Violent desallotjament a Sheikh Jarrah
Facebook, Instagram i Twitter silencien la repressió contra els palestins a Israel
Un grup d’organitzacions humanitàries denuncia el bloqueig de comptes crítics amb el desnonament de famílies palestines a Jerusalem
Activistes denuncien a Internet la violència dels colons i els abusos de la policia israeliana, que han causat més de 300 ferits
Facebook, Instagram i Twitter estarien silenciant les protestes contra el violent desallotjament de famílies palestines al barri de Sheikh Jarrah, en Jerusalem Est, per part de la policia i els colons israelians. Així ho han denunciat un grup format per diverses organitzacions en defensa dels drets humans i digitals. «L’escala d’aquestes eliminacions de contingut i suspensions de comptes informats pels usuaris i documentats per les organitzacions de drets digitals és atroç i pronunciada», exposen.
L’intent de desnonar famílies palestines de les seves llars va encendre, aquest divendres, el foc de la protesta a Jerusalem. Centenars de palestins es van manifestar en contra d’aquesta decisió —denunciada també per múltiples organitzacions internacionals—, però la dura repressió de la policia ja ha causat més de 300 ferits, set dels quals estarien en condicions crítiques. Després d’aquest intent d’apaivagar la protesta als carrers, les xarxes socials es van omplir d’imatges documentant abusos policials i la violència dels colons israelians, des de la irrupció amb gasos lacrimògens a la mesquita d’Alaqsa, tercer lloc sagrat de la ciutat, fins a l’atropellament de manifestants.
An Israeli settler rams his car into Palestinians near #Alaqsa #Jerusalem pic.twitter.com/cRbxyIs21z
— Belal Aldabbour (@Belalmd12) 10 de mayo de 2021
No obstant, centenars de missatges crítics amb la violència exercida pels cossos de seguretat d’Israel van desaparèixer, cosa que va aixecar les sospites dels activistes. «El contingut eliminat i els comptes suspesos està documentant i denunciant les polítiques israelianes de neteja ètnica, apartheid i persecució», asseguren en un comunicat. «Aquestes violacions no es limiten als usuaris palestins, sinó que també afecten activistes de tot el món que utilitzen les xarxes socials per crear consciència sobre la greu situació a Sheikh Jarrah».
La denúncia està documentada i firmada per 7amleh, Access Now, ARTICLE 19, Mnemonic, SMEX, INSMnetwork – Iraq, Pen Iraq, Electronic Frontier Foundation i l’Institut Tahrir de Polítiques de l’Orient Mitjà. Aquestes organitzacions han recopilat centenars d’exemples d’aquesta censura.
Happening now: Israeli forces continue brutally attacking and detaining protestors in #SheikhJarrah #SaveSheikhJarrah #SavePalestine pic.twitter.com/GyQTmpRvU0
— Marwa Fatafta #SaveSheikhJarrah (@marwasf) 9 de mayo de 2021
Facebook reconeix la supressió de contingut
Rere la creixent allau de crítiques de ciutadans palestins i d’activistes de tot el món, Facebook ha reconegut el seu paper en el silenciament de les protestes, però sense acceptar cap responsabilitat. «Ens hem assabentat que els hashtags (sobre la repressió policial) estaven restringits per error», ha explicat un portaveu de la plataforma a ‘The National’.
Diversos investigadors han documentat la supressió de contingut crític amb Israel, la suspensió de comptes, l’ús d’etiquetes amb advertències gràfiques sobre aquest contingut i el bloqueig de retransmissions de vídeo en directe des del barri de Sheikh Jarrah.
يا رب مالهم سواك pic.twitter.com/yIOwHSpygY
— Ahmad Yousef (@AhmadOmishat) 10 de mayo de 2021
Facebook ha negat que el seu bloqueig d’informació sobre la protesta hagi sigut després de la intervenció del govern ultraconservador de Benjamin Netanyahu. Entre el 2016 i el 2018 el nombre de peticions de la unitat digital del ministeri de Justícia israelià —que monitoritza tota activitat palestina— per eliminar contingut de les xarxes es va disparar un 600%, passant de 2.241 peticions a 14.283. Facebook ha acceptat un 90% d’aquestes peticions.
Notícies relacionadesJustament fa un any Facebook va fitxar la responsable de bloqueig de denúncies palestines. Emi Palmor, directora general del ministeri de Justícia d’Israel entre el 2014 i el 2019, forma part de la junta de supervisió de la xarxa social, que dona consells no vinculants sobre la moderació de contingut.
Graven com tropes israelianes apallisen a un periodista palestí.
— ادْفَعْ بِالَّتِي هِيَ أَحْسَنُ (@Davidsegarra) 10 de mayo de 2021
(Periodista amb acreditació oficial que treballa per a l'agència Anadolu). https://t.co/TNkretz34r
Malgrat aquest bloqueig, creixen les crítiques internacionals a Israel pels seus abusos contra la població palestina. «Israel no pot imposar el seu propi conjunt de lleis al territori ocupat per desallotjar els palestins de les seves llars», va denunciar en un comunicat l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides. «El trasllat de parts de la població civil d’una potència ocupant al territori que ocupa pot constituir un crim de guerra».
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
-
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda Renda 2021: Sis deduccions de la declaració de l’IRPF 2020 que no s’han d’oblidar
- Vine a escalar i queda't a dormir
- ¿Per què els espanyols som els únics europeus que utilitzem persianes?
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?