Stefan Löfven, el primer ministre suec, anuncia que deixarà el càrrec al novembre

El primer ministre socialdemòcrata suec, Stefan Löfven, va sorprendre aquest diumenge a l’anunciar que al novembre, a només deu mesos de les pròximes eleccions generals, renunciarà al càrrec i la direcció del partit. «He informat la comissió executiva del partit que deixaré el càrrec com a president en el congrés del novembre i que després sol·licitaré la dimissió com a primer ministre», va anunciar el polític des d’Åkersberga, a l’est del país.

La inesperada decisió arriba un mes i mig després que Löfven superés una crisi de Govern, amb destitució històrica pel Parlament inclosa. L’anunci sorprèn, sobretot, perquè va en contra del que Löfven havia assegurat diverses vegades: que continuaria una legislatura més al capdavant del partit que ha dominat la política sueca l’últim segle.

En el discurs pronunciat aquest diumenge, el polític va argumentar que porta gairebé una dècada al capdavant del partit i set anys com a primer ministre i que la decisió anunciada avui ha sigut molt madurada. El seu objectiu, explica, és donar-li al seu successor «les millors condicions possibles» amb vista als comicis legislatius de l’11 de setembre del 2022. «No és fàcil, però és el correcte. Això és el més important», va declarar Löfven. Segons avança l’agència TT, Löfven va anunciar la decisió a la cúpula del partit amb un SMS minuts abans de pronunciar el seu discurs.

Crisi històrica

Löfven, de 64 anys, ve de superar l’enèsima crisi després de convertir-se a finals de juny en el primer ministre en exercici destituït pel Parlament, tot i que va tornar a ser reelegit dues setmanes després. L’origen va ser la moció de censura presentada pel Partit d’Esquerra, aliat extern que li dona la majoria a l’Executiu verd-i-roig, en protesta per una reforma del règim de lloguer de vivendes impulsada pel Partit Centrista, soci de Löfven.

La retirada de la proposta va obrir el camí de la tornada de Löfven, però va tornar a deixar en evidència la fràgil situació en què governa des del 2014, a causa d’una singularitat de la política sueca en el context nòrdic: el bloqueig a l’ultradretà Demòcrates de Suècia (SD), a qui la resta de partits han aïllat durant anys.

Bloqueig a la ultradreta

Aquest «cordó sanitari», únic en la política escandinava, és el que li ha permès governar dues legislatures en minoria, malgrat que la dreta tenia una majoria suficient, i sobreviure per exemple al fet que la Cambra tombés els seus pressupostos dues vegades, amb diversos pactes en què ha deixat clara la seva habilitat negociadora.

L’aïllament a l’SD, la tercera força parlamentària, va ser l’arma esgrimida per convèncer els centristes i els liberals i firmar un acord històric el gener del 2019 que va trencar la política de blocs i va posar fi a quatre mesos de negociacions polítiques. No obstant, conservadors i democristians van modificar fa un any la seva postura i van acceptar governar en el futur amb el recolzament de l’SD, opció a què s’ha obert el Partit Liberal.

Els últims sondejos no apunten no obstant a canvis significatius en l’equilibri entre blocs, tot i que sí a una pujada considerable dels excomunistes, que es poden convertir en la quarta força i amenacen de restar vots a la socialdemocràcia.

La ministra de Finances, la probable successora

Però abans d’arribar a la cita electoral de l’any que ve, el successor de Löfven haurà d’afrontar un doble repte: superar la votació a què serà sotmès al Parlament i tirar endavant els pressupostos a finals de la tardor, acontentant tant l’Esquerra com els centristes. Per fer-ho haurà d’exhibir una habilitat negociadora similar a la de Löfven, que va arribar al lideratge socialdemòcrata el 2013 després d’una llarga trajectòria sindical i malgrat no tenir experiència parlamentària i ministerial.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Tot i que no hi ha cap confirmació oficial, tots els analistes apunten Magdalena Andersson, la ministra de Finances des del 2014 i una de les figures més populars del Govern suec. Andersson, de 54 anys, pot acabar també amb una paradoxa de la política sueca: tot i que Suècia està considerat un dels països amb més igualtat de gènere, mai ha tingut una cap de Govern, al contrari que les altres nacions nòrdiques.

El Partit Socialdemòcrata només ha sigut presidit una vegada per una dona, l’exministra Mona Sahlin, que va deixar el càrrec després de la seva derrota electoral el 2010.