Occident prioritza els seus interessos en la desbandada de l’Afganistan

«És la pitjor debacle patida per l’OTAN des de la seva fundació», deia aquesta setmana Armin Laschet, el successor d’Angela Merkel al capdavant de la CDU alemanya i l’home que aspira a liderar el país més poderós d’Europa. I el pitjor és que no s’ha acabat perquè ni els EUA ni els seus aliats estan aconseguint garantir un corredor segur per evacuar els seus conciutadans i els milers d’afganesos que van treballar per ells. «Aquesta és la nostra absoluta prioritat en aquests moments», va dir divendres el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, al final de la reunió extraordinària de ministres convocada per abordar la situació a l’Afganistan.

Les imatges que arriben des de l’aeroport de Kabul continuen sent agòniques, amb centenars de persones que s’amunteguen desesperades a les entrades, incloses moltes dones i nens. «El problema no és la falta d’avions, sinó d’accés a l’aeroport», va reconèixer Stoltenberg. Des que els talibans van ocupar el poder, s’ha aconseguit treure del país 18.000 persones, segons un portaveu de l’OTAN, la meitat a càrrec dels EUA. Però en queden moltes més i pocs acaben d’explicar-se la incapacitat de la coalició per posar en marxa una evacuació ordenada.

Èxode afganès

«La gran majoria dels afganesos no estan sent capaços d’abandonar el país a través de les vies regulars», ha advertit l’agència de les Nacions Unides per als refugiats. «Els que s’enfronten a un perill més greu no tenen ara mateix una manera clara de sortir». L’èxode afganès només sembla que empitjorarà. A finals de maig hi havia al país gairebé 3,5 milions de desplaçats interns per la guerra. És previsible que alguns puguin tornar a casa seva, però d’altres corren un greu perill. Un informe de l’ONU adverteix que els talibans estan anant casa per casa buscant col·laboradors de l’OTAN i antics membres del defenestrat Exèrcit afganès.

Per molts d’aquests últims no sembla que hi hagi cap pla. Stoltenberg va afirmar que espera que els talibans compleixin els seus compromisos, respectin els drets fonamentals i evitin que l’Afganistan es torni a convertir en un santuari per al terrorisme internacional. Però no va dir res sobre què farà la coalició si no compleixen.

L’interès dels països de l’OTAN es concentra a sortir al més aviat possible de l’Afganistan i amb el mínim cost polític per als seus governs. Una mena d’agafa els diners i corre, però sense diners, en què l’interès nacional preval sobre qualsevol altra consideració. Així va quedar de manifest aquest divendres durant la reunió de Merkel amb Vladímir Putin. L’alemanya va demanar al president rus que utilitzi els seus contactes per facilitar la sortida dels ciutadans alemanys de Kabul.

Estat fallit

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Si s’abandona l’Afganistan a la seva sort, és molt probable que es torni a convertir en un estat fallit. Un escenari que aterreix fonamentalment Europa, que vol evitar tant sí com no que es repeteixi l’onada de refugiats del 2015, aprofitada per l’extrema dreta populista per sortir de l’ou. La intenció expressada aquests dies pels líders europeus és aconseguir que els afganesos es quedin al seu país o recalin en nacions veïnes com l’Iran, el Pakistan i Turquia, als que es vol ajudar.

Però no sembla que hi hagi voluntat per a gaire cosa més. «Ens hem d’anticipar i protegir dels fluxos significatius d’immigració irregular», va dir aquesta setmana el president francès, Emmanuel Macron, referint-se a l’Afganistan.