. «Ella m’enviava tots els seus documents, passaports i jo m’encarregava d’enviar-los als ministeris dels diferents governs», explica la catalana a EL PERIÓDICO. «He arribat a omplir informació seva i, mentre ella responia, m’explicava que estaven disparant».

També, Marsal reconeix que ha realitzat múltiples formularis per ajudar-la a sortir del país: des de Polònia fins a Austràlia. «I no són precisament curts: el d’Austràlia té 68 pàgines. Fins i tot li vaig demanar ajuda a la meva filla, que sap més anglès que jo».

«És un procés molt llarg», destaca la catalana, ja que s’ha de passar el control d’antiterrorisme i ha de demostrar el seu estatus. Per tant, s’han de fer diferents peticions i demostrar que els refugiats poden treballar.

Complicacions per cooperar

«És un caos de desinformació», afirma Laia Marsal, mentre reconeix que al principi no sabia per on començar per ajudar-la. Però, amb el temps va aconseguir contactar amb advocats –que sabien molta cosa sobre el tema– que la van poder ajudar, i amb periodistes internacionals que, així mateix, hi estaven contribuint. I, també hi ha comptes i grups a Twitter que estan intentant donar un cop de mà. «No sabia que era tan complicat sortir d’un país en estat de guerra», recalca Marsal, «ella [Nilofar Ayoubi] només vol tornar a ser una dona independent».

Però, en tot cas, la catalana remarca que «si no tens mòbil allà, estàs venut» perquè «no és gens fàcil sortir-ne». «Ningú t’acompanya a la porta per sortir, són els talibans els que decideixen qui sí i qui no».

Fins a tres intents

Després de molts tràmits i trucades, van acceptar Nilofar Ayoubi a la llista de Polònia. Temptant la sort amb el canvi de nom en la llista d’admissió –perquè s’adopta un nom clau quan s’entra–, Marsal pensava que havia aconseguit ajudar-la a sortir, però quan va arribar el moment, després d’estar vuit hores al sol, els talibans van negar la sortida a la família afganesa, ja que van reconèixer Ayoubi. «En aquell moment Nilofar va desaparèixer, jo vaig trucar als Estats Units i a Alemanya perquè m’ajudessin a trobar-la, i al cap d’un temps la van localitzar: no havia pogut sortir del país i era a casa seva».

Ho van intentar una segona vegada, però sense èxit. Però diumenge passat, en un tercer intent, l’activista afganesa –juntament amb la seva família– van aconseguir pujar a un avió per marxar a Polònia i, després de fer quarantena, els donaran l’estatus de refugiats.

Dilluns, la família afganesa va confirmar que es trobava en un camp de Polònia. Però la catalana espera que la puguin traslladar a una altra localitat al més aviat possible, ja que «la religió és molt diferent allà, i hi ha bastant racisme», explicaf Marsal.

Sortir de l’Afganistan: una carrera contra rellotge

Laia Marsal reconeix que aquesta situació li ha pesat molt psicològicament, ja que ha passat de no ser ningú important a mobilitzar-se per ajudar a salvar vides. «La fortalesa que tenen aquestes dones és enorme, i després les critiquem perquè porten un vel, però ens donen tres voltes a cada una», explica, «No havia viscut una cosa similar en la meva vida, és una bogeria, no hi ha temps». «Ara ja estan sans i estalvis, però m’havia fet a la idea que podien morir», afegeix.

Notícies relacionades

«Ara és una cursa de fons, no hi ha prou avions per a tota la gent que vol fugir», afirma Marsal. «Mai pensava que veuria l’infern, però t’asseguro que l’he vist», conclou.

Més vides a salvar

Però la història de Nilofar Ayoubi és una entre milers. Hi ha moltes afganeses que es troben en la mateixa situació, com per exemple Aisha Ashmad, activista i periodista freelance, a la qual estan intentant ajudar també.