Cuba: explosió social en plena penúria

L’acumulació de factors externs i interns han creat la bomba social: les sancions dels Estats Units –amb uns danys de 5.000 milions de dòlars el 2020– i els efectes de la pandèmia en una economia que se sosté fonamentalment pel turisme i les remeses, han traslladat la vida dels cubans als pitjors anys de penúries: l’anomenat Període Especial en Temps de Pau, decretat per Fidel després de la dissolució de la Unió Soviètica, el principal soci i suport comercial de l’Havana. Si alguna cosa faltava per completar l’analogia entre aquest present d’escassetat i aquells anys 90 eren els talls de llum. Les apagades van enfosquir més l’horitzó. L’avenç de la Covid-19 en algunes províncies va acabar per encendre la metxa.

Fills i nets de la precarietat

Les imatges que han aconseguit burlar-se del setge informatiu són eloqüents: al carrer van sortir especialment els joves, fills i fins i tot nets del Període Especial, de diferents extraccions. No ha sigut casual el component afrocubà en la protesta: és el sector menys beneficiat per les remeses. El president Miguel Díaz Canel els diu un dia «confosos» i, l’endemà, «terroristes». Més enllà de les etiquetes, les protestes que van esclatar diumenge suposen per a les autoritats un desafiament polític inèdit.

Molts joves porten sobre a les espatlles el pes del desencant: no estudien ni treballen. Cuba té més de set milions de persones en edat laboral. Les estadístiques oficials assenyalen que només treballen 4,6 milions. Més de dos milions són considerats «no actius», una manera eufemística de dir que no tenen ocupació regular. Entre ells hi ha molts dels que van dir prou, de vegades amb consignes que afalagarien Donald Trump. A això s’hi suma una nova dissidència política i cultural que no pot ser qualificada de dretes.

Díaz-Canel s’aferra a un diagnòstic en part equivocat: tot és conseqüència d’una conjura externa, amb el bloqueig com a principal espasa, i de la manipulació a les xarxes. La legitimitat del model polític i econòmic està fora de qüestió. Van sortir a manifestar-se enganyats. S’ha instal·lat, va dir, «aquest discurs que el Govern està reprimint manifestacions pacífiques». Els protagonistes de la revolta «estan cridats per l’odi que els ha anat inculcant tota aquesta estratègia de subversió tan indignament muntada». El president va demanar als cubans no deixar-se «intoxicar» per allò que reben als seus telèfons i que donen la idea d’una illa «ingovernable». De moment, internet ha quedat a suspens.

El conflicte polític és tan nou que fins i tot ha intervingut un actor inusual: l’Església Catòlica, de complexes relacions amb el castrisme al llarg de sis dècades. La Conferència de Bisbes va dir que no pot «tancar els ulls com si res estigués passant» quan «van sortir als carrers milers de persones en ciutats i pobles». El to de la carta representa per a Díaz-Canel un desafiament afegit. Els bisbes reconeixen que el Govern «ha mirat de prendre mesures per pal·liar les referides dificultats». Però, alhora, afegeixen que «el poble té dret a manifestar les seves necessitats, anhels i esperances i, al seu torn, a expressar públicament com algunes mesures que han sigut preses l’estan afectant seriosament».

Les vacunes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’escenari és delicat. El Govern redobla els esforços per atenuar les apagades i, alhora, avançar en el combat contra la Covid-19 que amenaça amb fer col·lapsar el sistema hospitalari en algunes regions. Cuba va apostar al seu pol biotecnològic –una veritable illa en un mar d’improductivitat– per desenvolupar les seves pròpies vacunes i convertir-les en béns exportables. Soberana i Abdala té una eficàcia del 90%, d’acord amb les informacions oficials.

Alguns observadors assenyalen que l’Havana va prendre molts riscos quan va decidir, l’any passat, abstenir-se de comprar immunitzants russos o xinesos, així com de participar de la plataforma de vacunes COVAX, de l’OMS. Va concentrar els seus esforços a desenvolupar fàrmacs propis. Les seves troballes científiques van xocar amb les dificultats per importar components i xeringues. Malgrat els problemes, la vacunació va avançar a l’Havana. Només les punxades massives poden, a hores d’ara, donar al Govern almenys un triomf polític. Les causes de la crisi continuaran, no obstant, latents.