Els pares de la Idoia, la primera militar morta a l’Afganistan: «No podem veure la tele»

El Constantino i la Consuelo, els pares de la Idoia Rodríguez, cada vegada que televisen el conflicte de l’Afganistan, apaguen la tele. La vida de la seva filla es va quedar allà el 2007, en l’horror, amb 23 anys i a punt de casar-se. Una mina va explotar al pas del seu comboi. Es va convertir així en la primera dona militar espanyola abatuda en una missió de pau.

A Friol (Lugo), el seu bressol, un monòlit de granit amb una placa la recorda. I allà continuen els seus progenitors, al llogarret de Nodar, tan visitat el 21 de febrer de fa gairebé dècada i mitja. «¿Cap a on havíem d’anar? Com més canvia un, pitjor és», diu resignat el Constantino.

La ferida no cura, malgrat el que se sol dir. És més, en l’actualitat ha revifat. «Només de veure l’Afganistan a la pantalla, fa que se’ns posin els cabells de punta. No podem veure la tele. Baixa la moral que és massa. Canviem de canal i punt, amb tot el dolor del món. Remou la sang».

«En el cas de la meva dona, encara pitjor, crec. Era la nostra única filla. Sentir i veure a la tele el nom d’aquell país... ¡Els cabells de punta i a mil revolucions!», relata.

El Constantino i la Consuelo mantenen contacte amb el soldat Braulio Picón, el noi que havia de contraure matrimoni amb la Idoia a la tornada d’aquella missió.

Quan va morir, la Idoia havia de ser rellevada. Li faltava res per tornar a casa. I en una conversa amb els seus, aquesta noia ascendida a cap s’havia mostrat molt feliç per això.

Va tornar, sí, del desert on voluntàriament havia anat a la pluja de la seva terra, tot i que ho va fer d’una manera que ningú s’esperava.

Al seu poble, en aquells dies gèlids es van envermellir els ulls dels seus parents i dels seus amics, que eren molts, i que desfilaven llavors encorbats, mirant a terra, completament enfonsats.

Del PSOE

Idoia Rodríguez Buján, una jove rossa de pell blanca, simpatitzava amb el socialisme. Ho deia obertament. El Constantino és íntim de José Blanco, històric dirigent del PSOE, que no va faltar al dol.

Aquesta volença de la Idoia pel partit de la rosa no impedia que el regidor del PP de llavors, Antonio Muíña, compartís vivències amb ella. Aquest polític la coneixia des de la més tendra infància, la d’una nena molt viva i eixerida que sempre va voler ser soldat.

Avui governa en aquesta localitat gallega, on hi ha la fortalesa de San Paio de Narla, el conservador José Ángel Santos.

Els residents eviten treure el tema del país asiàtic en què es va escriure la crònica més negra d’aquest lloc. La Idoia, participant a l’Operació Reconstrucció de l’Afganistan i conductora del blindat, volia contribuir a la complexa tasca d’ordenar aquell territori.

La seva caiguda va suposar un cop per a les tropes desplaçades.

L’1 de maig del 2021 va començar oficialment l’inici de la fase final de la retirada de les quadrilles estrangeres de l’Afganistan, un procés que va coincidir amb una ràpida ofensiva dels talibans, que en un avenç sense precedents van anar conquerint gran part de la zona sense gairebé trobar resistència.

Aquesta ofensiva es va intensificar el 6 d’agost passat, amb la presa de la primera de les 34 capitals de província, i poc més d’una setmana després, el 15 d’agost, els talibans van entrar a Kabul de manera incruenta, mentre el president afganès, Ashraf Ghani, abandonava el país en secret.

Poc després, amb tot el país sota el seu poder tret de la província nord-oriental de Panjshir, convertida una vegada més en el principal bastió contra la insurgència, els talibans van proclamar la victòria.

La Idoia, que dona nom al centre d’educació infantil de la Base de Colmenar Viejo (Madrid), no va tenir casament. Tampoc va poder reedificar, com pretenia, en una guerra interminable.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Va morir en acte de servei.

Al seu domicili, al costat d’arbres robustos, una sitja i un cobert, la veuen, i la besen, en àlbums.