Un bombardeig a Síria contra milícies avalades per l’Iran, primera acció militar sabuda de Biden

Joe Biden ha autoritzat la seva primera operació militar coneguda des que va arribar a la Casa Blanca. Aquest dijous els Estats Units van llançar a la frontera est de Síria amb l’Iraq un bombardeig aeri contra instal·lacions utilitzades per milícies assenyalades per Washington com que tenen el suport de l’Iran, com Kataib Hezbol·là i Kataib Sayyid al-Shuhada.

L’atac va ser identificat pel Pentàgon com a «resposta militar proporcionada» a d’altres de «recents», així com a «amenaces contínues». El 15 de febrer, en un atac a una base nord-americana a l’aeroport d’Erbil, a l’Iraq, va perdre la vida un contractista que treballava amb l’exèrcit dels EUA i van resultar ferits quatre contractistes nord-americans, així com un militar.

Aquest dijous no es va fer oficial si el bombardeig aprovat per Biden va deixar víctimes mortals o quantes, tot i que en declaracions protegides per l’anonimat a mitjans dels EUA alts càrrecs de l’Administració Biden van dir que creuen que hi va haver diversos morts.

«Desescalar»

«El president Biden actuarà per protegir el personal nord-americà i de la coalició», va assegurat en el comunicat que va confirmar l’operació militar John Kirby, portaveu del Pentàgon. Kirby també va assegurar que l’actuació es va portar a terme «juntament amb mesures diplomàtiques, incloent-hi consulta amb els socis de la coalició».

La decisió de Biden mostra segons Kirby «un missatge inequívoc» de determinació però també es va portar a terme, segons el seu comunicat, «de manera deliberada, que pretén desescalar la situació general a l’est de Síria i a l’Iraq». Segons fonts de ‘The New York Times’, el Pentàgon va presentar diversos grups d’objectius potencials majors a Biden, però el president «va aprovar l’opció més petita», i va donar la seva autorització dijous al matí.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Lloyd Austin, el secretari de Defensa, va defensar aquest dijous després de l’operació que l’Administració va ser «deliberada» i va destacar que es «va permetre i es va animar els iraquians que investiguessin i aconseguissin intel·ligència» sobre l’atac del dia 15.

Aquell atac va arribar només tres dies abans que els EUA oferissin formalment reiniciar les converses amb l’Iran sobre el pacte nuclear multilateral que va abandonar Donald Trump. Divendres passat, en un discurs virtual centrat en política exterior a la Conferència de Seguretat de Munic, Biden va renovar públicament aquesta disposició a tornar a la taula de negociacions amb Teheran, però va afegir: «Hem també de lidiar amb les activitats desestabilitzadores de l’Iran a l’Orient Mitjà».