Colombians a Barcelona: «Aquí podem manifestar-nos sense que ens fiquin una bala al cap»

«Una mañana, he despertado... y Duque chao, Duque Chao, Duque chao, chao, chao», canten gairebé a l’uníson prop d’un miler de colombians concentrats aquest dijous a l’Arc del Triomf de Barcelona. La versió adaptada del popular himne partisà s’ha convertit per a ells en una manera més de demanar justícia per als seus ‘parceros’. Sempre convocats a través de xarxes socials, porten prop d’una setmana reunint-se a diferents punts de la capital catalana per demanar el final del Govern d’Iván Duque.

La ja paralitzada reforma tributària, la dura resposta militaritzada a les protestes i la cada vegada més tensa situació socioeconòmica del país han suposat un punt de no retorn per a molts dels presents sota un monument que, a diferència d’altres arcs de triomf en els quals s’homenatja alguna victòria militar, en el cas de Barcelona, es tracta d’una construcció totalment civil que representa el progrés. Res és fortuït. «Els trets no poden quedar impunes més temps. Hem d’utilitzar la nostra veu per transmetre al món que ens estan matant. Als nostres veïns, fills i amics», assegura María Helena Martínez, micròfon en mà. A les concentracions del país sud-americà han mort ja 34 persones, la majoria menors de 30 anys.

Tombar Duque

Fa més de 20 anys que María Helena viu fora de Colòmbia, però assegura orgullosa que «per molt temps que passi mai deixaré de ser colombiana». Com ella, centenars de persones de Bogotà, de Cali i de Medellín s’han emocionat durant el minut de silenci que han fet pel que està passant al seu país natal. María Helena insisteix que no és només Duque qui cal tombar, sinó el Congrés sencer perquè canviïn les lleis. «No oblidem que hem d’exercir sempre el dret a vot i fer-ho amb consciència», demana emocionada.

«Necessitem que el món vegi i entengui que la unió fa la força. Que Colòmbia demana un canvi i ho està fent entregant les vides dels nostres joves», explica Santiago Duque. El Santiago porta penjat un cartell al coll on pot llegir-se «S.O.S. Colòmbia» i insisteix en la importància que el missatge arribi als organismes internacionals. «Em dol el meu país. Estar lluny. És frustrant veure com la meva generació mor mentre jo estic aquí, lluny, assegut i amb els avantatges d’un espanyol. Jo aquí puc dir el que penso sense que em posin una bala al cap», explica.

«Que el món ho sàpiga»

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

Les paraules del Santiago han estat acompanyades dels aplaudiments i els crits de joia. Tots els presents comparteixen la seva frustració però tenen clar que fer aquest tipus d’actes té un sentit més enllà de mostrar el seu recolzament als seus paisans. «No podem continuar tolerant que el Govern no respecti els nostres drets, que les mares es quedin sense fills, que la gent gran no tingui pensions o que continuem sent un país ignorant amb tota la corrupció per això estem aquí perquè el món sencer ho sàpiga», afegeix. «Massa mares estan plorant allà a Colòmbia», conclou.

Ricardo Domínguez coreja al costat dels altres les consignes que s’escolten per megafonia i porta a les mans un cartell on hi posa «ens estan matant». Està molest amb la situació i demana als presents que actuïn. «Ara tenim una oportunitat que el món sàpiga el que passa i eviti que torni a passar. El Govern intenta fer-nos callar censurant vídeos i ‘lives’ a les xarxes socials, però tots hem vist el que està passant i no descansarem fins que se sàpiga la realitat», explica. Segons explica el jove, les autoritats estan mirant de justificar les morts de manifestants atribuint-los l’etiqueta de guerrillers. «Duque permet les bales a les manifestacions per fer callar els qui protesten, però sabem que no són guerrillers i que hi ha moltes morts que s’estan camuflant», assegura.