Història amb final feliç

El pare coratge que va anar a la Lluna (i més enllà) buscant el seu fill segrestat

  • Guo Gangtang ha recorregut més de mig milió de quilòmetres durant 18 anys fins que ha aconseguit trobar el seu primogènit

  • Fa cinc anys, i segons dades del Govern, cada any es raptaven en el gegant asiàtic uns 20.000 menors

El pare coratge que va anar a la Lluna (i més enllà) buscant el seu fill segrestat
4
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

La megaestrella hongkonguesa Andy Lau va interpretar a l’aplaudida pel·lícula ‘Orfe’, del 2015, un pare que havia cobert 400.000 quilòmetres amb moto buscant el seu fill segrestat. Aquest any, el pare en qui es va basar la pel·lícula ja havia arribat al mig milió de quilòmetres. Són, si els seus comptes no erren, 130.000 quilòmetres més dels que separen la Terra de la Lluna. El viatge va acabar aquest cap de setmana, 24 anys després, amb un retrobament que ha omplert d’alegria el país.  

Guo Gangtang és el rostre més visible del segrest de nens, un vell problema que continua sumant cada any milers de víctimes. El fill de Guo va ser robat quan jugava davant el seu domicili, en un poble de la província costanera de Shandong. Tenia llavors dos anys. La ràpida alerta i els registres en estacions d’autobusos i trens regionals van ser estèrils. I Guo, massa turmentat per centrar-se en la seva feina, va pujar a la seva vella moto i va pentinar en les dues següents dècades més d’una trentena de províncies xineses.

Cicatriu al dit petit

Els reportatges de la premsa local l’han mostrat durant anys sobre una moto, gairebé sempre diferent perquè en va cremar una desena, amb una motxilla plena de cartells lligada al seient posterior i un cabell cada vegada més canós. «El meu fill es diu Guo Zhen, va néixer l’abril de 1995 i té una cicatriu al dit petit del peu esquerre», repetia al costat de la seva fotografia. «Només em sento un veritable pare quan estic a la carretera buscant-lo. No puc parar perquè sento que el decebo», va justificar en una entrevista.  

Guo havia aparcat el tractor que li donava menjar i consagrat la seva vida al fill absent. Va gastar els seus estalvis, va demanar préstecs i es va arruïnar. Va dormir en temples i sota ponts en els seus viatges, va vendre les flautes tradicionals que elaborava, es va posar a treballar en el que pogués prorrogar la seva recerca i va pidolar. S’ha trencat diversos ossos en accidents i ha necessitat una quarantena de grapes al cap.

Durant el procés també es va erigir en la figura preeminent de la lluita contra el segrest de nens, portant les fotos dels desapareguts en les seves travessies i advertint els pares que un minut de distracció podia conduir a una vida d’angoixa. Va fundar una oenagé que avui compta amb milers de registres i ha ajudat a recuperar una desena de nens.  

Al desenllaç, no obstant, va contribuir més l’animosa tasca policial que les seves motos. La investigació i l’examen de perfils va portar el mes passat cap a un jove a la província de Henan i les proves de l’ADN van confirmar la filiació. La Xina va incorporar el 2000 a la seva lluita amb el tràfic de persones el material genètic, recollit dels pares i emmagatzemat en un arxiu a l’espera d’una coincidència, però la mala fortuna va voler que Guo Xinzhen no s’hagués sotmès a la prova abans. 

Batudes policials

Notícies relacionades

Un lustre enrere calculava la Xina que cada any eren segrestats uns 20.000 nens. La majoria són destinats a l’adopció de parelles estèrils o que han fracassat en la recerca de l’home perquè d’aquest s’espera que perpetuï el cognom i se’n cuidi mentre la filla acabarà amb els sogres si compleix la tradició. És un negoci lucratiu. Deu anys enrere calculava la policia que els nens es venien per 50.000 iuans (uns 6.500 euros) i per 30.000 iuans (gairebé 4.000 euros) les nenes. La conscienciació, les batudes policials i l’arxiu de l’ADN han reduït els casos en els últims anys. 

La policia també ha informat aquesta setmana de la detenció de la parella de facinerosos que va segrestar i va vendre el nen de Guo. No se’n coneixen gaires detalls més: ni qui són els compradors ni la relació que guarda amb ells el noi que ara té vint anys. Aquestes incògnites no han matisat la joia d’un país que durant anys va assistir a l’èpica lluita d’un pare. El retrobament ha comptat amb la comprensible dosi de llàgrimes i els internautes exigeixen una seqüela per a aquella pel·lícula d’Andy Lau que actualitzi el comptaquilòmetres i afegeixi el final feliç.