País en conflicte

Guerra de l’Afganistan: causes, resum i claus de 20 anys de conflicte

  • Juntament amb Síria, probablement, l’Afganistan s’ha convertit en un lloc comú, un sinònim de guerra perpètua

Guerra de l’Afganistan: causes, resum i claus de 20 anys de conflicte
3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Fa 41 anys i mig exactes des que tot es va truncar a l’Afganistan, des que la seva història va canviar per sempre. Durant tot aquest temps, el país centreasiàtic ha aparegut en els mitjans gairebé exclusivament per parlar de la infinitat de mort, dolor i destrucció que taca el seu nom. Juntament amb Síria, probablement, l’Afganistan s’ha convertit en un lloc comú, un sinònim de guerra perpètua: un conflicte que des de lluny es veu com una cosa cansada i tediosa, com l’estat natural de les coses. Ni ho era ni ho és.

Dècades de guerres i invasions


Tot va començar el 1979, quan la Unió Soviètica, en plena guerra freda, va envair l’Afganistan per col·locar a Kabul un govern comunista afí. Per contrarestar el seu rival, els Estats Units van ajudar i va armar els talibans

Per als soviètics l’Afganistan es va convertir en el seu Vietnam particular, com va retratar la Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx a ‘Els nois del zinc’: el 1989, amb l’URSS agonitzant, els soviètics van marxar i els talibans van prendre el control.

Fins al 2001. L’atemptat de l’11-S a Nova York, orquestrat des de l’Afganistan, va empènyer els EUA a la guerra al país centreasiàtic. Vint anys després, amb els nord-americans en retirada, la guerra ni ha parat ni ha afluixat. L’inici de la invasió dels Estats Units va suposar, en poques setmanes, la caiguda del Govern talibà a Kabul. Ara, el grup gihadista una altra vegada és més a prop del poder que mai.

Dels talibans al més enllà

‘Talibà’ en àrab significa ‘estudiant’, i el grup va néixer a mitjans del segle XX al Pakistan com un moviment d’estudiants islamistes ultraconservadors i rigoristes. En l’actualitat, els talibans de l’Afganistan es constitueixen com un emirat assembleari en què impera la xaria, la llei islàmica. És un Estat a part, amb els seus impostos, exèrcit i tribunals, on s’apliquen penes com la lapidació i les fuetades per crims com que un dona parli amb un home que no és de la seva família, depenent de si aquesta dona està casada o no.

Dins del seu territori s’han mogut i han proliferat grups com Al-Qaida i l’Estat Islàmic (aquest últim ha combatut en algunes ocasions contra els talibans), i aquest ha sigut un punt clau en les negociacions amb els EUA: a canvi de la retirada total dels nord-americans de l’Afganistan, els talibans van prometre que no permetran que es planegin atemptats gihadistes des del seu territori en altres països, com va passar en l’11-S. Molts experts, no obstant, dubten de la paraula d’aquests insurgents, que també van prometre a Washington que frenarien la seva ofensiva contra el Govern de Kabul i no només no ho han fet, sinó que l’han accelerat.

Afganistan partit

L’Afganistan és un país fallit i un Estat dividit. Ara mateix al país centreasiàtic hi ha dos governs paral·lels: el nacional, a Kabul, la capital, i el dels talibans. Els insurgents controlen la majoria del territori del país, sobretot les zones rurals, i tenen prop de 13 milions de persones vivint sota el seu jou.

El Govern afganès, en canvi, es concentra a les ciutats i capitals provincials, i controla les vides d’11 milions de persones –el total de la població afganesa és de 35 milions. A part d’aquestes dues zones n’hi ha una tercera, que és la pitjor: és la zona en disputa entre el Govern i els talibans. És aquí on la guerra és més cruenta, on els civils moren en atacs d’un i un altre bàndol diàriament. En aquesta zona viuen nou milions de persones. 

Uns 2,5 milions d’afganesos han abandonat el país durant la guerra, refugiats que, majoritàriament, han acabat a l’Iran, el Pakistan, Turquia. I una minoria, a Europa.

Un rastre de mort i destrucció


Aquests 42 anys de guerra perpètua no només han deixat un país dividit –que segueix en guerra– i diversos milions de refugiats. També han deixat una infinitat de morts: en la primera guerra, la dels soviètics, les estimacions diuen que entre 500.000 persones i un milió van morir a causa del conflicte. 

La guerra que va començar el 2001 amb la invasió nord-americana ha deixat prop de 150.000 morts, segons Amnistia Internacional. El comptador d’aquest conflicte, no obstant, segueix obert i sumant. Els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN aquest estiu abaixen les seves persianes afganeses i se’n van; però la guerra continua.

Temes:

Afganistan