Entrevista Sergio Campos Cacho: «El mur de Berlín va evitar la tercera guerra mundial»

 -¿Què el va portar a escriure un llibre tan minuciós sobre el mur de Berlín? -Quan vaig arribar a Berlín el 2003 em vaig començar a adonar que, malgrat viure al costat del que queda del mur, d’haver llegit algun llibre al respecte i també el que pots trobar a internet, realment no en sabia res. T’adones que en saps les quatre coses bàsiques. És a dir, no saps què significava viure al costat del mur de Berlín ni què suposava la seva existència en el dia a dia. I això no ho saps fins que comences a aprofundir molt més en el tema.

 

-Al llibre expliques que les potències occidentals eren coneixedores dels plans de la RDA de construir un mur. ¿Va ser un alleujament per als EUA? -Totalment. Si no s’hagués construït hauria esclatat la Tercera Guerra Mundial, una guerra nuclear. Realment es va hipotecar el futur dels alemanys orientals i dels alemanys occidentals que vivien a Berlín per mantenir la pau mundial. La pugna entre Kennedy, nouvingut a la presidència dels Estats Units, i Khrusxov, el llavors primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica –que era molt cautelós–, va fer que el nord-americà prengués la decisió de permetre el mur. Realment no tenia cap altra opció. Khrusxov li va dir que estava al capdavant d’una supeportència –era cert– amb prou poder militar per organitzar un enfrontament militar si els EUA no se n’anaven de Berlín. Això últim era mentida.

 

-Crida l’atenció que el llavors president de la RDA, Walter Ulbricht, utilitzés la paraula «mur» dos mesos abans del 13 de juny de 1961 per negar la seva intenció de construir una barrera de separació. ¿Realment no s’havia escampat la sospita entre la premsa i la població? -No es parlava d’un mur, sinó d’un tancament de fronteres. Però no se sabia exactament com es podia fer. Ningú sabia com es podia tancar la frontera. És a dir, si tens un carrer com el que tenim al davant [el Bernauer Straße], amb uns edificis que fan frontera i uns carrers perpendiculars, ¿com el tanques? Es podia tancar en els passos fronterers de la Porta de Brandenburg, on ja hi havia vigilància, del Checkpoint Bravo o del Checkpoint Charlie. Però, ¿com la tanques al mig d’una ciutat? Ningú pensava que tancar Berlín amb un mur fos possible més enllà dels serveis secrets occidentals.

 

-Fins avui hi continua havent cert dissens sobre quantes víctimes mortals va deixar el mur. ¿Com pot ser?

-Perquè comptar morts és complicadíssim. Els historiadors del Memorial del Mur han establert que va deixar 140 víctimes mortals. Per a això has de fer una espècie de protocol i establir qui entra dins d’aquesta categoria. Per exemple, a l’estació de tren de la Friedrichstraße moren aproximadament 220 persones d’atacs al cor. ¿Es poden considerar víctimes del mur de Berlín? ¿Van patir un atac al cor pels nervis que patien en el pas fronterer? Això és impossible de determinar, per això el protocol no les considera víctimes. En tot cas, al meu llibre intento fer la història en espanyol de totes les víctimes –fins ara només hi havia una obra com aquesta en l’alemany i en anglès– i integrar-les en la geografia del mur: qui mor al riu, qui mor per trets, qui per accident.

-Tanca el llibre definint el mur com un «mur de contenció». ¿Què vol dir?

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

-Que va ser un mur de contenció d’afusellament. La gent que el va a visitar, pensa en el mur sobretot com un símbol de frontera, de la guerra freda, de les dues Alemanyes. Tot això és correcte, però el mur és un lloc on mor gent, un lloc que destil·la sang. Per això per a mi era fonamental crear la idea del mur com un mur de contenció que ens faci preguntar-nos qui va morir, a qui van disparar i qui va donar l’ordre.