Xile tria la Convenció Constituent que posarà fi a la Carta Magna de Pinochet

Unes 1.300 persones s’han postulat com a integrants d’una Convenció Constituent que té un clar horitzó de paritat de gènere: 649 són dones, i 629 homes que provenen de les lluites socials i estudiantils, els partits tradicionals, l’activisme veïnal i, també, el camp intel·lectual. S’hi afegeixen els 95 candidats indígenes que només podran ser votats pels qui es van inscriure al padró electoral com a integrants d’una comunitat originària. A Xile hi ha una desena de pobles originaris i representen el 12,8% de la població nacional (uns 2,2 milions de persones). Fins ara, la Constitució no li reconeixia drets. La convenció els assegura 17 escons, set dels quals seran ocupats pels maputxes, el poble que s’ha enfrontat amb més vehemència a l’Estat en les últimes dècades.

Els enigmes

Els comicis d’aquest cap de setmana volien celebrar-se a l’abril, però van ser posposats per la pandèmia. Si bé no s’han portat a terme enquestes que puguin anticipar el resultat de la Constituent, els analistes en principi s’inclinen per augurar que en la majoria dels convencionals prevaldrà el desig de deixar enrere la matriu heretada del pinochetisme. No obstant, dos factors poden entelar l’elecció. Des que el vot va deixar de ser obligatori, les conteses han tingut una participació del 50% del padró. La cultura de l’abstenció es pot veure agreujada per la circulació d’una Covid-19 que ha matat al país unes 27.000 persones i infectat 1,3 milions més. Xile és un dels països del món amb més percentatge de població vacunat. Prop del 50% dels seus 19 milions d’habitants ja ha rebut almenys una dosi. Malgrat aquest avenç, els caps de setmana encara regeixen les quarantenes.

Els constituents tindran entre 9 i 12 mesos per presentar a la societat la nova Carta Magna. A mitjans del 2022 se celebrarà una nova consulta per aprovar-ne o rebutjar-ne el contingut. Aleshores, els xilens tindran un nou president. L’era de Piñera s’acaba l’11 de març que ve. La primera volta de les presidencials s’ha de portar a terme el 21 de novembre. En cas de segona volta, es farà el 19 de desembre. Encara és prematur saber qui serà el seu hereu atesa la forta dispersió que existeix entre les forces d’esquerra, centreesquerra i dreta.

Protesta latent

Si bé la pandèmia i les restriccions han refredat el conflicte, que va explotar a finals del 2019, encara hi ha la percepció que es pot tornar a activar en qualsevol moment. Abans de l’esclat, Piñera recordava que Xile era un país exemplar, un membre de l’OCDE el PIB del qual millorava sistemàticament des de 1990 i tenia una pobresa del 8%. Però la metxa del malestar no va estar relacionada amb el creixement macroeconòmic, sinó amb els alts nivells de desigualtat. La crisi de la Covid-19 va aguditzar aquestes contradiccions al caure l’economia sis punts i pujar quatre punts la pobresa. D’acord amb l’OCDE, actualment el 53% de les llars del país es troben en una situació vulnerable.

Notícies relacionades

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

L’OTAN enviarà a Kíiv més sistemes de defensa aèria

Dies enrere, i com a resultat de la pressió social, es va habilitar el tercer retir anticipat de fons de pensió privats. El sistema de «capitalització» de les AFP va ser el motor del «miracle xilè». La pandèmia ha obligat gairebé cinc milions de persones a buidar pràcticament els seus comptes personals. Poden emportar-se a casa fins a 6.000 dòlars que gastaran en pagar deutes i comprar aliments. Aquells 3,5 milions de xilens que ja no tenen més diners per retirar rebran una ajuda estatal.

 «Estem asseguts a dalt d’una crisi social latent que no troba respostes polítiques, jugant a dalt d’un volcà amb una capsa de llumins», ha afirmat el sociòleg i candidat constituent Carlos Ruiz. «Els motius pels quals va esclatar aquest poble no s’han resolt de cap manera i, fins i tot, no s’ha de tenir una vista gaire llarga per suposar que el Govern els agreuja».