Deu moments clau dels mandats dels germans Castro a Cuba

La mort de Fidel Castro no va acabar amb la Revolució a l’illa de Cuba. Després de la seva mort, el seu germà Raúl va agafar el timó del país caribeny fins fa aproximadament dos anys, quan, a l’abril del 2018, aquest va cedir la presidència del país a Miguel Díaz-Canel. Ara, el succeirà també al capdavant del Partit Comunista.

Aquests són els deu moments més destacats dels més de 60 anys de mandat dels germans Castro al capdavant del país:

El triomf de la Revolució

Després de més de dos anys de lluita de guerrilles a Cuba, l’1 de gener del 1959, el dictador Fulgencio Batista va fugir del país i va cedir el control als germans Castro. Fidel Castro va proclamar llavors l’«inici de la Revolució» des de Santiago de Cuba. El Govern va començar a radicalitzar-se al maig, amb la primera llei de reforma agrària, per la qual va iniciar l’expropiació de terres als grans propietaris.

Nacionalització i embargament

El 17 d’agost del 1960 es van nacionalitzar les empreses nord-americanes a Cuba com a resposta al boicot petroler i la reducció del sistema de quotes sucreres, que portaria a la ruptura de relacions diplomàtiques el 3 de gener del 1961. El febrer del 1962, Washington va decretar l’embargament comercial de l’illa, encara vigent.

Badia de Cochinos

Entre el 15 i el 19 d’abril del 1961, les tropes revolucionàries van derrotar 1.400 anticastristes entrenats i finançats per la CIA que van intentar envair Cuba per la badia de Cochinos (platja Girón). L’1 de maig, Fidel va declarar el caràcter marxista-leninista de la revolució. El 1965 s’unificarien les forces polítiques existents en el Partit Comunista de Cuba (PCC), l’únic des d’aleshores.

Crisi dels míssils

Del 14 al 28 d’octubre del 1962, els Estats Units van descobrir míssils instal·lats a Cuba per la Unió Soviètica, cosa que va desencadenar una crisi que va fer tremolar el món davant el temor de l’inici d’una guerra nuclear.

Mort del ‘Che’

El 9 d’octubre del 1967, Ernesto ‘Che’ Guevara, camarada d’armes de Fidel Castro, va morir a Bolívia, un revés en la lluita guerrillera que Cuba va fomentar a l’Amèrica Llatina, motiu pel qual va ser acusada d’«exportar la revolució».

Mirada cap a l’URSS

El 26 de juliol del 1970 va fracassar la «safra dels 10 milions», al recollir només 8,1 milions de tones de sucre, principal matèria primera de l’illa. Cuba va tombar cap a l’òrbita econòmica soviètica, i el 1972 va ingressar al Consell d’Ajuda Mútua Econòmica (CAME).

Operació Carlota

El 5 de novembre del 1975 va començar la participació militar cubana a l’Àfrica, inicialment a Angola, país sumit en una Guerra Civil després de la seva independència. També es van desplaçar a Etiòpia, i en grau menor en una altra desena de països. Va acabar el 1991 i va involucrar prop de mig milió de soldats. L’operació es va dir ‘Carlota’, en homenatge a una esclava negra que va lluitar per la seva llibertat a la Cuba colonial.

El Període Especial

El 29 agost del 1990, Cuba va anunciar l’inici del Període Especial, un programa d’ajust i resistència per enfrontar-se a la forta crisi provocada per la desaparició de l’URSS i el bloc comunista. Això va provocar una forta escassetat a l’illa, en especial, d’aliments.

Raúl al comandament. Mort de Fidel

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El 31 de juliol del 2006, Raúl Castro, fins aleshores número dos a la conducció del país, va substituir de manera provisional Fidel, després que aquest emmalaltís greument. Es va convertir oficialment en president el 2008 i va iniciar un lent programa de reformes per «actualitzar» el desgastat model econòmic de caràcter soviètic. El 25 de novembre del 2016, Fidel va morir als 90 anys.

Desglaç amb els EUA

El 17 de desembre del 2014, Raúl Castro, i el llavors president dels Estats Units, Barack Obama, van anunciar l’inici de l’acostament, que portaria al restabliment de relacions el 2015, després de més de mig segle d’enfrontament. Va començar llavors el procés de desglaç, que es va frenar arran de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el gener del 2017, amb un dur reforçament de les sancions econòmiques.