Marzio G. Mian, periodista i assagista: "Trump i Putin tenen un acord per repartir-se l’Àrtic"

¿Com està canviant el canvi climàtic la realitat política de l’Àrtic?

El canvi climàtic ha situat l’Àrtic en el centre de la gran història. És la lògica que explica per què és el nou món. En un planeta cada vegada més superpoblat i desertificat, on les potències tenen fam de recursos, ha sorgit un nou continent gairebé despoblat i cada vegada més habitable. O fins i tot un nou mar. I és ple de recursos: més o menys el 30% dels recursos naturals encara no descoberts ni explotats.

En el llibre afirma que serà disputat per la força.

El dret internacional ha deixat de tenir rellevància; ara impera la llei del més fort. I l’Àrtic, que solia ser un espai de col·laboració, ha passat a ser un espai de confrontació. Un escenari de competència entre potències i grups financers. Ha començat una mena de febre polar. Després de la guerra a Ucraïna, tot va canviar. L’única organització política que s’ocupava de la regió, el Consell Àrtic, ja no funciona. I tot i que no bregava amb la seguretat, sí que tractava qüestions relacionades amb el canvi climàtic, l’explotació dels recursos o les noves rutes. Ara tenim un Consell Àrtic de membres de l’OTAN i, a l’altre costat, Rússia, que té el 53% de les costes àrtiques.

¿Quins països i empreses participen en aquesta febre àrtica? ¿I de quins recursos parlem?

Per a Rússia, l’Àrtic és el centre de gravetat del seu poder: el seu centre energètic i centre militar. És el que jo anomeno el seu caixer automàtic, la seva font històrica com a gran potència. Gairebé el 50% de la seva riquesa prové d’aquesta regió. I si es qüestiona la seva sobirania a la regió, els russos són capaços de fer volar el món pels aires. D’això no en tinc cap dubte.

¿Quin pes tenen els minerals estratègics en aquesta carrera?

Pensem en Grenlàndia, que té el 25% de les terres rares del planeta. Sabem que aquest és un dels grans desafiaments de la nostra època, especialment per als EUA, que depenen de la Xina per a les terres rares i, per això, vol emancipar-se’n. L’Àrtic li podria permetre alliberar-se del monopoli xinès sobre aquests recursos.

Deia més amunt que la invasió russa d’Ucraïna ho va canviar tot. ¿Què més va passar?

És molt clar: la reelecció de Trump. Aquests dos factors han sigut decisius per al desmantellament del dret internacional. I, a més a més, hi ha un acord entre Trump i Putin sobre l’Àrtic.

Notícies relacionades

Xile escull entre el camí actual de l’esquerra o un gir radical a la dreta

De Nuremberg a la Haia

¿A què es refereix? En el llibre, diu que el que realment es negocia en el procés de pau d’Ucraïna és un repartiment de l’Àrtic entre Moscou i Washington.

Exactament. Tots els actors principals que s’asseuen en aquesta la taula de negociació –tant a Riad com a Anchorage– són figures vinculades al desenvolupament de l’Àrtic. A més, hi ha una declaració de Putin sobre Grenlàndia. El president rus va dir: "Els EUA sempre han volgut Grenlàndia. No és un problema per a nosaltres». Això va ser un senyal de llum verda. Una mena de nova Ialta. Hi ha un pacte de negocis entre Putin i Trump. I aquest pacte té a veure amb l’Àrtic perquè és allà on es concentra la riquesa.