Atacs creuats entre Síria i Israel eleven la tensió amb l’Iran

En la majoria de llars israelianes, la població dorm tranquil·lament mentre sobre els seus caps, al cel, es viu una nit tensa. El llançament d’un míssil terra-aire sirià que va explotar a Dimona, al sud d’Israel, dijous a la matinada ha desencadenat la resposta de l’Exèrcit hebreu cap al país àrab. Els atacs creuats entre els dos territoris tenen lloc en un context d’escalada de tensions després que Iran, fidel aliat del president sirià, Bashar al-Assad, prometés «venjança» després del sabotatge de la seva planta d’enriquiment d’urani en suposadament per Israel. 

Dimona és una ciutat israeliana del desert del Nègueb. Situada a només 35 quilòmetres de l’excepcional mar Mort, també guarda un altre conegut secret: és la llar del Centre d’Investigació Nuclear del Nègueb. Tot i que Israel sempre ha seguit una política d’«ambigüitat nuclear» i mai ha revelat el seu arsenal atòmic, els experts asseguren que té entre 100 i 300 ogives nuclears. Es desenvolupen al reactor nuclear d’alt secret de Dimona, al sud del país. 

BREAKING: A surface-to-air missile was fired from Syria to Israel’s southern Negev.

In response, we struck the battery from which the missile was launched and additional surface-to-air batteries in Syria.

— Israel Defense Forces (@IDF) 22 de abril de 2021

Les forces de defensa israelianes (IDF, per les seves sigles en anglès) han descrit el projectil com un míssil terra-aire, generalment utilitzat per a la defensa aèria contra avions de combat. Per això, han assegurat que es podria tractar d’un projectil errant. Tot i que la seva caiguda a 300 quilòmetres de Damasc és sospitosa. És una distància massa llarga per a un míssil terra-aire que ha sigut disparat de manera erràtica. El seu llançament ha fet sonar les sirenes a la zona però no hi ha hagut ni ferits ni danys físics a Israel.

«En resposta, ataquem la bateria des de la qual es va llançar el míssil i bateries addicionals terra-aire a Síria», han tuitejat les IDF. Segons l’agència estatal siriana SANA, el foc israelià va procedir del territori ocupat alts del Golan «cap a posicions als voltants de Damasc» en les primeres hores de dijous deixant quatre soldats ferits i «algunes pèrdues materials». L’Observatori Siri de Drets Humans (SOHR) ha declarat que els atacs van destruir les bateries de defensa aèria a l’àrea de Dmeir, on se sospita que s’emmagatzemen armes de milícies lleials a l’Iran. 

Iran, aliat d’Al-Assad

Notícies relacionades

Un bombardeig a Síria contra milícies avalades per l’Iran, primera acció militar sabuda de Biden

L’Iran afirma que els nous passos nuclears són en «resposta a la maldat» d’Israel

Els enfrontaments entre països veïns tenen lloc en un clima de tensió a la regió. Molts culpen d’aquesta escalada el gran aliat regional Al-Assad a Síria: l’Iran. El país persa va acusar Israel dels recents atacs a les seves instal·lacions nuclears, sobretot del sabotatge a la planta nuclear de Natanz el passat 11 d’abril. Israel no ha reconegut el seu paper però els mitjans al país persa al·leguen que van ser els serveis de seguretat israelians que van portar a terme una «operació cibernètica».

#Siria exige a las Naciones Unidas y al Consejo de Seguridad Internacional que condenen la cobarde agresión israelí perpetrada hoy en las inmediaciones de Damasco, así como los frecuentes acciones hostiles contra la soberanía de Siria llevados a cabo de manera sistemática. pic.twitter.com/2U4c0KsHxm

— Agencia siria SANA (@SanaAgencia) 22 de abril de 2021

Com a resposta, l’Iran ha declarat la seva intenció d’augmentar l’enriquiment d’urani al 60%. Aquests atacs creuats sobre el terreny compliquen els intents diplomàtics, liderats pels Estats Units, per reactivar el pacte nuclear amb l’Iran. Síria s’ha convertit en un territori d’enfrontament indirecte entre les potències rivals que s’acusen de voler destruir-se mútuament. És una raresa –i un signe de l’augment de la tensió– el reconeixement del llançament per part de les IDF. Tot i que han portat a terme centenars d’atacs a Síria, poques vegades s’han reconegut de forma pública.