Mateo Madridejos reflexiona sobre l’ascens sense pausa de la Xina

«El nostre segle podria esdevenir el d’Àsia i potser el de la Xina, gran economia emergent que sembla reunir tots els requisits de la superpotència», diu el periodista Mateo Madridejos arran de la publicació del seu últim llibre, ‘El siglo de Asia. El desafío de China a Estados Unidos’, una selecció d’articles publicats des del 2009 al seu blog ‘El Observatorio Mundial’.

Un assaig de 20 pàgines pot contenir tantes puntualitzacions, suggeriments i conclusions versemblants com un de 200. Tot depèn de l’habilitat de l’autor per no perdre’s en digressions innecessàries. El periodista Mateo Madridejos arriba a aquest objectiu amb el preàmbul que obre el seu últim llibre, ‘El siglo de Asia. El desafío de China a Estados Unidos’, selecció d’articles publicats des del 2009 al seu blog ‘El Observatorio Mundial’.

Diu el mestre Madridejos que si li demanessin en una entrevista la seva opinió sobre qualsevol aspecte relatiu a l’ordre mundial avui, es remetria a l’escrit en aquest text introductori, titulat ‘La cuenca del Pacífico, nuevo centro del mundo’. Això és, en la hipòtesi que algú li preguntés com s’articulen en el present les relacions entre els estats, respondria: «Vivim en un relatiu desordre, una situació incerta, multipolar i arriscada, agònica en molts llocs». I si se li requerís la seva opinió sobre el futur de la Xina, es manifestaria així: «El nostre segle podria esdevenir el d’Àsia i potser el de la Xina, gran economia emergent que sembla reunir tots els requisits de la superpotència».

Tot el que posa negre sobre blanc Mateo Madridejos en aquestes 20 pàgines introductòries parteix d’una afirmació que opera com el ‘lead’ d’una notícia, precís i sense ornaments, en la millor tradició del periodisme anglosaxó: «L’ordre internacional de la postguerra freda, inaugurat amb l’ensorrament del mur de Berlín i la desintegració de l’URSS (1989-1991), sota l’ègida dels Estats Units, ha periclitat». El que segueix és una descripció fonamentada i exhaustiva del desenvolupament dels esdeveniments en curs fins a l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca.

A la taula de l’estudi de Madridejos acaba d’arribar el número de juliol-agost de ‘Foreign Affairs’. El titular de portada formula una pregunta que comparteixen tots els ‘think tank’ d’Occident: ¿Pot la Xina mantenir el seu ascens? «És el gran assumpte», respon per a si el veterà analista, referència permanent per a una generació de periodistes que fa mig segle vam començar a aprofundir en la complexitat de les relacions internacionals i allà seguim.

Per Madridejos ja era el gran assumpte l’octubre del 2009, quan va escriure al seu blog sobre l’«ascens irresistible de la Xina cap al podi, com a tercera economia mundial, després de tantes convulsions i retrocessos». Per aquelles dates o algun any abans, durant un dinar a prop d’EL PERIÓDICO, on llavors col·laborava, va aventurar que la progressió de la Xina «ho canviava tot» (potser no van ser les paraules exactes). Per a l’octubre del 2010 tot estava més clar i ho va recollir al seu blog així: «No oblidem que molts xinesos, i no només en la direcció del PCX, observen la crisi occidental com una magnífica oportunitat per reforçar el poder de l’antic Imperi del Mig». Ara la claredat és diàfana: «La Xina torna a configurar-se com l’Imperi del Mig i la seva influència es manifesta a tots els continents»

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

¿Quina és la resposta dels Estats Units? Republicans i demòcrates veuen els reptes venidors de forma similar, entén Madridejos: «Una nova guerra freda, amb el consegüent desacoblament de les economies, seria molt costosa i situaria les dues superpotències arran de l’abisme, una situació en què qualsevol incident militar en una zona conflictiva, com el mar de la Xina Meridional, podria derivar en una catàstrofe o en una crisi similar a la provocada per la instal·lació dels míssils soviètics a Cuba la tardor de 1962».

S’entreveuen nuvols a l’horitzó –«ens esperen temps d’incertesa, de competència i cooperació»–, segons dedueix Madridejos després de la llarga auscultació de la rivalitat sino-nord-americana. El llibre facilita enormement el seguiment de l’escalada a l’ordenar els articles cronològicament sota tres epígrafs: ‘Evolución política y económica de China’, ‘Relaciones China-EEUU’ i ‘Geopolítica de la región Asia-Pacífico’. A l’acabar de llegir-lo no es pot menys que pensar que és prou improbable que vegi la llum «una associació estratègica que serveixi per promocionar una era de prosperitat a la conca del Pacífic», una recomanació de Henry Kissinger de fa un decenni.