Retirada de protecció

Dinamarca vol expulsar els refugiats sirians

  • El Govern danès es converteix en el primer país europeu a retirar la protecció als refugiats que fa anys que estan al seu territori

  • Organitzacions de drets humans critiquen la gravetat de la decisió com també la Unió Europea, l’Acnur i l’ONU

Dinamarca vol expulsar els refugiats sirians
4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Tornar significa morir. Tornar a Síria és una sentència de mort per als refugiats. Establerts a Europa, on fa anys van trobar un lloc segur per començar de nou, alguns es veuen forçats a abandonar les seves vides. Dinamarca s’ha convertit en el primer país europeu que vol expulsar els refugiats sirians del seu territori. El Govern danès, liderat per una socialdemòcrata, al·lega que Damasc i els seus voltants ja són un «lloc segur» on tornar. Sota aquest argument, el Govern danès ha retirat el permís de residència a unes 94 persones refugiades al país. N’hi ha 500 més sota escrutini. 

«Prefereixo morir a Dinamarca que tornar a Síria», confessa la Simaf, refugiada kurda de 14 anys, en un danès perfecte. «No tinc res on tornar a Síria», diu en un vídeo compartit per activistes. La Simaf és una del gairebé centenar de persones que estan patint la retirada de la «protecció temporal» que li havia permès refugiar-se a Dinamarca fa gairebé sis anys. La Guerra Civil que va esclatar fa una dècada al seu país la va obligar a abandonar Síria amb part de la seva família.

Tornar a Síria implica de tot menys seguretat. Són molts els retornats que denuncien tortures o detencions arbitràries a l’arribada. Acusades de deslleialtat, les persones que han fugit del país o s’han pronunciat contra el Govern corren un greu risc al tornar a posar un peu al país que les va expulsar. A més, l’asfixiant crisi econòmica i la catàstrofe humanitària que també es viu a Damasc entelen unes condicions de vida ja per si mateixes lamentables.

«¿Som éssers humans?»

«Creiem que actualment no hi ha condicions en cap lloc de Síria per a un retorn segur», ha afirmat l’organització humanitària Human Rights Watch (HRW). «Qualsevol retorn ha de ser voluntari, segur i digne, com han declarat clarament la Unió Europea i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur)», ha afegit. L’extensa majoria de refugiats es neguen a tornar a un país devastat pel conflicte.

La negativa pot forçar-los a ingressar en instal·lacions de deportació o «centres de sortida». Allà les condicions són tan deplorables que molts imploren ser retornats a la Síria en guerra. Molts d’altres intentaran fugir a països europeus a la recerca d’asil. «¿El Govern ens considera éssers humans?», es pregunta Aya Abu Daher, refugiada siriana de 19 anys a Dinamarca. «Perquè al sentir el que diuen, ja no em sento humana», lamentava aquesta estudiant de secundària acabada de graduar en una entrevista al canal danès TV2 News. 

Odissea sense fi

Activistes i associacions humanitàries han organitzat una campanya per revocar la decisió del Govern danès. «Dinamarca no hauria de forçar ningú a tornar a Síria en aquest moment», ha criticat el comissari de Gestió de Crisi de la UE, Janez Lenarcic. Al seu torn, des de l’Acnur s’ha criticat la mesura, que fa dos anys que es prepara. La recent millora de la seguretat en certes parts de Síria no és «substancial o prou estable per justificar el final de la protecció internacional a qualsevol grup de refugiats», va denunciar en un comunicat l’estiu passat. 

Notícies relacionades

D’altra banda, HRW ha recriminat a Dinamarca l’ús perniciós que ha fet dels informes presentats per experts sobre el retorn a Síria. El Servei d’Immigració de Dinamarca va citar una dotzena d’experts, vuit dels quals han denunciat no reconèixer el seu «punt de vista en les conclusions o polítiques posteriors del Govern». Tot i que hi ha més de 30.000 refugiats sirians en terra danès, aquesta mesura antiimmigració no és una novetat. 

Segueix l’objectiu d’arribar a la xifra de «zero sol·licitants d’asil». La coalició socialdemòcrata liderada per Mette Frederiksen va arribar al poder el 2019 presentant-se com a «d’esquerres en l’àmbit econòmic i d’ultradreta en immigració». Aquesta nova retòrica xenòfoba des de les institucions llança un missatge no només als que venen, sinó als que ja pensaven quedar-se. La seva odissea no es va acabar al posar un peu en un port segur. El viatge de retorn pot ser molt pitjor.