La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

Continua sense haver-hi consens en el si de la UE per prendre mesures contra Israel. Malgrat que Brussel·les havia elevat el to en els últims mesos contra l’Executiu de Benjamin Netanyahu per la desastrosa situació humanitària a Gaza i que 17 països demanessin una revisió de l’acord d’associació que va acabar en un informe que confirma les violacions del dret internacional.

La setmana passada, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va arribar a un acord amb el Govern de Netanyahu. En un comunicat, Kallas va assegurar que Israel s’havia compromès a un increment "substancial" de l’ajuda humanitària a Gaza. També a reobrir diversos punts fronterers, i a restablir el subministrament d’aigua i electricitat. Amb aquest compromís n’hi ha hagut prou, de moment, per frenar els europeus.

"Signes positius"

Des que es va arribar a aquest acord, desenes de palestins van ser assassinats mentre miraven d’accedir a ajuda humanitària i les informacions sobre el seu compliment són contradictòries. "Veiem signes positius, veiem més camions, més subministraments que arriben a Gaza, s’estan obrint més punts d’entrada, veiem que s’estan reparant les línies elèctriques, però Israel ha de fer passos més concrets per millorar la situació humanitària sobre el terreny", va reconèixer Kallas en roda de premsa després de reunir-se amb els ministres d’Exteriors dels Vint-i-set.

"La UE seguirà de prop la manera en què Israel aplica aquesta entesa comuna i els compromisos, i actualitzarà el compliment cada dues setmanes", va afirmar Kallas. La UE exigeix una millora "tangible" de la situació i manté totes les opcions sobre la taula.

Pressió a l’Executiu hebreu

El juny passat, el Consell Europeu va instar els ministres que continués el debat sobre possibles accions "tenint en compte l’evolució de la situació sobre el terreny". Dilluns passat, Kallas va presentar una bateria de possibles mesures per prendre, des de la suspensió de l’acord fins a mesures sectorials en àrees concretes com el comerç, o sancions a membres del Govern de Netanyahu.

No obstant, de moment, cap compta amb el suport de prou països. Kallas va assegurar en qualsevol cas que mantindrà les opcions sobre la taula i prendrà mesures si Israel no compleix els seus compromisos. I fer-ho, entén, ha de servir com a "garantia" que el Govern israelià compleix el que s’ha acordat. L’objectiu, va afirmar, no és "castigar" Israel, sinó millorar la situació a Gaza.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La Casa de Rússia a Alacant impulsa campanyes pro Putin

Alguns països, com Espanya, Eslovènia o Irlanda, es mantenen ferms en la seva posició i lamenten que no es prenguin mesures. A la seva arribada a la reunió, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va destacar que, tot i que Espanya "mira amb esperança" aquest acord, vol veure que realment es compleix. Albares va tornar a defensar davant els seus homòlegs la necessitat de suspendre l’acord amb Israel, imposar un embargament d’armes i sancions.

Mentrestant, el ministre irlandès, Thomas Byrne, va reconèixer que encara hi ha molts països en la mesa del Consell "que no estan d’acord de prendre més mesures". Byrne va advocar per continuar augmentant la pressió sobre Israel. La seva col·lega eslovena, Tanja Fajon, va lamentar que no hi hagi consens a la UE per actuar contra Israel. L’acord per augmentar l’entrada d’ajuda humanitària, va afirmar, "no pot ser una excusa per a la inacció".