Cita amb les urnes
Xile tria la Convenció Constituent que posarà fi a la Carta Magna de Pinochet
Aquest cap de setmana se celebren els comicis per decidir els 155 ciutadans que redactaran el futur text fonamental
Els pobles originaris estaran representats amb 17 escons, set dels quals seran per als maputxes
L’abstenció elevada i la pandèmia de la Covid poden entelar la votació
Els xilens estan vivint un cap de setmana excepcional. Aquest 15 i 16 de maig elegeixen alcaldes, legisladors comunals i, per primera vegada, governadors de 16 regions. Però, sobretot, decideixen a través del vot qui seran els 155 ciutadans que redactaran la futura Constitució. El procés constituent és fill de l’esclat social que va començar el 18 d’octubre del 2019 i va notar-se fins i tot en pandèmia. La força de la protesta va ser de tal magnitud que va obligar un Govern de dretes, el de Sebastián Piñera, a acceptar la irreversibilitat de canvis històrics. La consigna d’aquells dies febrils resumeix tot el que es va posar en joc: «Xile s’ha despertat». El somni neoliberal es va desfer als carrers, entre cants festius i gasos lacrimògens. El camí de la Constituent es va aplanar el 25 d’octubre passat, quan el 78,25% dels xilens van votar a favor de començar des de zero la redacció d’un nou text fonamental que estendrà el certificat de defunció a la Carta Magna forjada durant la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-1990).
Unes 1.300 persones s’han postulat com a integrants d’una Convenció Constituent que té un clar horitzó de paritat de gènere: 649 són dones, i 629 homes que provenen de les lluites socials i estudiantils, els partits tradicionals, l’activisme veïnal i, també, el camp intel·lectual. S’hi afegeixen els 95 candidats indígenes que només podran ser votats pels qui es van inscriure al padró electoral com a integrants d’una comunitat originària. A Xile hi ha una desena de pobles originaris i representen el 12,8% de la població nacional (uns 2,2 milions de persones). Fins ara, la Constitució no li reconeixia drets. La convenció els assegura 17 escons, set dels quals seran ocupats pels maputxes, el poble que s’ha enfrontat amb més vehemència a l’Estat en les últimes dècades.
Els enigmes
Els comicis d’aquest cap de setmana volien celebrar-se a l’abril, però van ser posposats per la pandèmia. Si bé no s’han portat a terme enquestes que puguin anticipar el resultat de la Constituent, els analistes en principi s’inclinen per augurar que en la majoria dels convencionals prevaldrà el desig de deixar enrere la matriu heretada del pinochetisme. No obstant, dos factors poden entelar l’elecció. Des que el vot va deixar de ser obligatori, les conteses han tingut una participació del 50% del padró. La cultura de l’abstenció es pot veure agreujada per la circulació d’una Covid-19 que ha matat al país unes 27.000 persones i infectat 1,3 milions més. Xile és un dels països del món amb més percentatge de població vacunat. Prop del 50% dels seus 19 milions d’habitants ja ha rebut almenys una dosi. Malgrat aquest avenç, els caps de setmana encara regeixen les quarantenes.
Els constituents tindran entre 9 i 12 mesos per presentar a la societat la nova Carta Magna. A mitjans del 2022 se celebrarà una nova consulta per aprovar-ne o rebutjar-ne el contingut. Aleshores, els xilens tindran un nou president. L’era de Piñera s’acaba l’11 de març que ve. La primera volta de les presidencials s’ha de portar a terme el 21 de novembre. En cas de segona volta, es farà el 19 de desembre. Encara és prematur saber qui serà el seu hereu atesa la forta dispersió que existeix entre les forces d’esquerra, centreesquerra i dreta.
Protesta latent
Si bé la pandèmia i les restriccions han refredat el conflicte, que va explotar a finals del 2019, encara hi ha la percepció que es pot tornar a activar en qualsevol moment. Abans de l’esclat, Piñera recordava que Xile era un país exemplar, un membre de l’OCDE el PIB del qual millorava sistemàticament des de 1990 i tenia una pobresa del 8%. Però la metxa del malestar no va estar relacionada amb el creixement macroeconòmic, sinó amb els alts nivells de desigualtat. La crisi de la Covid-19 va aguditzar aquestes contradiccions al caure l’economia sis punts i pujar quatre punts la pobresa. D’acord amb l’OCDE, actualment el 53% de les llars del país es troben en una situació vulnerable.
Notícies relacionadesDies enrere, i com a resultat de la pressió social, es va habilitar el tercer retir anticipat de fons de pensió privats. El sistema de «capitalització» de les AFP va ser el motor del «miracle xilè». La pandèmia ha obligat gairebé cinc milions de persones a buidar pràcticament els seus comptes personals. Poden emportar-se a casa fins a 6.000 dòlars que gastaran en pagar deutes i comprar aliments. Aquells 3,5 milions de xilens que ja no tenen més diners per retirar rebran una ajuda estatal.
«Estem asseguts a dalt d’una crisi social latent que no troba respostes polítiques, jugant a dalt d’un volcà amb una capsa de llumins», ha afirmat el sociòleg i candidat constituent Carlos Ruiz. «Els motius pels quals va esclatar aquest poble no s’han resolt de cap manera i, fins i tot, no s’ha de tenir una vista gaire llarga per suposar que el Govern els agreuja».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Reestructuració bancària Espanya pagarà demà 4.575 milions del rescat europeu a la banca del 2012
-
Ofert per
- Les estafes amb falsos QR arriben fins i tot a les cartes de restaurant
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Massa Liverpool a Girona
- Mbappé, Vinícius i Bellingham validen l’envit d’Ancelotti
- El trasllat dels bombers de l’Eixample perd suports
- BCN encarrila el veto urbanístic al lloguer de temporada