Arriben a 72 els morts en les protestes per demanar l’alliberament de Zuma

El balanç de morts en les protestes registrades durant els últims dies a Sud-àfrica en el marc de les mobilitzacions per exigir l’alliberament de l’expresident Jacob Zuma ha augmentat a 72 mentre els disturbis s’estenen a altres territoris. Els serveis nacionals d’operacions i intel·ligència han informat d’aquesta xifra, així com que el nombre de detinguts ha augmentat a 1.234, mentre que han anunciat nous plans operatius a les províncies de Mpumalanga i Cap Nord després de registrar-se disturbis, segons recull el diari sud-africà ‘News 24’. Les principals províncies afectades són Gauteng i KwaZulu-Natal, on la Policia ha indicat que s’estan investigant les 72 morts, les quals estan relacionades amb estampides per saquejos, explosions i trets.

D’altra banda, el ministeri d’Exteriors de Somàlia ha confirmat que quatre somalis han sigut assassinats a Sud-àfrica després que les seves botigues fossin saquejades a la província de KwaZulu-Natal. Davant aquests fets, Somàlia ha instat el Govern de Sud-àfrica a esforçar-se tant com pugui per protegir els somalis. «Somàlia fa una crida al Govern de Sud-àfrica a esforçar-se tant com pugui per protegir els somalis dels brutals disturbis, assegurar les seves vides, oficis i drets», es llegeix en un comunicat del país africà.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Davant aquests fets, el Govern ha aprovat el desplegament d’almenys 2.500 militars per fer front a les protestes i el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, ha incidit que hi ha «violència oportunista». «No hi ha motius, no hi ha causes polítiques que puguin justificar la destrucció que hem vist», ha lamentat. El mateix Ramaphosa va afirmar diumenge que les recents protestes protagonitzades per seguidors del seu predecessor estan fonamentades «en la mobilització ètnica» i va denunciar la destrucció de propietats i infraestructures en el marc de les mobilitzacions.

El Tribunal Constitucional de Sud-àfrica va condemnar Zuma a 15 mesos de presó per negar-se a testificar davant un panel de jutges que està investigant els presumptes casos de corrupció en què va estar implicat durant els nou anys de mandat al capdavant del país. Zuma es va convertir així en el primer president elegit democràticament a Sud-àfrica que és condemnat a la presó des que el Congrés Nacional Africà (ANC) –partit que va encapçalar entre el 2007 i el 2017, quan va ser apartat en un consell intern pel seu vicepresident, Ramaphosa– va aconseguir el poder el 1994. La caiguda de Zuma va tenir lloc enmig de la indignació popular pel pes de la família Gupta, d’origen indi, en l’economia i la política del país africà, acusacions que van ser recollides en un informe de l’ex-Defensora Pública sud-africana –figura equivalent al Defensor del Poble– Thuli Madonsela titulat ‘La captura de l’Estat’.