Protocol nord-irlandès
La crisi d’Irlanda del Nord altera l’ordre del G-7
El 30 de juny acaba el període de gràcia de sis mesos concedit per la UE al Regne Unit perquè puguin continuar circulant les mercaderies entre Irlanda del Nord (que és al nord-oest de l’illa d’Irlanda) i la resta del Regne Unit
L’harmonia i l’ordre del G-7 que s’està celebrant a Carbis Bay, al sud-oest d’Anglaterra, s’han vist alterats per les tensions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit per la situació a Irlanda del Nord després del Brexit, l’anomenada «guerra de les salsitxes». El primer ministre britànic, Boris Johnson, va dir ahir que faria tot el que estigués a les seves mans perquè el flux de mercaderies seguís sense obstacles, mentre que els representants europeus l’emplaçaven a respectar i complir la legislació internacional.
El problema és que el 30 de juny acaba el període de gràcia de sis mesos concedit per la UE al Regne Unit perquè puguin continuar circulant les mercaderies entre Irlanda del Nord (que és al nord-oest de l’illa d’Irlanda) i la resta del Regne Unit o, sigui, l’illa de Gran Bretanya. Això significa que l’1 de juliol s’aplicarà per complet el Protocol nord-irlandès, s’incrementaran els controls de mercaderies i es prohibirà l’entrada de productes carnis congelats, entre ells les salsitxes britàniques.
El Protocol nord-irlandès és un annex del Tractat de Retirada de la UE que garanteix que es manté la lliure circulació de persones i de mercaderies entre el nord i el sud de l’illa d’Irlanda, que era un dels punts importants dels acords de pau firmats el 1998 entre protestants unionistes britànics i catòlics republicans irlandesos. Johnson va acceptar que part de l’economia nord-irlandesa quedés dins del mercat únic i la unió duanera i traslladar la frontera a la costa.
Johnson, amfitrió del G-7
Tot això està recollit al Protocol i aquestes concessions li van permetre guanyar les eleccions i complir la promesa del Brexit. Però tard o d’hora havia d’explotar el conflicte. Johnson volia evitar que fos en aquesta cimera en què exerceix d’amfitrió i en què volia mostrar-se al món com un líder després del Brexit. Ahir al matí es va reunir, per separat, amb el president francès, Emmanuel Macron, amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.
Però Johnson va semblar frustrat per la forma com s’havien desenvolupat les converses i, en una entrevista per a SkyNews, va dir: «He parlat amb alguns dels nostres amics aquí avui que semblen no entendre que el Regne Unit és un sol país i un sol territori», va declarar a l’acabar les reunions. «Crec que només necessiten posar-se això al cap». Johnnson va dir que vol protegir la integritat territorial i el mercat intern del Regne Unit.
No obstant, Von der Leyen va replicar que Johnson ha de complir el que van acordar a les negociacions del Brexit, unes declaracions molt semblants a les de Macron, que li va recordar que s’havien passat quatre anys negociant els tractats i les condicions de la sortida i que ara havia de «mantenir la paraula». Al principi del G-7 Macron va afirmar que si Johnson no respectava els acords internacionals perdria la seva reputació com a líder mundial.
Eliminar fronteres
Notícies relacionadesJohnson vol invocar l’article 16 del Protocol que li permet eliminar les fronteres en cas d’emergència. És el mateix article que va invocar la UE quan hi va haver la crisi del subministrament de les vacunes. Això ho va recordar Johnson ahir. La UE no s’ho permet i ha amenaçat de prendre mesures de represàlia, com accions legals o aranzels sobre les exportacions del Regne Unit. Però Johnson no sembla que tingui intenció de canviar d’idea.
«Crec que el protocol pot funcionar si s’aplica amb sensatesa, però, de moment, no es tracta només de carns congelades o salsitxes: s’estan construint tota mena d’impediments. I hem de solucionar-ho. Crec que podem solucionar-ho». Johnson té també la pressió de Biden, de fortes arrels irlandeses, que vol que es respecti el protocol de nord-irlandès. Preguntat sobre si li preocupava que la crisi d’Irlanda del Nord pogués entelar els assoliments d’aquesta cimera, va respondre que no, que estan a punt d’aconseguir coses importants en relació amb la pandèmia i al canvi climàtic, i que això prevaldrà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes