Xile escull entre el camí actual de l’esquerra o un gir radical a la dreta

Uns 15,7 milions de xilens inicien avui el camí de la renovació presidencial. Tenen la possibilitat d’elegir entre vuit candidats. Les enquestes auguren una segona volta el 14 de desembre entre l’exministra Jeannette Jara, capdavantera de l’esquerra i el centreesquerra, i algun dels tres representants de la dreta radical, encarnada per José Antonio Kast i Johannes Kaiser, mentre que Evelyn Matthei, filla d’un integrant de la Junta Militar del dictador Augusto Pinochet, es presenta com a una versió més aferrada a l’històric espai conservador. La del diumenge és, per tant, també una espècie de primàries de la dreta.

Si els sondejos no s’equivoquen, Jara competirà amb qualsevol d’aquests aspirants que, d’una manera o d’una altra, senten identificació política o econòmica amb aquell règim que va retenir el poder entre el 1973 i el 1990. Una mena de neopinochetisme pot tornar a la Casa de la Moneda per mitjà del vot. "Xile s’encamina cap a un gir brusc cap a la dreta", va assenyalar The Economist. La impressió de la revista britànica és compartida per nombrosos analistes sobre la base d’una aritmètica simple: Jara es pot imposar en la primera volta, però seria veritablement miraculós que ho fes setmanes més tard davant Kast, Matthei i fins i tot Kaiser, que és el més altisonant de tots, si algun d’aquests candidats aconsegueix poder retenir les adhesions dels seus companys de ruta.

El bloc progressista que va formar el Govern del president Gabriel Boric i el centreesquerra tenen una prova molt difícil. Les enquestes prèvies a l’elecció van mostrar Jara, en el millor dels casos, amb el 32% d’intenció de vot. Kast la segueix de prop, però en les últimes setmanes ha crescut la inclinació envers Kaiser, anomenat "el (Javier) Milei xilè". L’horitzó de possibilitats de l’hereva crítica de Boric s’ha restringit.

L’estigma de Jara

En part perquè un sector de l’antiga Concertació Democràtica que va governar ininterrompudament entre el 1990, quan el país va recuperar les institucions, i el 2010 es resisteix a recolzar la comunista. L’expresident democristià, Eduardo Frei, és el rostre més eloqüent d’aquesta aversió, en obert desafiament al seu propi partit, en què altres dirigents van cridar a votar per Matthei com a "mal menor". Ni tan sols la manifesta moderació de Jara aconsegueix commoure aquests cors.

Les eleccions poden tancar de manera definitiva el cicle que va començar el 2019 amb un gran esclat social contra el president de dretes Sebastián Piñera. Aquella revolta de carrer es va encaminar a través d’una Assemblea Constituent. La Carta Magna elaborada, decantada cap a l’esquerra en un gir sense precedents, va ser rebutjada en una consulta popular. Es va intentar redactar una altra Carta Magna, aquesta vegada sota predomini dretà i va tenir la mateixa sort a les urnes. Una nova majoria conservadora intenta ara deixar enrere aquests anys d’oscil·lacions. Si bé l’esquerra continua sent forta en grans àrees urbanes i sindicats, les idees de Kast, Kaiser i Matthei arriben a una recepció impensable sis anys enrere. Molts dels quals van sortir llavors a protestar van decidir oblidar les consignes antiliberals per donar-los un vot de confiança.

El PIB de Xile creixerà aquest any entre el 2,2% i el 2,75%, segons estimacions del Banc Central. La taxa d’inflació de l’últim trimestre serà del 4,3%. La taxa de pobresa és del 22,3%. Durant molts anys es va parlar del "miracle xilè" pel constant creixement econòmic. La bonança sostinguda no va resoldre mai qüestions socials profundes. Un informe recent de l’OCDE revela que la desigualtat d’oportunitats és una de les més altes entre els països membres.

Desigualtat rampant

Xile forma part del grup en què l’accés a una qualitat de vida millor depèn en gran manera de les condicions d’origen. D’acord amb el World Inequality Data, l’1% més ric de la població és l’amo del 36,6% de la riquesa, concentrada en empreses, terres, mines, bancs i capital financer. El 10% més ric rep el 57,3% dels ingressos, mentre que el 50% més pobre en capta només el 6,7%.

Notícies relacionades

Marzio G. Mian, periodista i assagista: "Trump i Putin tenen un acord per repartir-se l’Àrtic"

De Nuremberg a la Haia

No obstant, el tema dominant de la campanya electoral no va ser la distribució de la riquesa sinó la inseguretat. "El que no salta és paco (policia militar)", es va corejar en el tancament de les activitats de Jara. Els adversaris proposen justament el contrari: molts més "pacos" als carrers i amb lliure disponibilitat per disparar davant la més mínima sospita.

La sensació d’inseguretat ciutadana és la cinquena més alta del món segons el Reporte Global 2025 de l’empresa Gallup fet en 144 països. La por és només superada per la dels habitants de Zimbàbue, el Txad, Myanmar i Eswatini. L’empresa Ipsos, per la seva banda, informa en una enquesta a 29 països que Xile ocupa el primer lloc en la percepció de l’increment de la delinqüència durant l’últim any, al voltant del 70%, el doble de la mitjana mundial. Emocions contra realitat, una de les constants del món actual.