Casa Àsia compleix 20 anys acostant la cultura asiàtica a Barcelona

Milers de quilòmetres separen físicament Pequín, Kabul, Manila o Nova Delhi de Barcelona, però un trosset d’aquestes, i la resta de ciutats asiàtiques, des de fa 20 anys existeix a la capital catalana. Des del 2001, la institució de diplomàcia pública Casa Àsia ha anat escurçant distàncies culturals entre els continents d’Àsia i el Pacífic i la societat espanyola i promovent l’intercanvi econòmic entre els territoris. «Barcelona s’ha convertit en una porta oberta cap al continent asiàtic», ha assegurat Javier Parrondo, el director de la institució aquest dilluns, en l’acte de celebració del seu 20è aniversari.

Amb prop de 45 milions de km², el continent asiàtic suposa el 8,74% del total de la superfície terrestre i compta amb al voltant de 4.463 milions d’habitants, és a dir, més de la meitat de la població mundial. Els més de 50 països que componen aquesta àrea geogràfica són constantment presents a Catalunya a través de la immigració, el turisme i, des de fa dues dècades, les iniciatives plantejades per la institució.  

«L’aposta d’Espanya per la regió asiàtica tenia, fa 20 anys, un gran sentit i el continua tenint ara conformant un model de diplomàcia democràtica i oberta a la ciutadania que respongui als reptes d’avui i prepari els reptes de demà per trobar horitzons compartits de prosperitat», ha defensat la ministra d’Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació, Arancha González Laya. El consorci està integrat pel Ministeri d’Afers Estrangers, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Barcelona i Madrid. 

Vocació internacional de Barcelona

«El camp gravitacional internacional es decanta cada vegada més cap a la regió d’Àsia i el Pacífic», ha assegurat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, present també en l’acte que ha tingut lloc al Palau de Pedralbes. «Barcelona, amb la seva vocació internacional, forma part de la trajectòria que ha consolidat Casa Àsia com a referent en les relacions amb aquesta part del món», ha assegurat l’alcaldessa, convençuda que aquesta participació en la institució suposa una presència estratègica en un dels continents líders de la recuperació i reactivació econòmica després de la pandèmia de Covid-19. 

L’any passat, malgrat la crisi sanitària, Casa Àsia ha continuat desenvolupant desenes d’iniciatives de forma telemàtica i virtual que han aconseguit descentralitzar les accions de Madrid i Barcelona, les grans ciutats on el consorci té seu, per acostar-lo a la resta de ciutadans. «La digitalització no ha sigut un procés fàcil perquè ser proveïdors de continguts digitals no ho és, però la transició ens ha obligat a transformar-nos i d’aquí hem sortit reforçats», assegura Parrondo.

En l’àmbit econòmic, la institució diplomàtica ha promogut projectes per afavorir la internacionalització de les empreses espanyoles a l’Àsia així com la inversió estrangera a Espanya, una cosa que s’ha tornat especialment visible a través de fires i iniciatives tecnològiques que tenen seu anualment a la capital catalana, com el Mobile World Congress i altres congressos de ‘start-ups’ i innovació. «Barcelona s’ha convertit en un aparador per a les corporacions tecnològiques de la regió i això ha propiciat l’obertura de noves vies de negoci per a molts empresaris locals», ha assegurat Colau. 

Iniciatives culturals i de cohesió

A més de la dimensió econòmica i empresarial dels projectes de la institució, un dels pilars fonamentals de totes les seves accions a Espanya és la cultura i la cohesió social. D’aquí ve que Parrondo insisteixi en un dels principals esculls de la seva missió: el desconeixement. «L’Àsia de vegades s’identifica amb l’exotisme, però realment aquest continent llunyà s’assembla molt a l’europeu. Som part d’una mateixa massa continental i això genera moltíssimes connexions. Tot i així, hi continua havent un desconeixement mutu basat en idees preconcebudes que mirem de combatre diàriament», ha assegurat. Casa Àsia porta a terme tallers d’art, música, cursos, seminaris i classes de llengües de la regió per allunyar els clixés i tòpics i acostar així a la societat civil la diversitat cultural i lingüística asiàtica de la manera més fidel possible. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Entre les iniciatives socials més destacades hi figura la posada en marxa d’activitats en comú amb les comunitats asiàtiques residents al nostre país amb la finalitat de defensar la diversitat i interculturalitat. «Tenim una de les presències de població asiàtica més grans de l’Estat», ha assegurat la consellera d’Acció Exterior i Transparència de la Generalitat, Victòria Alsina, en el seu primer acte des del seu nomenament. 

Després de dues dècades de treball, a més de continuar actuant per mantenir la vigència com a catalitzador de totes les institucions que es plantegin el diàleg amb l’Àsia, el centre diplomàtic encara el pròxim trasllat de la seva seu al Palau de Pedralbes i la captació de nous fons per poder desenvolupar les seves activitats. En l’acte d’aquest dilluns s’han entregat, així mateix, els Premis Casa Àsia 2021 als quatre guardonats: l’editorial Satori Ediciones en la categoria d’economia i empresa, la parlamentària afganesa Fawzia Koofi en la categoria de diversitat i desenvolupament sostenible, el sinòleg Xulio Ríos en la de política i societat i la Universitat de Santo Tomás (UST) de les Filipines en la categoria d’educació i ciència.