Al cau de Bin Laden

Com en una cursa de «Los autos locos» –la mítica sèrie animada dels 70–, circulaven a tota velocitat per la carretera tanquetes de l’exèrcit, tot terrenys amb les finestres fumades, taxis amb periodistes i furgonetes amb antenes per connectar via satèl·lit. Un núvol d’estrangers i locals va irrompre en la bucòlica Abbottabad, on els seus veïns estaven desperts des de la matinada pel terrabastall de les hèlixs dels dos helicòpters de l’equip especial dels Seals de l’Exèrcit dels Estats Units que va acabar amb la vida del terrorista més buscat del món en una operació llampec que va durar tot just 15 minuts. 

Els veïns observaven amb sorpresa i desconfiança la tribu de visitants abillats amb càmeres fotogràfiques, de vídeo, telèfons per satèl·lit i enregistradores que es dirigia cap a ells. Amb més o menys èxit, els traductors dels reporters estrangers intentaven fer confessar alguna informació o facècia als veïns del barri de Bilal Town, algun testimoni que expliqués com havia sigut l’operació secreta. Els que s’atrevien a parlar, els esperava una cua de periodistes torpedinant-los a preguntes.

Vestigis del xoc

Allà, darrere d’aquella maleïda tàpia de dotze metres d’altura, coronada de filferro espinós i custodiada per militars pakistanesos, es trobava el cau de luxe de Bin Laden. Érem tan a prop i, alhora, tan lluny. L’Exèrcit ens havia denegat l’accés a la vivenda i la informació que se’ns facilitava era molt filtrada. L’única opció que ens va quedar va ser la de saltar el mur d’una casa contigua buida i pujar a la teulada. Des d’aquell balcó improvisat amb vista als últims vestigis del xoc, li vam explicar al món la nostra versió de la història.

Durant uns dies, Abbottabad es va convertir en un circ mediàtic. Les anècdotes dels veïns del que va ser l’enemic número u dels EUA va ocupar les primeres pàgines dels diaris de tot el món. La caça de Bin Laden va inspirar tota mena de teories conspiradores i de guions de ficció.

¿Fins a quin punt el Pakistan va sacrificar la seva lleialtat als EUA amagant el terrorista? ¿Com va poder passar desapercebuda l’operació dels Seals quan a tan sols dos quilòmetres de distància hi ha la prestigiosa acadèmia militar Karkul? ¿Per què es va deixar humiliar el totpoderós Exèrcit pakistanès? Una dècada després, interrogants com aquests continuen oberts, però ja a pocs els importa.

Dels articles que vaig escriure per a la «saga» de la mort de Bin Laden no podré oblidar l’entrevista que vaig fer a Zakarya al-Sadah, un dels cunyats del terrorista, que havia vingut al Pakistan per intentar alliberar la seva germana Amal al-Sadah, la viuda més jove de Bin Laden, d’origen iemenita, i la seva neboda Safiya. De principi a fi, la meva trobada amb Al-Sadah semblava treta del guió d’una pel·lícula de Hollywood.

Un túnel d’aigua

Notícies relacionades

Al-Qaida no va morir amb Bin Laden fa 10 anys, només es va transformar

La història de la mort de Bin Laden es continua escrivint 10 anys després

Un diplomàtic iemenita amic meu em va dir que volia venir a casa meva per presentar-me algú molt especial. El meu amic va entrar per la porta amb un noi jove de 24 anys i quan estàvem asseguts als sofàs me’l va presentar com el cunyat de Bin Laden. Reconec que els vaig observar amb incredulitat: ¿Com podia estar prenent cafè amb un familiar de qui va ser el terrorista més buscat del món? Llavors, Al-Sadah va treure el seu telèfon i em va ensenyar una foto feta amb un mòbil de la seva neboda amb els seus altres germanastres, la qual li havien enviat les autoritats pakistaneses com a prova que els tenien sota custòdia.

Aquella fotografia va ser el més tangible que he sentit de l’existència de Bin Laden a Abbottabad. De la seva residència fortificada només queda el solar, alguna runa i un túnel d’aigua d’un pou privat que li subministrava aigua potable, i al qual ara venen a beure els veïns del lloc.